Cooperativitzar la cultura, una guia pràctica

Recentment s’ha publicat una guia per promoure que la cultura s’integri en el món cooperatiu i de l’economia social i solidària. Ens referim a “Cultura viva, cultura cooperativa. Guia pràctica per al cooperativisme cultural”, promoguda per l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona Coòpolis.

El text va a càrrec de Coòpolis, ateneu cooperatiu barceloní, amb un equip de recerca integrat per cooperativistes de diversos projectes: l’Ivan Miró (La Ciutat Invisible), la Laie Vidiella (Kop de Mà), en Xavier Urbano (Quesoni), la Irene Jaume (La Ciutat Invisible) i la Núria Alcober (Koitton Club). El projecte ha comptat amb el suport de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). Us podeu descarregar la guia en aquest enllaç.

Com expliquen a la introducció, existeix i han existit sempre altres maneres de fer i viure la cultura, sempre en tensió amb un capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comunitaris. Als barris barcelonins, d’ençà del segle XIX, amb tot el panorama d’ateneus d’obrers i obreres, les escoles racionalistes i les cooperatives que donaven resposta a les necessitats de consum, es generava un apoderament i independència cultural de la classe obrera. Ho feien seguint els principis del suport mutu, la vinculació social i la construcció de comunitat. Això no només va quedar palès en la generació de la cultura popular, sinó també per fer front a altres necessitats. Per exemple, en la garantia de protecció i solidaritat a través del model de mutualitats, dels quals és hereva l’assegurança ètica.

La Barcelona del segle XXI recupera i reinterpreta aquestes iniciatives i pràctiques quotidianes. Per les autores de la guia, “les pràctiques cooperatives de la cultura estan conformant una nova onada de cooperativisme cultural”. A partir d’aquest fet, es fan algunes preguntes per resoldre: en quins sectors emergeixen les iniciatives barcelonines de l’economia cooperativa de la cultura? I quines de les seves pràctiques poden fer front als reptes culturals?

La guia també recull projectes vigents que estan aplicant aquesta transformació de com es viu, es promou, es fomenta o es crea la cultura en múltiples àmbits i sectors. N’hi ha de molt veteranes, com el Drac Màgic que naixia l’any 1970 o Rocaguinarda que ho feia l’any 1978. D’altres són jovenalles, com les llibreries La Inexplicable o La Carbonera, que han sorgit fa menys de cinc anys. I com a benjamines, però amb molta força, han nascut aquest 2018 la cooperativa de comunicació cultural La Tremenda o la de dinamització cultural La Trama. Anhelades d’aire fresc pel cooperativisme cultural i també trajectòries sostingudes en el temps per promoure altres formes de fer cultura. 

 

Des d’Arç Cooperativa tenim un compromís ferm amb la cultura popular catalana. Volem ajudar a facilitar i promoure les activitats associatives que mantenen vives les tradicions de balls, músiques, representacions artístiques, receptes culinàries… que conformen la nostra memòria i el nostre present. Per això, enguany patrocinem la gala del Festivitas Bestiarum.

El 25 de novembre l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya ha programat la gala del Festivitas Bestiarum, l’endemà del Dia Europeu del Bestiari Festiu. A la gala es fa el nomenament de l’Ambaixadora del següent any pel Bestiari Festiu i es lliuren els Premis BEST. Com a acte previ, una desena de figures de bestiari festiu faran una passejada pels carrers de Manresa. Els premis BEST neixen l’any 2014 de la mà de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Es convoquen un cop l’any, amb l’objectiu de valorar i reconèixer la feina o trajectòria d’aquelles persones i organitzacions que han destacat per la seva contribució a promoure el món del bestiari festiu. I, en conseqüència, la difusió i defensa de la cultura popular catalana.

Alhora, els premis BEST també reconeixen les millors iniciatives impulsades per part d’entitats federades. Vora una desena de projectes han presentat la seva candidatura per la feina desenvolupada durant l’any 2018. La cita per la gala serà al Teatre Conservatori de la Plaça Sant Domènec de Manresa, a les 12:30 hores. En acabar, s’oferirà a les persones assistents un petit refrigeri acompanyat de les ballades de lluïment de les figures del bestiari festiu. 

Com a prèvia a la gala, el dissabte 24 de novembre s’ha programat tota una sèrie d’activitats en col·laboració amb agrupacions d’arreu dels territoris de parla catalana per celebrar l’efemèride de la cultura popular. A Manresa es farà una cerca-vila de bestiari amb pirotècnia, que comptarà amb la participació dels Drac de Botafocs (Castelló de la Plana), el Drac el Masellot (Lavern), el Pollo (Prat de Llobregat), l’Espanta-Rucs (Sant Jaume dels Domenys), el Griu (Tarragona), la Víbria (Castellar del Vallés), la Víbria de Xàldiga (Manresa) i la Mulassa de Xàldiga (Manresa).

El cartell d’enguany té el català, l’occità i el francès com a idiomes. Així es vol reconèixer la vinculació d’aquestes tradicions, més enllà de les fronteres estatals. Aquesta aliança entre l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya amb la Fédération des Totems Occitans et Catalans, la seva homòloga occitana, vol potenciar la divulgació del Dia Europeu del Bestiari Festiu. L’objectiu és implicar i apoderar totes les entitats i associacions que formen part del bestiari festiu, perquè es facin seva la diada i la celebrin. Alhora, també es vol promoure un reconeixement oficial d’aquestes tradicions culturals per part de les institucions europees. Per tot plegat, els dies 24 i 25 de novembre són unes dates reivindicatives pel bestiari festiu.

 

Enguany la FESC 2018 va comptar amb una eina col·laborativa nova: la relatoria col·lectiva que es va fer de les xerrades, taules rodones i activitats organitzades durant la VII Fira de l’Economia Solidària de Catalunya. Us compartim la notícia sobre això que ha publicat la XES.

Aquest any a la FESC hem fet una relatoria col·laborativa que ens ha permès recollir els continguts de les xerrades, per escrit, en temps real. Els textos recollits han quedat accessibles per a tothom i, d’un cop d’ull, us podreu fer una idea de què es va tractar en una xerrada, gràcies a la col·laboració de La Teixidora amb la cooperativa femProcomunsTAG Taller d’Intangibles i Free Knowledge Institute.

Cada document generat està associat a una xerrada, i té una estructura per camps, on es recull el que es parla i també alguns aspectes comuns a totes les xerrades com els “reptes i amenaces per construir sobiranies”, les “propostes per construir sobiranies” i les “alternatives ja existents”. També s’han identificat paraules clau de la xerrada, projectes i organitzacions mencionades. Des d’Arç Cooperativa vam participar en dues presentacions de llibres i en una taula rodona sobre les assegurances ètiques: en podeu saber més en aquesta notícia que vam publicar

Aquesta és la relació de xerrades i documents disponibles:

  • L’estat de la sobirania alimentària a Catalunya: documentació
  • Xarxa de Municipis per l’ESS: enxarxant sobiraniESS: documentació 
  • Cures, conciliacions i malabars a l’ESS: documentació 
  • Quan el mercat explota els bens comuns: el cas de l’aigua: documentació 
  • Balanç comunitari per a espais de gestió comunitària: documentació 
  • La força de les consumidores per impulsar projectes cooperatius: documentació
  • La sobirania en l’àmbit de les relacions: documentació
  • Precarietat dels lloguers. Lluita, organització i defensa: documentació
  • Quines males praxis utilitzen les operadores de telecomunicacions? Documentació.
  • Migració i ESS: com construïm sobiranies des de l’ESS? Documentació.
  • Contribucions de l’economia solidària a la pau a Colòmbia: documentació
  • Reptes i dificultats del cooperativisme d’habitatge: documentació
  • Alternatives comunitàries cap a la sobirania energètica: documentació
  • Viure la mort des de l’economia social i solidària: documentació
  • La bombolla de l’ESS: documentació
  • Aprenem de les cooperatives? Recerca i formació de l’ESS: documentació
  • Festivals de cultura i ESS: documentació
  • Turisme responsable i economia social: reptes i oportunitats: documentació
  • Posem fi a les falses cooperatives? Documentació.
  • Diàleg món rural-urbà. Teixint aliances i sinergies. Documentació.
  • Economia dels marges. Documentació.
  • Economia de les cures i propostes des de l’ESS. Documentació.
  • Fent xarxa avançant cap a la sobirania alimentària. Documentació.
  • La sotenibilitat dels projectes tecnològics dins l’ESS. Documentació.

El dimarts 30 d’octubre s’ha presentat La Constructiva, la primera cooperativa de serveis sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús, impulsada per Sostre Cívic. El nostre soci Jordi Via va participar en la presentació en el Col·legi d’Aparelladors de Catalunya.

Si no vau poder anar a la presentació, aquí us compartim l’enllaç del streaming que van fer en viu durant l’acte. Com expliquen a Sostre Cívic, la gestió de la construcció és un element clau en el procés de promoció d’habitatge i és un servei que, fins ara, no ofereixen les entitats de l’economia social que operen en aquest sector. Per això, davant el repte d’assumir la gestió dels projectes d’habitatges en cessió d’ús de nova construcció a Barcelona (La Balma i Els Cirerers), Sostre Cívic es planteja donar resposta a aquesta necessitat des de l’economia social i impulsa la creació d’una nova constructora cooperativa.

La Constructiva vol promoure la construcció d’habitatge ètic i social, per tal d’afavorir l’economia social i sostenible en el sector català de la construcció sota tres valors:

  • Construcció ètica: les usuàries poden incidir en el procés de contractació i negociació  de totes les condicions (econòmiques, terminis, seguretat, etc.) des de la promoció, generant un marc d’intermediació més net, més transparent i més just.
  • Construcció social: la constitució d’una constructora pròpia és el mecanisme per beneficiar les empreses de l’economia social al sector, reduint la subcontractació, i facilitant la construcció a un preu just en un entorn de compromís salarial i productiu.
  • Construcció sostenible: treballarà amb cooperatives d’habitatge en cessió d’ús que han fet una aposta per impulsar projectes amb criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat mediambiental.

Es tracta, en definitiva, de revertir el model de la construcció actual apostant per una construcció que respecti valors ètics en un marc de producció econòmica gestionada, controlada i fiable. Són molt bones notícies per l’economia social i solidària! Des d’Arç Cooperativa podem oferir als projectes de cohabitatge unes assegurances ètiques per la llar que complementaran aquesta aposta per un model d’habitatge sostenible.

 

Obrim una nova convocatòria de feina per trobar una persona que s’incorpori a la nostra àrea d’Administració i Desenvolupament,  amb funcions d’Auxiliar d’administració. Si voleu treballar amb Arç Cooperativa, podeu enviar-nos el vostre CV i la carta de motivació a arccoop@arc.coop fins al 31 d’octubre.

Fa 35 anys que vam començar el projecte d’Arç Cooperativa. Som una corredoria d’assegurances especialitzada en el sector de l’Economia Social i Solidària, el món associatiu (cultural, educatiu, lleure…) i les energies renovables. Formem part del grup cooperatiu ECOS i de CAES (Cooperació per l’assegurança ètica i solidària). Som el primer broker europeu certificat amb el segell Ethsi, que acredita unes pòlisses gestionades amb criteris ètics. Som membres de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).

Busquem una persona per incorporar-se a la nostra Àrea d’Administració i Desenvolupament amb funcions d’Auxiliar d’administració i responsabilitats sobre:

  • Registre automatitzat i manual d’informació sobre sistemes ERP/CRM estàndard
  • Suport als equips d’administració i comptabilitat en l’atenció a clients, arxiu, trameses, gestió documental i altres processos propis de l’administració de la cooperativa

Requisits

  • Formació professional: grau superior en administració o formació equivalent
  • Experiència contrastada en l’ús de programes de gestió i comptabilitat
  • Coneixements informàtics, com a persona usuària habitual: sistema operatiu, fulls de càlcul i bases de dades
  • Català i castellà correctament parlats i escrits

Així mateix, es valoraran

  • Coneixements i experiència en el sector assegurador o financer
  • Coneixement d’altres idiomes i en particular l’anglès o el francès
  • Experiència o participació en organitzacions de l’economia social i solidària o del món associatiu

Competències i actituds

  • Capacitat d’assimilar i millorar processos de gestió administrativa de la cooperativa
  • Facilitat per treballar en equip
  • Capacitat d’aprenentatge
  • Actitud proactiva i capacitat resolutiva
  • Motivació per la implicació societària amb Arç Cooperativa

Oferim

  • Incorporació immediata
  • Condicions retributives segons el Conveni col·lectiu de Mediació d’assegurances
  • Jornada laboral completa de 36 hores setmanals de dilluns a divendres

Procés de selecció

Les persones interessades podeu enviar-nos el vostre currículum a arccoop@arc.coop amb la referència CV Admnistració2018 abans del pròxim dimecres 31 d’octubre de 2018. Podeu descarregar aquesta oferta de feina en PDF clicant l’enllaç.

A l’octubre sempre hi ha una data marcada en negreta al calendari cooperativista: ens referim a la FESC, la Fira d’Economia Solidària de Catalunya que enguany arriba a la seva setena edició. Ja ha sortit el programa d’activitats! 

Al web de la VII FESC expliquen que el tema principal d’enguany són les sobiranies, en plural. “La sobirania d’un territori, d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre totes i que va molt més enllà de la construcció d’un estat. Si els recursos naturals, els mitjans de producció, els mitjans de comunicació, les xarxes socials… són controlats per uns pocs, el poble mai no podrà ser sobirà sobre la satisfacció de les seves necessitats i la cura del medi. Aquestes sobiranies, diverses, que defensem –alimentària, tecnològica, energètica, financera, dels nostres propis cossos…– ens aboquen a un repte organitzatiu per fer possible que tota la societat participi i sigui corresponsable de tot el que l’afecta”, argumenten des de l’organització d’aquesta trobada tan especial.

Al número en paper 463 de la Directa s’ha publicat un suplement sobre la Fira, on hi ha adjunta tota la programació. Veureu que des d’Arç Cooperativa tindrem un estand, com sempre, i aquesta edició també participarem en una taula rodona co-organitzada amb l’associació FETS, titulada “Assegurança ètica i solidària. L’aposta transformadora de l’ESS”. 

Amb aquesta taula volem reivindicar el paper clau de les assegurances dins el sistema financer. Concretament, volem fer visible com també s’ha articulat un sector assegurador ètic que promou i treballa per unes assegurances sota els valors de la mutualitat, transparència i equitat. Mostrarem com mutualitats i cooperatives del món assegurador impulsen un sector assegurador ètic alternatiu al model tradicional i utilitzen el segell europeu EthSI per mostrar-ho. Perquè una altra economia, alternativa i sostenible, no només és possible, sinó que ja existeix. Ens veiem a la FESC!

El passat dissabte 13 d’octubre vam celebrar el nostre 35è aniversari amb una taula rodona de luxe. Van participar-hi en Jordi Garcia, la Marina Garcés i en David Fernández. L’espai també era immillorable: ens va acollir el Festival L’Esperanzah! a la seva carpa de circ. Us compartim algunes reflexions plantejades a la conversa.

Per començar, en Jordi Garcia, que moderava la taula, va plantejar a Garcés i Fernández preguntes sobre què entenem per “nosaltres” en el marc de l’economia social i solidària. I per descomptat, què entenem quan parlem d’ESS? Fernández va començar parlant des de l’experiència: per ell, aquesta economia és la seva quotidianitat i l’altre món possible, des de l’ara i l’aquí. Aquella alternativa que ja existeix.  L’ESS esdevé un dic de contenció, de resistència i de transformació davant el sistema econòmic existent. És també una interpel·lació al nosaltres, que molt a poc a poc desplaça aquella economia profundament insolidària i estructuralment violenta que és el capitalisme. De fet, per Fernández “ja no hi ha capitalisme, hi ha sadisme social”. Així, es construeix l’ESS a partir de les insubmissions acumulades en la nostra rutina de consum, d’informació, d’energia, d’habitatge, etc. I és la demostració que es pot democratitzar l’economia.

Per la Marina Garcés, el nosaltres de l’economia social i solidària és la convergència de molts mons. Per aquesta filòsofa, a l’hora d’explicar-la cal no cenyir-se a una definició tècnica o política, sinó plantejar i investigar què obren i què desperten aquestes economies alternatives. “Ens podem reapropiar de la noció de valor, en comptes d’aquell valor capitalista de l’expropiació, l’espoli i l’acumulació”, explicà. Així, en reprendre la paraula valor i recuperar-la, podem retornar-la al terreny compartit, on també pot ser discutida i dialogada. Aquest terreny compartit és espai de disputa, d’entesa i d’aprenentatge. “Els valors no són codis morals abstractes ni comptes de resultats violents, sinó que el valor de l’economia social i solidària es basa en allò que val la pena viure. I ens situa de forma concreta en aquest desafiament quotidià”, reflexionà Garcés.

I aleshores, qui és aquest nosaltres? Doncs per en David Fernández això cal abordar-ho amb més dubtes que certeses i sense renunciar a rets paradigmes. Avui dia conviuen diversos mons en aquest sistema capitalista: la lògica de la integració, la de la precarietat i la de l’exclusió. Les persones ens trobem en algun d’aquests pols d’influència.  Aleshores, amb un capitalisme voraç com a teló de fons, per Fernández “la revolució és posar límits”. Per tant, el nosaltres ha de ser per força coral, plural i divers. Amb l’empobriment als suds globals, i tants altres suds als nostres nords, una altra economia no és necessària, sinó imprescindible.

La Marina Garcés plantejà algunes reflexions sobre aquesta idea de la coralitat. Si són veus que es reuneixen per vincular-se, com es fa coral un conjunt de veus? És una pregunta política: què ens uneix quan ens agrupem, què ens diferencia? Sobretot en un món atrapat en la individualitat. El capitalisme aboca i força a la fragmentació de mons, de col·lectius, d’identitats… Una dinàmica centrífuga que ens posa tothom a córrer per intentar salvar alguna cosa. Les realitats culturals, ambientals, polítiques, etc. estan absolutament separades quan en realitat per força són intrínsecament interdependents.

Com Garcés va constatar, ens trobem en una fi d’etapa del capitalisme que no és triomfant sinó en descomposició -amb les conseqüències, de tota mena, que això comporta. Per exemple, un Estat del Benestar desmantellat perquè ja no interessa al sistema econòmic. Qui són les que lluiten, doncs? És igual, el ball de noms és secundari, defensà Garcés. “El que importen són les lluites en comú que construeixen subjecte polític”. És a dir, les lluites col·lectives i els reptes comuns que construeixen aquest nosaltres. Cal esdevenir capaces d’articular i assumir una posició política col·lectivament, en relació a algun tipus d’antagonisme o lluita, que generi propostes emancipadores.

I, a més, recuperar els termes i les idees manllevades pel capitalisme. També va plantejar què volíem dir amb transformació. De què? Cap a on? “Més transformador que el capitalisme no hi ha hagut res”, argumentà, en el sentit que aquest sistema econòmic i polític havia alterat i globalitzat tot el planeta. “El sentit de la transformació s’ha de poder recollir en paraules”, argumentà. Anar cap a algun tipus de vida a la qual podem anomenar vida. Més sostenible, més desitjable. Els nosaltres emancipadors, doncs, neixen en el mapa precari dels problemes comuns i de les lluites per protegir aquells elements bàsics i fonamentals que sostenen la vida. Una vida que està sent violentada contínuament, des de molts fronts. Però també protegida, des de molts fronts, amb l’economia social i solidària i les xarxes que construeix. 

El pròxim 13 d’octubre celebrem el 35è aniversari de la cooperativa al Festival Esperanzah! Com ja us vam avançar, hi farem una xerrada a les 16 hores amb el títol “El nosaltres transformador i l’ESS”. Us expliquem qui formarà part de la taula rodona. 

Hem organitzat una taula rodona amb tres persones referents de l’economia social i solidària per celebrar en un acte públic el nostre aniversari. Fa 35 anys que Arç Cooperativa va començar el seu camí i des d’aleshores seguim sent compromís en moviment. Per avaluar l’impacte transformador de les persones que conformen l’àmbit del cooperativisme i del mercat social hem convidat a la Marina Garcés, en David Fernández i en Jordi Garcia. Aquestes tres veus tenen una àmplia experiència en el sector cooperativista català. 

La Marina Garcés (1973) és una filòsofa i assagista catalana. És professora de la Universitat Oberta de Catalunya i durant quinze anys va ser professora titular de la Universitat de Saragossa, però també ha format part del claustre de la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de Girona. Va impulsar el projecte col·lectiu de pensament crític i experimental “Espai en Blanc”. Per aquesta pensadora, el comú és central i clau en el camí per desenvolupar alternatives per afrontar les crisis actuals. A més, defensa la filosofia com una forma de vida, un art arrelat als carrers. El seu darrer llibre, “Ciutat Princesa”, és un relat en primera persona en què s’expliquen una sèrie de vivències polítiques entre l’octubre del 1996 i l’octubre de 2017, des del desallotjament del Cine Princesa a Barcelona fins al referèndum de l’1 d’octubre a tota Catalunya. També se la pot llegir en el seu arxiu onlineAl pregó de les Festes de la Mercè del 2017, es va declarar orgullosa de la resistència barcelonina davant del capitalisme ferotge. 

En David Fernández (1974) és un periodista i activista social català. Milità des d’estudiant en organitzacions polítiques i cursà fins al tercer any els estudis de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va treballar durant dos anys a la SEAT, com a obrer, posant portes a un dels models de cotxe que es produïen en massa. Va haver de deixar aquesta feina arran d’una lesió física. Va ser un dels membres fundadors de La Torna, l’Ateneu Popular de Gràcia. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i de la Xarxa d’Economia Solidària. Des del 2003, forma part de Coop57, la cooperativa de crèdit de finances ètiques i solidàries. Va interrompre aquesta tasca durant el seu mandat com a diputat al Parlament de Catalunya per la CUP, entre el 2012 i el 2015. Està afiliat a la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya (FCT) i al Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), és membre d’Entrepobles i participa de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CCPDT). És soci col·laborador del mitjà cooperatiu La Directa. També ha col·laborat amb Gara, Berria, Vilaweb, Media.cat, el Diari Ara, l’antic Diagonal ara El Salto, la revista Masala i Carrer.  És autor dels llibres “Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial” i de “Foc a la barraca”.

En Jordi Garcia és cooperativista i fundador de L’Apòstrof SSCL. Forma part de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. L’any 1997 va fundar la cooperativa de comunicació L’Apòstrof, des d’on ha contribuït a aprofundir en el cooperativisme i l’ESS, tant des de l’estudi com des de la pràctica. Forma part d’entitats de finances ètiques i de consum responsable. Forma part del grup cooperatiu ECOS i participa en la cooperativa Labcoop. A més, també ha exercit de mestre, impartint classes en cursos, postgraus i màsters sobre economia cooperativa. Ha participat en centenars de xerrades, conferències i taules rodones. Escriu articles a revistes com Illacrua, Mientras Tanto, Nexe i tantes altres, pels que ha guanyat alguns premis periodístics. Ha escrit el llibre “Adéu capitalisme. 15M – 1931“.  És co-autor de llibres com “¡Abajo los muros de los cuartes!”, “Amb raó, insubmissió”, “La dimensió cooperativa”, “Economía Solidaria y crisis capitalista” “Democràcia econòmica”. Per tot això, des de la investigació o des d’aplicació, és una persona amb un enorme coneixement sobre el món cooperativista, l’ESS i les alternatives econòmiques i socials.