Democràcia econòmica local

A La Directa es publica un article d’Ivan Miró, cooperativista de La ciutat invisible i membre de la Comissió Permanent i de Formació i Llibres de la XES. En aquest text reflexiona sobre l’impacte de l’economia social i solidària en la democràcia econòmica local. Compartim un tros d’aquest escrit i us convidem a llegir l’article sencer!

Ara fa quatre anys, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya ens sumàvem al canvi que aleshores es vivia al conjunt de país. Preveient nous escenaris municipals –fills del cicle de crisi i lluita social– i davant de les propostes de la “nova política”, proposàrem que la transformació havia de ser també econòmica si es volia un canvi substancial. En l’àmbit local naixien iniciatives autoorganitzades, que esdevenien eines de resolució de necessitats col·lectives i alhora contribuïen a cooperativitzar la societat i avançar cap a models postcapitalistes. No obstant això, aquelles experiències s’havien de consolidar i generalitzar, i és des d’aquella constatació que s’elaboraren les 14 Mesures per la Democràcia Econòmica Local, amb l’objectiu que els municipis poguessin impulsar “un nou desenvolupament local copartícip de la democratització econòmica en marxa”. Quatre anys després, a les portes de noves eleccions, és hora de fer balanç i renovar l’aposta.

Què proposaven les catorze mesures? En síntesi, que des dels municipis s’impulsés una altra política econòmica –Economia Social i Solidària (ESS)– i sobretot es democratitzés la forma de fer-la, a partir del que denominàrem concertació público-cooperativa-comunitària. Amb quines eines? Amb Consells Locals d’Economia Social i Solidària on proposar i avaluar polítiques; amb agències i equipaments municipals específics; amb la cessió a l’ESS local d’infraestructures municipals de gestió cooperativa i comunitària; amb la recuperació de patrimoni cooperatiu.

A partir de programes formatius –tècnics, de valors cooperatius i amb perspectiva de gènere– per l’acompanyament, incubació i finançament de nous projectes. I amb el foment d’un nou entorn econòmic: relocalització del crèdit amb finances ètiques; impuls del Mercat Social local i suport a les fires d’ESS; compra pública socialment responsable; suport a la recuperació d’empreses privades per part de les treballadores; municipalització i cooperativització de béns i serveis locals. Finalment, sobirania alimentària i energètica, gestió comunitària de l’espai públic digital, així com l’impuls de relat –que no marca– amb mapeigs i memòria cooperativa, per a generar un sentit de canvi econòmic.

Quin impacte han tingut les catorze mesures? A partir del maig del 2015, es produí una nova onada de polítiques locals d’ESS, on un nombre significatiu de municipis catalans transitaren de la promoció exclusiva de l’economia capitalista o, en el millor dels casos, d’un model restringit o assistencialista d’economia social, a un model ampliat i transformador que recollia la diversitat d’iniciatives de l’ESS, tant socioempresarials com comunitàries. A més de cooperatives, societats laborals i entitats del tercer sector social, alguns programes municipals impulsaren un marc comú que inclogué horts comunitaris, equipaments de gestió comunitària, escoles lliures, moneda social o finances ètiques. En aquest sentit, els esforços per promoure el reconeixement mutu i conceptualitzar l’àmbit de l’ESS, tingueren com a efecte la legitimació en el món local del paradigma de l’ESS. Ha estat la primera ocasió que un conjunt de polítiques públiques catalanes ha pres el concepte ampliat com a referent, anticipant la futura llei catalana d’Economia Social i Solidària i la definició de l’àmbit socioeconòmic integral.

Podeu seguir llegint l’article al seu enllaç original.

Aquest mes de març ha nascut LaCoordi, una nova coordinadora formada per entitats catalanes del Tercer Sector i de l’ESS que vol promoure les finances ètiques. Benvinguda!

El dijous 7 de març es va presentar a Terrassa LaCoordi: Comerç Just i Finances ètiques, un projecte impulsat per diverses organitzacions de l’economia social i solidària i del Tercer Sector català. L’objectiu d’aquesta coordinadora és impulsar la justícia social, el comerç just, el consum responsable i en especial, el finançament segons criteris ètics i solidaris. Aquesta coordinació està composta per SETEM Catalunya, Oxfam Intermón, Alternativa 3, Fiare Catalunya, FETS-Finançament Ètic i Solidari,  i la Xarxa d’Economia Solidària catalana (XES).

La fundació d’aquesta coordinadora té una feina prèvia de més de vint anys, que ara es cristalitza en una nova organització. És un pas endavant de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica, que s’organitza anualment per fomentar el comerç just i responsable durant el mes de maig. Aquesta campanya va anar ampliant el seu radi d’acció i va incorporar com a pal de paller les finances ètiques i l’economia solidària. Com sabeu, la banca responsable també inclou l’àmbit de les assegurances ètiques, tot un camp ampli a conrear i promoure.

LaCoordi és quelcom insòlit a Catalunya, una plataforma única que vol consolidar i aglutinar l’ampli moviment social del comerç just, el consum responsable, la banca ètica i l’ESS sota un mateix paraigües. La perspectiva de justícia social entre Nord i Sud globals, la reducció de les desigualtats i el respecte pels drets humans, en especial pel que fa als drets laborals i ambientals dels països productors, són eixos centrals d’aquesta iniciativa.

Per la coordinadora i les entitats impulsores, els moviments del comerç just i de les finances responsables tenen en compte valors ètics i mediambientals en les seves relacions comercials. Quelcom que no és present en el comerç tradicional, mogut pels criteris exclusivament econòmics. Aquesta perspectiva de responsabilitat i de valoració de l’impacte de cada baula de la cadena productiva ajuden a assolir, especialment en els països del Sud global, un equilibri sostenible social i econòmic. La coordinadora catalana compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona.

Recentment hem signat un acord de col·laboració amb la Unió de Cooperatives d’Enseyament Valencianes (UCEV). Amb aquest acord oferirem un producte assegurador ètic i especialitzat per a les necessitats de les escoles cooperatives. 

L’objectiu d’aquest acord és posar a disposició dels centres associats a l’UCEV una nova oferta asseguradora que està adaptada a les necessitats de les escoles cooperatives i que, a més, és coherent amb els seus valors de responsabilitat social. Es tracta d’un paquet que protegirà als centres escolars davant d’un ampli ventall d’imprevistos. Responsabilitat civil, accidents per a l’alumnat i la plantilla de treball, protecció multirisc i assegurança de vida de continuïtat escolar. En particular és important destacar que aquestes pòlisses estan certificades pel segell EthSI, que en garanteix la seva gestió ètica.

L’UCEV és l’entitat que representa i defèn els interessos de les cooperatives d’ensenyament valencianes. Legalment constituïda l’any 1998, va començar el seu camí molt abans com a Secció d’Ensenyament de la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat (FEVECTA). Més enllà de la necessària tasca d’estructuració i consolidació del sector en l’àmbit institucional, la Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes basa la seva comesa actual en l’establiment d’una estratègia que li permet liderar una renovació pedagògica al si de l’ensenyament, d’acord als principis socials i econòmics del cooperativisme i als valors d’una educació oberta, democràtica i plural.

Els orígens de les escoles cooperatives tenen tres causes i moments diferenciats en el temps. Les primeres neixen entre la dècada dels 60 i dels 70 del segle passat, promogudes per famílies que sentien insatisfacció per l’escola estatal o per les escoles religioses. La segona marca en l’eix cronològic de les escoles cooperatives a territori de l’estat espanyol és a mitjans dels 70, amb la creació de les cooperatives d’ensenyament de treball associat. Moltes plantilles d’escoles privades que tanquen decideixen reprendre els projectes, reformulats sota la figura jurídica de les cooperatives. Finalment, a partir dels anys 80, arran de l’alta taxa d’atur entre el professorat, moltes persones d’aquest àmbit professional decideixen organitzar-se en projectes educatius propis a diverses zones d’expansió urbana. En aquests quaranta anys, la fórmula cooperativa ha originat més de mil centres a territori de l’estat espanyol, siguin cooperatives de consum -familiars i professorat- o bé com a cooperatives de treball associat. 

Les escoles cooperatives tenen una clara vocació social, com ho demostra el control democràtic de les decisions per part de tota la plantilla laboral. L’UCEV té una especial preocupació per desenvolupar una renovació pedagògica d’acord als principis cooperatius: 

  • adhesió voluntària i oberta
  • gestió democràtica per part de les persones sòcies
  • participació econòmica per part de les persones sòcies
  • independència i autonomia
  • informació, educació i formació
  • intercooperació
  • interés per la comunitat

Ja heu consultat el catàleg digital de finances ètiques impulsat per FETS? Aquest recurs web permet a les persones consumidores fer una tria responsable i conscient en matèria de banca. 

El catàleg “Diner Ètic” vol ajudar a promoure una gestió dels diners coherent amb els valors ètics. Sigui a escala individual, empresarial, organitzacional o bé d’administració pública, hi ha formes i opcions per triar finances sostenibles. A la pàgina web de “Diner Ètic” trobareu un ventall de recursos per obrir un compte ordinari o un dipòsit a termini, per demanar un crèdit o per contractar una assegurança ètica. Tot plegat amb la tranquil·litat i la garantia que el teu capital estarà finançant l’economia sostenible i no pas alimentant l’especulació. 

Recull informació actualitzada de tota la gamma de productes i serveis que ofereixen les entitats i els bancs que operen des de les finances sostenibles. Amb aquesta pàgina web podràs saber en quins àmbits treballen, sabràs quines entitats són cooperatives, on pots aconseguir una targeta de crèdit o un préstec hipotecari… I també saber quins projectes ètics ajuden a finançar a través de la intercooperació. 

Els orígens de les finances ètiques recuperen el rigor en el control i la fiscalització de la banca. Neix, en el món occidental, a finals del segle XIX en els Estats Units, quan algunes comunitats van promoure l’abolicionisme de l’esclavitud retirant els seus estalvis de les entitats que finançaven aquest crim humanitari. Més endavant, aquest corrent de boicot i de consum conscient va denunciar també el règim de l’apartheid a Sud-àfrica o la guerra del Vietnam. Però ja abans i arreu del món els col·lectius d’estalvis comunitaris havien estat una mesura de resistència i solidaritat davant imprevistos, que donaven resposta a necessitats individuals o col·lectives. 

Actualment, les finances ètiques tenen projectes sostenibles en marxa arreu del món i guanyen protagonisme. Aquestes organitzacions i entitats tenen com a objectius promoure el finançament ètic i solidari. L’organització que ha generat el catàleg, FETS Finançament Ètic i Solidari, és una associació de segon nivell que agrupa entitats catalanes del Tercer Sector i de l’economia social solidària. Vol promoure el finançament ètic i solidari al nostre país. Treballa per promoure i divulgar que la banca ètica és una realitat vigent, tangible, i una peça clau per aconseguir una transició envers una economia més responsable i sostenible.

La Organización de Consumidores y Usuarios (OCU) i el Foro NESI de Nova Economia i Innovació Social han publicat un informe que revisa els hàbits de consum sostenible a territori de l’estat espanyol. En aquest informe es troben dades interessants per entendre com s’està articulant el consum responsable a les xarxes d’ESS de la península Ibèrica.

L’estudi s’ha fet a partir d’una enquesta a vora 1.300 persones consumidores i usuàries de serveis. Segons els resultats, el 73% ja pren decisions de consum motivades per qüestions ètiques i ecològiques. El 62% considera que el seu consum és una eina de transformació a escala global i local. El 57% se senten identificades amb els missatges de les alternatives econòmiques, fins i tot quan no coneixen ben bé aquests sectors en creixement.

Alhora, s’estan recuperant o posant en marxa pràctiques de consum sostenible. Per exemple, reparar abans de llençar i/o comprar un producte nou; comprar o consumir a establiments de proximitat; mirar on ha estat produïda la roba que s’utilitza; optar per finances ètiques i banca responsable, incloent les assegurances sostenibles; practicar el reciclatge; estalviar el consum d’aigua; preocupar-se pel benestar animal; escollir productes menys processats; plantejar-se alternatives de transport menys privatives…

Però malgrat que de l’informe es pot desprendre que el consum responsable ja no té marxa enrere, el camí per fer-lo universal és llarg i costerut. Hi ha diverses barreres detectades que compliquen el consum conscient en el dia a dia. En especial, l’informe en destaca aquestes:

  • la manca d’informació
  • el preu dels productes o serveis
  • l’accessibilitat
  • la dificultat per trobar empreses responsables

Però què comprem, quins productes adquirim, és només un fragment del mapa complet. Posar el focus en els estils de vida i els hàbits de consum són més rellevants que les decisions de compra. Per exemple, interioritzar i promoure la reducció del malbaratament alimentari o evitar productes envasats amb plàstics excessius són hàbits que es poden aplicar en la quotidianitat i que generen canvis a llarg termini. Quelcom que està prenent més volada són temes com el benestar i el dret animal; el repartiment equitatiu de les tasques domèstiques i reproductives entre totes les persones que conviuen a les llars; la protecció de la natura; i l’abandonament de consum cultural que trenqui amb valors ètics.

En resum, les persones consumidores que aposten per la sostenibilitat acostumen a ser cíviques, curioses, que donen molta importància al fet col·lectiu per davant del fet individual, que tendeixen a buscar la col·laboració amb les altres persones i se senten corresponsables de les seves accions. Podeu consultar tot l’informe en aquest enllaç.

El pròxim 21 de febrer, Arç Cooperativa s’adhereix a la mobilització convocada en resposta a la repressió judicial de les persones preses i a la incoació d’un procés penal per raó de la seva acció social i política.

La ICA, Aliança Internacional de Cooperatives, ha anunciat el tema d’enguany pel CoopsDay: el treball digne. Amb aquesta temàtica la ICA vol enviar un missatge global que expliqui com les cooperatives són projectes empresarials que posen les persones al centre. 

Treball digne significa un control democràtic dels projectes que prioritzin el desenvolupament humà i la justícia social en l’àmbit laboral. Les cooperatives ajuden a promoure i preservar una ocupació laboral remunerada en condicions justes, a tots els sectors econòmics. A través de la participació de les seves sòcies, les integrants de les cooperatives tenen motivació per canviar les seves vides i comunitats, defensen des de la ICA.

El 6 de juliol del 2019 les cooperatives d’arreu del món celebraran juntes el CoopsDay, el dia internacional del cooperativisme. És una jornada reivindicativa que vol demanar un compromís ferm amb l’economia social i solidària a les administracions locals, estatals i internacionals. A més, és una oportunitat per fer exercici de transparència i compartir amb la societat civil i les comunitats locals quines transformacions pot aportar l’ESS.

El sector cooperatiu no és pas marginal: segons un informe recentment publicat per CICOPA, més de 279 milions de persones en formen part. És a dir, vora el 10% de la població laboral activa a tot el planeta. Però a més és important destacar el potencial transformador de les iniciatives cooperatives. Contribueixen a ser més sostenibles socioambientalment i tenen presència més equilibrada entre l’àmbit rural i urbà.

En un context de creixent desigualtat socioeconòmica, d’inseguretat laboral i amb altes xifres d’atur, sobretot en col·lectius més vulnerables -per raons d’origen, gènere, orientació sexual, edat, diversitat funcional, etc.- les cooperatives juguen un paper molt destacat en la creació d’alternatives reals que apoderin econòmicament les comunitats. A més, a través del control democràtic i de la participació igualitària, es poden aplicar perspectives inclusives que no deixin a ningú enrere.

Efemèrides com el CoopsDay ens ajuden a seguir desmuntant mites de l’economia social i solidària, demostrant que no és una alternativa utòpica sinó una realitat que ja existeix, que està en marxa en molts i diversos àmbits. Alhora, també aporta idees i informació per a les persones que es plantegin incorporar-se al mercat social, sigui com a consumidores o receptores de serveis, o com a impulsores de projectes cooperatius.

Enguany es publica la Guia d’assegurances elaborada per Arç Cooperativa. Aquest document s’adreça a les empreses i/o entitats gestores de programes d’assegurances que formen part de l’univers de la comunitat Arç (moviments socials i associacions, federacions i organitzacions d’economia social i solidària, xarxes d’economia solidària, banca ètica, associacions educatives, associacions de cultura popular…).

Té diversos objectius. D’una banda, els objectius tècnics inclouen contribuir a un millor coneixement i a una visió global adequada de la gestió de riscos i dels programes d’assegurances de les persones responsables de la seva gestió. D’altra banda, els objectius qualitatius busquen remarcar la importància de les empreses i/o entitats com a agents impulsors del mercat social tot orientant el consum d’assegurances sota criteris de consum responsable i d’impuls de l’economia social i solidària.

El món assegurador és un component fonamental del sistema financer. És un dels agents inversors més significatius del món. Per això és important garantir que tant les entitats asseguradores com els seus productes incorporin els valors ètics i solidaris en les seves actuacions. Per fer-ho, és important conèixer bé l’argot i el vocabulari del sector assegurador, a més de saber quines són les responsabilitats i necessitats en matèria de pòlisses.

L’assegurança ètica i solidària introdueix en el mercat assegurador les pràctiques ètiques i solidàries pròpies de la banca ètica. Orientar el mercat assegurador cap a aquests valors significa  recuperar els seus principis constitutius, que són: la mutualitat, l’equitat i la transparència, apostar per la inversió socialment responsable (ISR) i aplicar de forma honesta i transversal una política de responsabilitat social corporativa (RSC).

Per tal d’identificar les entitats asseguradores i mediadores que compleixen uns estàndards ètics i solidaris, l’Observatori de les Finances Ètiques, promogut i coordinat des de FETS (Finançament Ètic i Solidari) ha creat el segell Ethsi (Ethical and Solidarity based Insurance). Ethsi és una eina facilitadora per a la progressiva implantació de l’assegurança ètica i solidària tot impulsant els vincles de solidaritat entre les persones, el fet assegurador com a bé socialment útil, l’establiment d’un cercle virtuós que afavoreixi el respecte recíproc de les parts implicades i la transparència en el mercat de les assegurances. Tot plegat contribueix a facilitar a l’usuari  final la tria de l’assegurança que més s’ajusti als valors associats a pràctiques compromeses amb la sostenibilitat social i ambiental tant en els productes asseguradors com en el funcionament de les entitats implicades.

FCVS dona el pas cap a l’assegurança èticaiI solidària de la mà d’Arç Serveis integrals d’assegurances amb qui manté un acord per la gestió i assessorament en matèria asseguradora.

L’assegurança ètica i solidària promou beneficis socials i ambientals i introdueix en el mercat assegurador les pràctiques pròpies de la banca ètica i del mutualisme. És una forma de fer consum conscient i responsable.

L’opció per l’assegurança ètica i solidària afegeix coherència a l’actuació de la FCVS i suposa l’única proposta d’aquestes característiques pel voluntariat disponible al mercat assegurador.

Aquests productes volen donar cobertura a les demandes específiques d’un sector que necessita garantir la protecció de tot el col·lectiu de persones federades voluntàries.

Segons la Llei Catalana 25/2015 del Voluntariat i del Foment de l’Associacionisme, tota persona que fa una activitat voluntària a l’interior d’una entitat, ha d’estar coberta per una assegurança d’accidents i una altra de responsabilitat civil. L’entitat és qui està obligada a contractar aquestes assegurances, per tal de cobrir l’acció de la persona voluntària.

La FCVS comença l’any 2019 fent el canvi de l’assegurança convencional cap a l’assegurança ètica amb dues pòlisses certificades que disposen del segell Ethsi.

Aquesta proposta de col·laboració es complementa amb la creació d’un portal per a les persones federades voluntàries.

www.voluntariatsegur.cat