21a Fira Mediterrània de Manresa

Enguany serà la 21a Fira Mediterrània de Manresa, un mercat d’espectables que amb la tradició mediterrània com a eix es mou en dos àmbits principals: la cultura popular i les músiques del món. Se celebra anualment sense interrupcions des del 1998 i s’ha convertit en un referent, espai d’intercanvi entre professionals del món cultural. La data pel 2018 serà a l’octubre, del dijous 4 al diumenge 7. Com a corredoria que treballa  amb entitats de tota mena dins de la cultura popular catalana, no ens perdrem aquesta cita anual!

En aquesta fira s’entén la cultura popular com aquella basada en elements com la transmissió del patrimoni, l’encreuament entre creació contemporània i arrels tradicionals, la participació i l’ampliació de la base social de la cultura, lligada amb les músiques folk vinculades als lligams històrics, les herències tradicionals i contemporànies. Aquesta trobada té un caràcter interdisciplinari i aglutina els diferents llenguatges artístics: arts visuals, circs, dansa, exposicions, música, narració oral i teatre. Els espectacles programats són de tot tipus de format -petits, mitjans o grans-, de sala o de carrer, i adreçats tant al públic adult com al familiar. La programació oficial es pot consultar en el web de la Fira.

Proposa dedicar la 21 edició als rituals. I més concretament, a explorar la relació entre cultura popular, espiritualitat i comunitat i com aquesta connexió pot inspirar la creació escènica contemporània. Les cultures són el resultat de la suma del llegat dels avantpassats, que fan que cada arrel sigui única, amb un llenguatge comú i uns ritus que la identifiquen. Tant si es tracta d’una cerimònia antiquíssima com de noves formes de comportament contemporani, els rituals col·lectius destaquen sovint per la seva força estètica, uns codis depurats i una implicació comunitària que els converteix en una potent font d’inspiració per als artistes.

La Fira d’enguany presentarà un bon nombre de propostes que incideixen en aquesta idea. Des de la inauguració, amb l’espectacle Erritu de Kukai Dantza sobre els rituals de pas, fins a la performance col·lectiva d’Ada Vilaró sobre l’arrel i el desarrelament, passant per la proposta de la coreògrafa Eva Yerbabuena, que basteix ponts entre les tradicions flamenca i japonesa, o la recerca del bailaor Juan Carlos Lérida, que el portarà a captar l’espiritualitat dels oficis en un taller mecànic de Manresa, entre moltes altres.

La seva imatge gràfica torna a ser obra de l’Estudi Miquel Puig. S’inspira en tres de les possibilitats infinites que abasta el concepte dels rituals. Així, el cartell de la 21a té tres models diferents amb imatges que connecten amb els rituals de pas (una calavera), els rituals més festius i/o de lluita entre el bé i el mal (un dimoni ballant) i els rituals de connexió amb la natura (la silueta d’un arbre poderós). La imatge ha estat elaborada amb les textures de la tela d’un camall amb picarols, típic de molts balls dels seguicis populars.

 

Ecologistas en Acción va publicar el 2017 un llibre de Creative Commons titulat “Rebel·lies en comú. Sobre comunals, nous comuns i economies cooperatives”. En aquest recull d’assajos ens conviden a repensar els comuns i alimentar nous mons. Les autories inclouen a veus expertes com Sandra Ezquerra, Yayo Herrero o Rubén Suriñach, entre moltes altres. Us compartim un fragment de la seva introducció.

Muntanyes que es gestionen de forma comunal; confraries de pesca que insisteixen a emprar mètodes artesanals i sostenibles; programadores que reprodueixen entorns comunicatius basats en el software lliure; mercats que connecten directament persones productores i consumidores; xarxes de llavors que treballen per mantenir la biodiversitat cultivada; cooperatives que aposten per una energia sostenible; iniciatives de crèdit col·lectiu o comunitari; grups educatius o de criança que atenen les necessitats de la canalla; organitzacions assembleàries d’agricultura que cultiven territoris i béns naturals; grups locals que construeixen monedes socials; ús compartit de deveses; experiències d’economia social amb criteris de sostenibilitat i horitzontalitat com a base del seu funcionament; mitjans de comunicació i de difusió d’informació que es construeixen segons pautes cooperatives. Tot aquest paisatge d’autoorganització social formaria part d’allò que podem reconèixer com el “paradigma dels comuns”. Evocadores realitats que apunten a altres formes de recrear un món que ens apareix trencat ambientalment i socialment, on l’economia convencional del capitalisme insisteix a provocar desigualtats, depredar recursos, precaritzar vides i esclavitzar a base de deutes externs i llars empobrides. 

Moltes d’aquestes pràctiques tenen una llarga tradició al món. Són i han estat formes resilients de gestionar, de manera sostenible i democràtica, béns naturals que resultaven essencials per a la reproducció de les comunitats. Són els comunals tradicionals, que des d’antic han arribat al present, reivindicant tant la seva vigència com la necessitat de reinventar-se, per a continuar desenvolupant el seu paper en el funcionament d’ecosistemes i economies a escala planetària. A territori de l’estat espanyol, els terrenys gestionats de forma comunal ocupen més de 4.000.000 d’hectàrees. Iniciatives amb llarga història, com el Tribunal de les Aigües al País Valencià, o més recentment, comunitats de regadius revitalitzades des d’administracions públiques i agricultores, són un referent de gestió que impulsa la responsabilitat comunitària.

Més longeus i amb major arrelament serien els comuns entesos des de tradicions indígenes, camperoles o de persones esclavitzades però rebels a tota l’Amèrica Llatina i l’Àfrica: els ejidos mexicans, la concepció comunitària del territori per tots els Andes o a bona part dels territoris de l’Àfica subsahariana, les pràctiques de treball cooperatiu com les mingas al si dels ayllús bolivians, els quilombos a Brasil, la família extensa que es governa en solidaritat (l’ujamaa que va encunyar posteriorment Julius Nyere com el socialisme de base africana).

Experiències sorgides de la necessitat i perfilades per segles de pràctica, que conviden a indagar els aprenentatges que es poden extreure d’aquestes iniciatives que ja van haver de lidiar amb la conflictivitat de l’organització col·lectiva, la gestió del poder o la cura del territori en clau de sostenibilitat socioambiental. Aquest llibre sorgeix de l’afany per generar un coneixement, ancorat en pràctiques concretes, però que aspiri a construir noves institucions econòmiques, que preservin l’esperit d’allò que Elinor Ostrom va assenyalar en El govern dels béns comuns: experiències de gestió sostenible en matèria política i ambiental, basades en regles nítides que garanteixen condicions d’accés a béns, respectant certs límits i arrelades en uns principis culturals i polítics, que apunten a una distribució del poder i a certes garanties d’inclusió social. Apunts que ens permeten sistematitzar pràctiques i construir economies integrades al territori, a la democratització des de sota i a la satisfacció de les nostres necessitats humanes per damunt de visions de l’economia depredadores, injustes i insostenibles.

L’Aliança Internacional de Cooperatives (ICA) i la CICOPA, una organització sectorial, han publicat un estudi internacional sobre l’emprenedoria cooperativa jove. El podeu descarregar en aquest enllaç. Reproduïm la introducció, un text de Sébastien Chaillou, membre de la ICA.

La nostra generació ha crescut en un món de desigualtats i aquestes semblen aprofundir-se any rere any. Tan sols un 1% de la població té la propietat del mateix volum de riquesa que el 50% de la mateixa població. Tot i ser cert que la pobresa extrema es troba a un grau baix, en molts països i territoris la classe mitjana està perdent força i disminuint a causa de l’atur i la precarietat laboral. Sentir a dir que no hi ha solucions a aquestes problemàtiques és insuportable per a la següent generació. Confiada en la seva teoria del creixement il·limitat, la classe benestant i les grans companyies continuen destruint el clima i la humanitat en el nom dels beneficis. La ciutadania se sent impotent i fins i tot quan hi ha lideratges que volen regular i distribuir la riquesa, el poder dels lobbies i l’evasió d’impostos resten força a les capacitats estatals. Tot sembla dir que per la generació futura “no hi ha alternatives”.

En canvi, com a cooperativistes som plenament conscients que no hi ha una manca d’alternatives i aquest estudi n’il·lustra alguns exemples. És interessant veure per què la gent, especialment el jovent, s’uneix a les cooperatives. El cooperativisme apel·la a les persones joves perquè els hi proporciona noves formes de solidaritat, molt necessàries. Entre altres exemples, podem citar com els cooperativistes freelancer proveeixen seguretat social a persones autoocupades. A escala global, propostes innovadores de cooperació estan arribant a la seva maduresa i les formes tradicionals han demostrat ser altament resilients. Fins i tot autoritats internacionals i nacionals estan començant a veure el moviment cooperatiu com una via per a construir una societat millor.

Les cooperatives, especialment les de treball, representen un espai de lluita i de militància per a la gent jove. Esdevenen una via per a empoderar-nos i inspirar a la ciutadania, especialment en àrees on la democràcia ha estat absent durant massa temps: el món empresarial i corporatiu. Les cooperatives són una eina per a recuperar el control sobre la nostra vida, en comptes de renunciar-hi o vendre’l.

Amb un repte tan gran, com i on es pot començar? Primer, necessitem conèixer-nos, trobar-nos, parlar i cooperar. L’estudi ofereix una part d’aquesta resposta: “pels cooperativistes de nova fornada i joves, el cooperativisme pot ser el moviment social del segle. Però ha d’abraçar i tenir presents les aspiracions del jovent i de la classe treballadora si vol esdevenir una eina de transformació social”. 

Barcelona acollirà la primavera del 2020 el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores. Serà un moment de confluència de la feina de dos anys, a escala global i local. Quins punts a favor té la capital catalana per resultar escollida? La Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya ho explica.

La decisió d’emprendre el procés del FSM a Barcelona no és casual: Catalunya és un referent mundial del cooperativisme i l’economia solidària, amb una història marcada per les lluites socials. Un cop més, el país destacarà en l’escena mundial pel seu compromís social i la seva voluntat de construir un món millor.

En paraules del conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani “és imperatiu que des de les administracions continuem impulsant una economia social i solidària, perquè és sinònim de progrés econòmic i sobretot de progrés centrat en les persones. Per això, des del Govern de la Generalitat ens sumem a l’organització del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores a Catalunya i ens enorgullim d’acollir-lo a la capital catalana perquè el debat tingui impacte arreu del país”, va expressar durant la presentació oficial del FSM el passat 23 de juliol a ciutat comtal.

El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha mostrat el suport municipal a un Fòrum “que mostrarà que hi ha un antídot a les polítiques neoliberals que han imperat els últims temps”. Segons Pisarello aquesta trobada “servirà per fer visible que hi ha moltes pràctiques que funcionen arreu del món i demostren que és possible organitzar formes de consumir i de produir basades en la cooperació, en la democràcia econòmica i que situen les persones i el planeta al centre, lluny del model econòmic basat en l’especulació i l’obtenció de beneficis a qualsevol preu i a curt termini”.

Segons l’Informe de l’Economia Social i Solidària 2015, Barcelona compta amb més de 4.700 iniciatives socioeconòmiques que s’emmarquen dins de l’economia social i solidària, una xifra que representa quasi el 3% de les empreses de la ciutat i el 8% de l’ocupació. Pel que fa a Catalunya, l’economia social i solidària ocupa aproximadament al 10% de la població activa, aporta el 8% del PIB del país i agrupa a unes 60.000 entitats que, associen i presten atenció a uns 5 milions de persones.

Podeu llegir l’article original en aquest enllaç.

La Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya ha publicat un glossari cooperatiu on recull, de la A a la Z, tot un seguit de conceptes clau per entendre l’economia social i solidària, el mercat social, el consum responsable, les finances ètiques, les fórmules jurídiques de les cooperatives, els espais de participació, etc. 

El document és el fruit d’un procés col·lectiu de reflexió que ve determinat per la voluntat de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya de transferir al moviment cooperatiu en general i al cooperativisme de consum en particular, eines i referents que reforcin el sentit de l’experiència cooperativa i el nivell de coneixement que en tenen les persones sòcies i la ciutadania.

La federació té com a experiència cooperativa una trajectòria històrica molt important, que ha formulat principis i valors d’una referència fonamental. Ara volen continuar construint i reconstruint identitat cooperativa. La formació i l’educació cooperativa formarien part d’aquest nou impuls cooperatiu que estan vivint amb voluntat transformadora de les nostres comunitats. Aquest glossari cooperatiu obert pretén ser un esglaó més dins del conjunt d’eines de formació i educació del model societari que puguin utilitzar les cooperatives per aprofundir en la identitat cooperativa i en el sentit de pertinença, i per enriquir la cultura, el compromís i la implicació de les persones sòcies.

Les cooperatives són societats amb plena autonomia i sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica, que associen persones físiques o jurídiques que tenen necessitats o interessos socioeconòmics comuns, amb el propòsit de millorar la situació econòmica i social de llurs components i de l’entorn comunitari, fent una activitat empresarial de base col·lectiva, en la qual el servei mutu i l’aportació pecuniària de tots els membres permeten complir una funció que tendeix a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular.

Els principis cooperatius formulats per l’Aliança Cooperativa Internacional s’han d’aplicar al funcionament i a l’organització de les cooperatives, constitueixen font del dret cooperatiu català com a principis generals i serveixen com a criteri interpretatiu de la Llei de Cooperatives de Catalunya. Aquests principis, que van ser revisats pel Congrés celebrat a Manchester el 23 de setembre de 1995, són:

  • Adhesió voluntària i oberta
  • Gestió democràtica a càrrec de les persones sòcies
  • Participació econòmica de les persones sòcies
  • Independència i autonomia
  • Educació, informació i formació
  • cooperació entre cooperatives
  • Interès per la comunitat

Per aprendre més sobre el cooperativisme, consulteu el glossari sencer en aquest enllaç.

El 2020 hi ha una data a l’agenda molt rellevant per l’economia social i solidària: el Fòrum Social Mundial de confluència de les Economies Transformadores. Fa dos anys que va començar el procés per a construir una agenda mundial inclusiva des de l’àmbit local.

RIPESS Intercontinental, RIPESS Europa, la Xarxa catalana de l’Economia Solidària (XES) i la Red Española de la Economía Social (REAS) proposen la perspectiva d’un Fòrum Social Mundial (FSM) des de l’àmbit local i global, amb l’objectiu d’iniciar un procés de confluència, en diverses etapes, entre tots aquells moviments, pràctiques, iniciatives i formes d’entendre l’economia que tenen com a propòsit comú la transformació del sistema econòmic actual, més enllà de l’ESS. Alguns d’aquests processos de trobada s’estan donant de fa molt de temps.

Com deia el lema de la XES, una altra economia -i un altre món- ja existeix. Ara es tracta d’unir forces, solucions i pràctiques per a construir una Agenda Mundial inclusiva, amb perspectiva micro i macro, per tal de superar els reptes actuals que tenim internacionalment. Aquesta crida va dirigida a les economies feministes i amb perspectiva de gènere; l’agroecologia i la sobirania alimentària; els comuns (naturals, urbans i digitals); l’economia social i solidària, el moviment cooperativista i el comerç justles finances ètiques i solidàries, incloses les assegurances ètiques entre altres; i, no menys important, organitzacions de formació i d’investigació com universitats o un eix transversal de polítiques públiques transformadores, amb la visió de co-construcció participativa.

El FSM vol ajudar a garantir que el procés de construcció global reculli i faci paleses les propostes, els reptes i les oportunitats de tots els continents i xarxes. Per fer-ho possible, es constitueixen diferents comitès amb la voluntat de facilitar la participació local-global de les diferents xarxes, moviments, etc., per definir conjuntament els continguts. Així, per tal de recollir el procés de dos anys, des de Barcelona la XES va fer una crida per començar la tascaHi ha diverses etapes per garantir que el FSM no és un “esdeveniment  aparador”, amb un seguit d’experts que passin a fer les seves conferències però sense continuïtat ni impacte. Per evitar-ho, les activitats giraran al voltant de dues trobades a Barcelona. 

A la primavera del 2019 se celebrarà la primera trobada de confluència. Serà una reunió de tres jornades amb representants de les principals xarxes i moviments socials, així com grups de recerca i membres dels moviments municipalistes, entre d’altres. Aquesta trobada de treball preveu convocar a unes 500 participants i serà un preescalfament de cara al FSM del 2020.

D’aquí a dos anys, a la primavera del 2020, començarà el Fòrum Social Mundial de confluència de les Economies Transformadores. La voluntat és proposar una Agenda Mundial, amb compromisos col·lectius i acords concrets a l’àmbit local i internacional, que assegurin la continuïtat del procés de confluència de dos anys. Es preveu una setmana de xerrades i assemblees generals, però també una gran programació cultural que involucri la població local i les iniciatives transformadores de Barcelona i Catalunya. Les estimacions compten amb l’assistència de més de 10.000 persones que participaran en aquest esdeveniment històric.

Esperanzah! és un festival de músiques del món que té la intenció de generar i difondre la cultura, a través d’un espai de reflexió, un espai per la transformació social i un espai amb música i activitats per a totes les edats, gèneres i condicions. Esperanzah! es construeix des de la implicació de molts col·lectius, sense els quals, seria un festival de música més.

El Festival Esperanzah celebra el seu desè aniversari amb un projecte més útil socialment: aportarà més recursos a projectes d’impacte social, reforçarà la seva aposta per l’economia solidària i per la feminització de la nostra societat. Aquesta edició, per primera vegada, durarà quatre dies: de l’11 al 14 d’octubre. El lloc triat per celebrar-lo és el Parc Nou, un terreny de 15 hectàrees, situat al sud del Prat de Llobregat i que limita amb el barri de Sant Cosme, el barri de la Granja i l’aeroport. 

D’altra banda, ha iniciat un procés per convertir-se en una cooperativa de transformació a través de la cultura, un moviment que integri artistes, festivals, entitats, administracions públiques, periodistes i altres col·lectius, sota un innovador model de governança i participació. 

Després d’aconseguir destinar més de 300.000 euros a projectes socials durant els tres últims anys, l’Esperanzah es prepara per aconseguir  enguany 200.000 euros per destinar a projectes com el de Proactiva Open Arms, El Cor Safari, La Fundació Vozes o la creació de projectes cooperatius al barri de Sant Cosme. Gràcies al voluntariat i a la cooperació amb administracions públiques i empreses, l’Esperanzah pot destinar el 100% de l’import de les seves entrades i excedents a projectes d’alt impacte social, cultural, comunitari o ambiental. 

Des de l’any 2015, s’han destinat 300.000 euros aconseguits amb la venda d’entrades a diferents projectes socials, de cooperació internacional i pel foment de l’economia social i solidària al Prat del Llobregat. Alguns dels projectes als quals s’ha donat suport des d’Esperanzah! són: Alboan; Caminando Fronteras; Safari Children’s Choir; Fundació Cívica Esperanzah; Nzuri Daima; Women’s Boat to Gaza; Dones sàvies de Sant Cosme; Pallassos en Rebeldia; Proactiva Open Arms; Stop Maremortum.

Formem part de l’equip docent del títol d’especialització en Economia Social i Solidària que ha creat Ponent Coopera -l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de Lleida-  i la Coordinadora d’ONGD, homologat per la Universitat de Lleida. El nostre soci Javier Gómez participarà en la sessió sobre finances ètiques: “Els diners com a suport de la col·lectivitat”.

Com expliquen al seu web Ponent Coopera, aquest curs sorgeix de la cooperació entre l’àmbit universitari i el moviment cooperatiu i solidari. El seu objectiu principal és construir un marc conjunt d’aprenentatge, formació i debat sobre les economies transformadores. És a dir, sobre les potencialitats, els trets diferencials i també els reptes o limitacions de l’ESS. Aquesta formació posarà èmfasi en la construcció i consolidació de projectes econòmics del mercat social i/o cooperativistes, i també en la presentació de casos concrets i pròxims ja existents que siguin exemples de les estratègies de transformació de l’actual model socioeconòmic. 

El curs segueix una metodologia que combinarà pràctica i teoria. La pràctica consistirà en presentacions de propostes concretes de producció de béns, serveis i relacions socials alternatives, als àmbits i sectors on treballen i cooperen les ponents convidades. En acabar cada sessió, l’alumnat podrà disposar d’una aproximació precisa a cada projecte en relació als seus àmbits i/o sectors, i alhora conèixer de primera mà propostes de l’ESS que funcionen.

L’economia social i solidària és una proposta en creixement, tant per l’augment del seu volum econòmic, de la quantitat de persones que hi treballen o hi estan associades, i per l’interès social i polític cada vegada més ampli que genera. En part conseqüència de la darrera crisi econòmica i dels seus efectes encara plenament vigents, l’ESS ha posat damunt la taula la necessitat d’un canvi d’estratègia i l’aposta per una economia arrelada, pròxima, responsable, capaç de posar al centre la vida i les pràctiques democràtiques d’equitat i de sostenibilitat.

Aquesta formació s’adreça especialment a tres col·lectius. Primer, a totes aquelles persones que ja participen activament en el món cooperativista i de l’economia social i solidària, i a totes aquelles que estan planejant impulsar algun projecte en el teixit social. Segon, a totes les persones d’administracions públiques -locals o d’altres espais institucionals- que treballen en àmbits com l’atenció a l’exclusió social, processos d’intervenció comunitària, promoció de l’ocupació, impuls econòmic… Tercer, a persones amb graus universitaris que busquen una especialització i alhora la possibilitat de convertir en realitat els coneixements adquirits en els seus estudis superiors. Podeu trobar més informació en el díptic d’aquesta formació, descarregable en aquest enllaç.