Les noves economies transformadores que estan sorgint a les nostres ciutats, comunitats i xarxes, experimenten i construeixen noves pràctiques socioeconòmiques i conformen un ecosistema que està en creixement. Aquest article, elaborat per Álvaro Porro, pretén visibilitzar aquest fenomen i “mapejar” les diverses economies que conflueixen en aquest marc transformador, segons certs criteris. El text original, d’Álvaro Porro, està escrit en castellà i el podreu llegir en aquest enllaç. Us en compartim uns extractes, però us convidem a que llegiu l’original!
L’ecosistema de les economies transformadores
En aquest article, sense cap ànim d’asseure càtedra ni d’emular una sort d’agència de qualificació social però sí d’obrir debat i sobretot visibilizar realitats, intentaré fer una foto d’aquest ecosistema, no tant des dels conceptes com des de les pràctiques. Estic convençut que als espais impurs que assumeixen riscos estan moltes vegades les majors disrupcions des del prisma de la moral de la responsabilitat weberiana, és a dir, aquella que prioritza les conseqüències reals dels actes més que la puresa de les finalitats. El primer repte és delimitar quins fenòmens introduïm en el mapa. Em proposo tres criteris:
- Que hagin desenvolupat un cert paradigma-marco conceptual. No fa falta que hi hagi tesis doctorals o novelles d’economia, però sí un mínim marc.
- Que tingui certa vocació de moviment social, és a dir, d’influir en la societat, el debat polític i en les polítiques públiques encara que sigui de manera desarticulada ara com ara.
- I el més important sens dubte: Que impliqui un conjunt de pràctiques, projectes i experiència de fer economia d’una altra manera diferent a l’hegemònica.
Economies Col·laboratives
Es refereix a tot aquest univers de projectes, empreses, comunitats i plataformes, gairebé sempre amb base digital, que permeten compartir (en anglès sharingeconomy), intercanviar però també vendre o llogar objectes, serveis, coneixements entre iguals però també entre empreses i consumidors. És probablement una de les economies transformadores que més polèmica aixeca i amb més punch mediàtic ara mateix. El primer Ouishare Fest, esdeveniment de referència que s’ha fet fora de París i que va tenir lloc aquest novembre passat a Barcelona, és una mostra de la potència de la comunitat col·laborativa en aquestes latituds.
Resulta bastant complex fitar-la atès que sota aquest paraigua pots trobar des d’empreses oligopòliques multinacionals (airbnb, uber) a projectes d’intercanvi barrials passant per comunitats globals com Wikipedia. Això és el que permet la seva transversalitat en l’esquema. Per a alguns pot ser una feblesa com a economia transformadora, per a altres part de la seva força d’irrompre en espais com l’empresa i l’emprenedoria convencional de base digital. Dins d’aquest ampli univers podríem distingir un tipus de projectes amb una clara vocació transformadora i que podríem definir com a producció de procomún: solen funcionar sobre la base d’estructures on la dimensió jeràrquica i contractual són molt limitades i allò produït disposa de llicències lliure i/o lliure accés.
Economia Social i Solidària (ESS)
Podríem dir que sorgeix de la mescla de l’economia popular llatinoamericana i el cooperativisme europeu, i el seu moment fundacional es remunta al Fòrum Social Global de Porto Alegri (Brasil). Univers de base molt activista tant per la seva vocació transformadora com per la composició dels seus promotors. Això li permet jugar en la part més transformadora del quadrant en tots dos eixos. Es troba en un moment d’expansió (enguany, la 5ª Fira de la ESS catalana va atreure a 21.000 persones i alguna cosa similar pansa amb la Fira del Mercat Social de Madrid). No obstant això el seu repte és poder arribar a altres sectors socials i econòmics sortint de cercles més activistes i endogàmics. De fet, té gran penetració entre els moviments socials o associatius però molt limitada al món de l’empresa convencional. Respon de manera molt nítida als tres criteris i es troba ben posicionada en els nous municipalismos, sobretot en el relat. Se sol pensar en cooperatives però inclou també fundacions, associacions i projectes sense entitat jurídica. A Espanya i Catalunya, i a nivell global, l’ESS ha construït articulacions federades interessants com la XES, REVES o RiPESS.
Economia Cooperativa (inclou les societats laborals)
Un sector del cooperativisme ha estat el promotor de l’ESS però no tot el cooperativisme s’identifica amb aquesta. La seva ubicació en l’esquema es basa que, simplement pel fet de ser cooperatives o societats laborals, el repartiment del poder i la propietat de les empreses són elements diferenciadors respecte al sector convencional. No obstant això en moltes cooperatives, i en particular algunes de les grans tant agràries com a industrials o de comercialització (com Eroski), es reprodueixen pràctiques de l’empresa convencional.
Si ens fixem en l’altre eix, la meva experiència em diu que les cooperatives tendeixen a tenir una preocupació pel seu impacte social i ecològic major que l’empresa convencional, ja sigui perquè està en el seu ADN, com a conseqüència de la seva gestió/propietat més democràtica, o perquè es dediquen a sectors relacionats. Però hi ha de tot, d’aquí la seva posició en l’eix. En qualsevol cas són el portavions de les economies transformadores pel bagatge acumulat de dècades de construir economia real amb pes en el PIB i estar present de manera transversal en l’economia i la societat. Molts van voler signar la seva defunció amb la caiguda de Fagor (empresa clau del grup basc cooperatiu més gran del món, el grup Mondragón) però la realitat confirma que, en general, les cooperatives han estat més resilientes a la crisi que l’empresa convencional.
