La Plataforma per una fiscalitat justa presenta un nou informe, sota el títol Beneficis fiscals, beneficis per a qui?.  Denuncia la manca de transparència i el caràcter regressiu que té l’actual sistema de beneficis fiscals. Això resulta en un menor benestar social per a la població. Ens fem ressó d’aquest informe compartint-vos un article que en resumeix els punts clau. 

 

Dels 42.148 milions d’euros de beneficis fiscals (estatals i autonòmics) s’han analitzat 7.991 milions d’euros i es conclou que cada any es perden entre la hisenda autonòmica i l’estatal 5.501 milions d’euros en beneficis fiscals discutibles tant per la seva utilitat pública com pel seu caràcter regressiu. La Plataforma per una fiscalitat justa reclama més control polític dels beneficis fiscals en la fase de definició i en la de liquidació així com la revisió i eliminació d’alguns d’aquests.

La reducció fiscal en l’IRPF dels plans de pensions suposa una pèrdua de 783 milions d’euros per les pensionistes. Mentre que de les rentes entre 12.000€ i 21.000 euros se’n beneficia un 11%, de les rentes a partir de 150.000€ se’n beneficien un 56%. Malgrat que tots els beneficis fiscals en l’impost de societats van a la baixa, tan sols augmenten els beneficis a les societats d’inversió, que ho fan en un 173% d’augment. El 63% dels beneficis fiscals de l’impost de societats no es pot vincular a cap mena de política pública concreta.

La voluntat de l’informe «Beneficis fiscals, beneficis per a qui?» és posar llum davant la opacitat en quant als motius d’implantació d’aquests beneficis i sobretot a la manca absoluta de rendiment de comptes dels resultats dels mateixos.

El 2017 la previsió de beneficis fiscals va ser de 31.867,6 milions d’euros a l’àmbit estatal i de 10.280,9 milions d’euros a l’àmbit català. En aquest últim cas, això es va traduir en un 5% del PIB català. L’informe analitza quatre grans impostos (Successions i Donacions, Patrimoni, Renda de les persones físiques i Societats) arribant a la conclusió que:

  • En gran part dels casos, no s’ha trobat la justificació ni el suport constitucional de la finalitat pública d’interès social que es vol perseguir amb la implantació dels beneficis fiscals.
  • No existeixen indicadors de seguiment ni d’avaluació de la idoneïtat dels instruments utilitzats per a aquests beneficis fiscals ni de valoració de la proporcionalitat entre la conducta exigida i la quantia del benefici.

En l’impost de successions i donacions s’han trobat 336 milions d’euros i en patrimoni 1.288 milions d’euros relatius als bèns afectes a activitat econòmica, a participacions en entitats i a accions exemptes que presenten criteris dubtosos de justificació i que permeten fins i tot l’enginyeria empresarial per a eludir el pagament d’impostos. En el cas de l’impost sobre successions hem constatat com els beneficis fiscals en el seu conjunt ultrapassant fins i tot el nivell de recaptació esperat de l’impost (sobre un pressupost de 436 milions d’euros, els beneficis són un 325% més elevats).

En l’impost de Societats, la Plataforma denuncia que el 63% dels beneficis fiscals no pot ser vinculat a cap mena de política pública concreta per a justificar-ne el seu benefici i això fa que les raons del seu establiment siguin difícilment justificables amb criteris d’interès públic.

En l’impost a la Renda de les persones físiques hi ha 3.154 milions d’euros en beneficis fiscals que presenten un caràcter regressiu: és a dir, quant més gran és el nivell de renda, més benefici fiscal en treu el contribuent. Entre aquests cal destacar la reducció de la base imposable per aportacions a sistemes de previsió i plans de pensions o les deduccions per família nombrosa o persones a càrrec.

La majoria de les persones pitjor remunerades no es beneficien de les deduccions i avantatges fiscals, en no estar obligades a presentar la declaració de la renda anual, la majoria de les quals són dones. Aquests beneficis acaben repercutint sobre les rendes mitjanes i les altes, deixant de banda el gruix de població que presenta més necessitats de ser perceptor de les polítiques socials.

L’informe constata la ineficiència de voler fer polítiques públiques per la via de l’establiment de beneficis fiscals en tot allò relatiu a habitatge, rendes mínimes o polítiques familiars. També evidencia la falta de transparència i definició d’objectius de les polítiques. Alhora, l’absència de seguiment i avaluació fa impossible observar l’efectivitat de les mateixes.

Per tot això, la Plataforma per una fiscalitat justa reclama:

  • Una liquidació comptable publicada (a pressupost tancat) de l’import que ha comportat a final d’exercici (xifra real) l’aplicació dels beneficis fiscals.
  • Apostar per unes administracions públiques que facin política social des de les polítiques de despesa, ja que és des d’aquesta vessant que poden tenir un major control i seguiment dels recursos, sempre escassos i no a través de l’establiment de beneficis fiscals menys controlables i sovint regressius.
  • La modificació d’aquells beneficis fiscals que són regressius o difícilment justificables.
  • La fi del tractament privilegiat en al reducció dels tipus en les societats d’inversió. Demanem una eliminació del regim fiscal especial per a les SOCIMI i les SICAV donat el seu caràcter especulatiu

Podeu llegir l’article complet seguint aquest enllaç.