II Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català

Arç Cooperativa col·laborem amb els Special Olympics, un esdeveniment esportiu que posa els valors per davant de la competitivitat. La cita és un cop cada quatre anys i convida a esportistes de l’àmbit internacional. Hi participen 1.600 esportistes amb diversitat funcional cognitiva. Aquest 2018 és la seva onzena edició.

Entre el 4 i el 7 d’octubre l’esport estarà de celebració a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella. Com explicava el president de l’Special Olympics Catalunya, Sergi Grimau, en la recent presentació d’aquest certamen esportiu, aquests jocs són molt més que esport. Es dóna visibilitat a l’esport inclusiu i se’l posa al centre de la societat. “Què és ser normal? És esforçar-se i superar-se a un mateix, és compartir, és no tenir prejudicis per aquells que no són com jo, és celebrar fins i tot les derrotes, és respectar les normes i trencar-les quan cal, és expressar el que sentim lliurement en cada moment, ballar si sona la música, riure si estem contents, plorar si estem tristos i, sobretot, normal és ser feliç amb el que ens ha donat la vida. Aquesta és la normalitat que a mi m’ha ensenyat Special Olympics”, va dir Sergi Grimau.

En l’esdeveniment, que se celebra un cop cada quatre anys i el lema del qual és “El millor és qui ho intenta”, hi participaran 1.600 esportistes d’una quinzena de països. 1.239 esportistes són catalans, 93 de l’estat espanyol i 54 d’Andorra. La resta, 114, són esportistes de 13 delegacions diferents, entre les quals hi ha Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Portugal i Alemanya. La torxa dels Jocs Special Olympics va iniciar el seu recorregut a Barcelona el proppassat dijous 20 de setembre, i després anirà cap a la Seu d’Urgell, on es mantindrà tot el 3 d’octubre. El 4 d’octubre es dirigirà cap a Andorra la Vella, on se celebrarà la festa inaugural. Des d’Arç Cooperativa col·laborem amb les assegurances d’aquesta cita esportiva i solidària tan important. 

Special Olympics Catalunya és una agrupació esportiva, que té com a principal objectiu el foment de la pràctica de l’esport i d’altres activitats de lleure, per part de les persones amb discapacitat intel·lectual, com una via de desenvolupament personal i d’integració social. Treballa per aconseguir:

  • Fomentar la promoció de l’esport el lleure i la solidaritat entre les persones amb diversitat funcional cognitiva, com una via de desenvolupament personal i d’ integració social
  • Millorar les opinions, actituds i comportaments socials en relació a les persones amb diversitat funcional cognitiva
  • Facilitar l’intercanvi de coneixement i la investigació en l’àmbit de l’activitat física adaptada

 

En intercooperació amb el Festival L’Esperanzah! Arç Cooperativa celebra el seu aniversari. La cita serà el dissabte 13 d’octubre al Prat de Llobregat. Hi haurà més d’un centenar d’entrades disponibles per les persones que han confiat en nosaltres per contractar les assegurances. 

Com us avançàvem a l’estiu, a a l’octubre participem en un espai emblemàtic del cooperativisme per festejar les més de tres dècades de feina i d’aprenentatge. Serem part del Festival L’Esperanzah!, que enguany també celebra el seu aniversari: deu anys de música, solidaritat, activisme… Però també d’economia social i solidària. De fet, el projecte ha iniciat el camí per a esdevenir cooperativa i consolidar la seva peça en el puzle del mercat social català.

Arç Cooperativa col·labora amb L’Esperanzah amb una activitat divulgativa de l’economia social i solidària pel tercer dia de festival. El dissabte 13 d’octubre, en col·laboració amb L’Esperanzah, s’ha organitzat una xerrada on participaran Marina Garcés, David Fernández i Jordi Garcia sobre l’impacte transformador de l’ESS. Precisament per donar un paper central a l’ESS en el festival, en aquest tercer dia de programació contribuirem amb una xerrada amb veus que en saben moltíssim del cooperativisme i de la força popular transformadora.  A més, aquella nit està programat el concert de final de gira de Txarango.

És des del “nosaltres” de totes les persones implicades en l’economia social i solidària que s’estan posant en marxa cada dia centenars de propostes de consum responsable, finances ètiques, producció ecològica… Alhora, aquest camí no es va començar fa poc. Malgrat l’impuls que ha tingut l’ESS arran de l’esclat de la gran bombolla especulativa, ara fa deu anys, molt abans hi ha precedents que segueixen avui dia en vigència. Com nosaltres, que vam començar el projecte a la dècada dels 80 i continuem endavant amb el nostre compromís.

A la XES i a la REAS Red de Redes hi ha molts altres exemples de cooperatives que, com els arbres, creixen a poc a poc i sosteniblement. A banda, tenim present la memòria històrica del cooperativisme, a territori català i a l’estat espanyol, amb un amplíssim ventall d’exemples i propostes revolucionàries. Per fer record i per seguir construint en el futur, ens veiem a l’Esperanzah!

I per donar les gràcies per la confiança, sortejarem entre les persones clientes d’Arç Cooperativa, en breu compartirem com aconseguir-ne una. Pròximament farem públic de quina forma es poden aconseguir aquests abonaments gratuïts pels quatre dies del festival. Pareu atenció a les nostres xarxes socials!

 

El 15 de setembre de fa deu anys Lehman Brothers va fer fallida i això va ser el punt àlgid d’una crisi econòmica i financera que portava temps covant-se. Les conseqüències d’aquest tsunami van emportar-se pel davant vides. Què ha passat, una dècada més tard? Hi ha hagut canvis? S’han assumit responsabilitats? En parlen a Fiare Banca Ètica, en aquest article d’Andrea Baranes, director de la Fundazione Banca Etica.

“Reflexionem una mica sobre allò que va passar, fa exactament deu anys, quan Lehman Brothers va anunciar la seva fallida en el moment més dramàtic i emblemàtic de la crisi. Rius de tinta per denunciar les responsabilitats del casino financer, solemnes promeses de les institucions d’intervenir de forma ràpida i rigorosa. Tot i això, cap dels responsable ha estat condemnat, mentre que els bancs han estat salvats amb muntanyes de diners públics; la crisi ha provocat danys enormes a l’economia en el seu conjunt i, en particular, als segments més vulnerables de la població, juntament amb un vergonyós augment de les desigualtats.

A banda dels rescats, els mercats han estat inundats amb liquidesa. Més de 11.000 bilions de dòlars dels bancs centrals dels Estats Units, Japó i Europa. Recursos que en la seva major part han quedat atascats en circuits financers quan no especulatius, sense arribar a l’economia real. Mentrestant, les noves normatives afecten majoritàriament a l’activitat crediticia dels bancs. Pràcticament res sobre les propostes per a contrarestar l’economia de casino, des de la taxa sobre les transaccions financeres fins a la separació entre bancs comercials i bancs d’inversió, entre altres. 

Aquest combinat d’excés de liquidesa i abscència de normes es tradueix en una disgregació cada vegada més àmplia entre els valors de l’activitat financera i els valors fonamentals de l’economia: és a dir, la definició d’una nova bombolla. Avui el seu esclat no sembla una qüestió de “si”, sinó de “quan i com”. En molts sentits, estem en una situació fins i tot pitjor que la de l’any 2007: les borses a màxims, així com els sous dels alts directius; bancs too big to fail encara més grans; instruments financers cada vegada més complexos i desvinculats de la realitat. Tot això mentre comptes públics i l’economia encara es resenteixen de les cicatrius del darrer desastre.”

Amb aquest panorama s’ha posat en marxa la campanya Change Finance, amb el lema “10 años después de la crisi, hacemos un llamado a la acción”. Hi participen, en coalició, diverses organitzacions que lluiten per la justícia global i per un model socioeconòmic sostenible per les persones i pel planeta. Attac, FETS, l’Observatori del Deute en la Globalització, la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, la FAPAC i SETEM, entre altres. És vital seguir posant al centre la necessitat d’unes finances ètiques, arrelades en l’ESS, per transformar l’economia i la societat. Si les finances regulen el món, canviem les regles del joc!

Per entendre l’impacte de l’economia social i solidària cal buscar fonts diverses que analitzin les seves evolucions. En aquest cas, compartim algunes idees extretes de l’estudi Recent Evolutions of the Social Economy in the European Union”, on es demostra que arran de la crisi econòmica i financera ha emergit amb força el sector de l’ESS, que dóna feina remunerada a més del 6% de la població laboral a la UE.

Una característica molt rellevant de les organitzacions de l’economia social i que està profundament arrelada en la seva història, és la seva naturalesa democràtica. El criteri democràtic és considerat essencial perquè l’organització pugui formar part de l’ESS. La utilitat social d’aquestes empreses es basa en la seva voluntat solidària i en els valors democràtics de participació que són el pal de paller del seu funcionament.

Tot i això, la definició funcional de l’economia social i solidària també inclou organitzacions sense ànim de lucre i/o voluntaristes que són generadores de serveis al marge del mercat per a particulars, incloses aquelles que no tenen una estructura horitzontal que conformen el Tercer Sector. Aquestes produeixen mèrits, serveis o béns d’inqüestionable utilitat social que s’han d’incloure en l’ESS. Abasteix, per tant, associacions i fundacions no mercantilistes que portem a terme activitats que beneficien grups vulnerables, en risc d’exclusió social o ja exclosos.

L’economia social i solidària s’ha posicionat a Europa com un espai intermedi entre el mercat capitalista i el sector públic. Està composta per una enorme varietat d’actors i d’agents. Les necessitats socials, noves i antigues, constitueixen esferes d’acció de l’ESS; aquestes necessitats poden ser resoltes per persones afectades a través de l’operació professional en el mercat, on gairebé totes les cooperatives i mutualitats obtenen la majoria dels seus recursos, o bé per associacions i fundacions, que obtenen els seus recursos a través de donacions, subscripcions i quotes, subvencions públiques, etc.

El subsector de l’ESS es conforma, essencialment, per cooperatives i empreses productores de béns o serveis, i mutualitats. Segons el Manual de la Comissió Europea, hi ha tres característiques essencials de les organitzacions de l’ESS:

  1. Són creades per a cobrir les necessitats dels seus membres a través d’aplicar el principi de suport mutu: sovint, en les empreses cooperatives, les sòcies treballadores i el seu grup d’usuàries són les mateixes persones. El principi de l’ajuda mútua és tradicional del cooperativisme i de les mutualitats. L’objectiu principal d’aquestes organitzacions autogestionades és el de dur a terme una activitat cooperativitzada o mutualista que cobreixi les necessitats dels seus membres: persones individuals, famílies, col·lectius…
  2. Les organitzacions de l’ESS són productores de béns o serveis i cada cooperativa determina quina serà la relació entre els membres d’aquesta. En una de treball, les persones cooperativistes són treballadores d’aquest projecte. En una cooperativa d’habitatge, les integrants de l’organització són les veïnes d’aquell espai de convivència. En una cooperativa de consum que produeix aliments, les persones consumidores poden ser col·laboradores en la producció o només compradores de productes. I en una mutualitat, es dóna resposta a les necessitats de cobertures professionals o personals, tenint en compte el criteri de consum responsable amb assegurances ètiques.
  3. Tot i que poden distribuir beneficis entre els seus membres, no són proporcionals al capital o a les quotes contribuïdes, sinó que es reparteixen d’acord amb la relació de cada membre amb l’organització. És a dir, no es tracta de tenir un tros més gran de les “accions” de l’empresa, sinó que segons la feina desenvolupada, les hores o les responsabilitats adquirides, cada sòcia treballadora/consumidora/col·laboradora tindrà una remuneració. D’altra banda, malgrat que a vegades reparteixen beneficis, no és una condició sine qua non de les organitzacions de l’ESS. Hi ha molts més casos en què les cooperatives tenen com a norma no repartir el benefici econòmic, sinó fer-ne una reinversió social.

La diversitat d’orígens dels recursos i dels agents implicats a l’ESS genera diferències en les dinàmiques de comportament i de relació de cada cooperativa, internes o amb el seu entorn. Per exemple, la figura del voluntariat s’acostuma a trobar en organitzacions no mercantils -associacions i fundacions. Aquest tret identitari nuclear de l’ESS es fortifica amb un gran i divers grup d’entitats microeconòmiques, basades en una incorporació lliure, democràtica i voluntària, creades per la societat civil per respondre a les necessitats individuals o col·lectives. Al llarg dels darrers 200 anys, l’ampli espectre d’organitzacions de l’ESS ha donat forma al Tercer Sector.

Enguany serà la 21a Fira Mediterrània de Manresa, un mercat d’espectables que amb la tradició mediterrània com a eix es mou en dos àmbits principals: la cultura popular i les músiques del món. Se celebra anualment sense interrupcions des del 1998 i s’ha convertit en un referent, espai d’intercanvi entre professionals del món cultural. La data pel 2018 serà a l’octubre, del dijous 4 al diumenge 7. Com a corredoria que treballa  amb entitats de tota mena dins de la cultura popular catalana, no ens perdrem aquesta cita anual!

En aquesta fira s’entén la cultura popular com aquella basada en elements com la transmissió del patrimoni, l’encreuament entre creació contemporània i arrels tradicionals, la participació i l’ampliació de la base social de la cultura, lligada amb les músiques folk vinculades als lligams històrics, les herències tradicionals i contemporànies. Aquesta trobada té un caràcter interdisciplinari i aglutina els diferents llenguatges artístics: arts visuals, circs, dansa, exposicions, música, narració oral i teatre. Els espectacles programats són de tot tipus de format -petits, mitjans o grans-, de sala o de carrer, i adreçats tant al públic adult com al familiar. La programació oficial es pot consultar en el web de la Fira.

Proposa dedicar la 21 edició als rituals. I més concretament, a explorar la relació entre cultura popular, espiritualitat i comunitat i com aquesta connexió pot inspirar la creació escènica contemporània. Les cultures són el resultat de la suma del llegat dels avantpassats, que fan que cada arrel sigui única, amb un llenguatge comú i uns ritus que la identifiquen. Tant si es tracta d’una cerimònia antiquíssima com de noves formes de comportament contemporani, els rituals col·lectius destaquen sovint per la seva força estètica, uns codis depurats i una implicació comunitària que els converteix en una potent font d’inspiració per als artistes.

La Fira d’enguany presentarà un bon nombre de propostes que incideixen en aquesta idea. Des de la inauguració, amb l’espectacle Erritu de Kukai Dantza sobre els rituals de pas, fins a la performance col·lectiva d’Ada Vilaró sobre l’arrel i el desarrelament, passant per la proposta de la coreògrafa Eva Yerbabuena, que basteix ponts entre les tradicions flamenca i japonesa, o la recerca del bailaor Juan Carlos Lérida, que el portarà a captar l’espiritualitat dels oficis en un taller mecànic de Manresa, entre moltes altres.

La seva imatge gràfica torna a ser obra de l’Estudi Miquel Puig. S’inspira en tres de les possibilitats infinites que abasta el concepte dels rituals. Així, el cartell de la 21a té tres models diferents amb imatges que connecten amb els rituals de pas (una calavera), els rituals més festius i/o de lluita entre el bé i el mal (un dimoni ballant) i els rituals de connexió amb la natura (la silueta d’un arbre poderós). La imatge ha estat elaborada amb les textures de la tela d’un camall amb picarols, típic de molts balls dels seguicis populars.

 

Ecologistas en Acción va publicar el 2017 un llibre de Creative Commons titulat “Rebel·lies en comú. Sobre comunals, nous comuns i economies cooperatives”. En aquest recull d’assajos ens conviden a repensar els comuns i alimentar nous mons. Les autories inclouen a veus expertes com Sandra Ezquerra, Yayo Herrero o Rubén Suriñach, entre moltes altres. Us compartim un fragment de la seva introducció.

Muntanyes que es gestionen de forma comunal; confraries de pesca que insisteixen a emprar mètodes artesanals i sostenibles; programadores que reprodueixen entorns comunicatius basats en el software lliure; mercats que connecten directament persones productores i consumidores; xarxes de llavors que treballen per mantenir la biodiversitat cultivada; cooperatives que aposten per una energia sostenible; iniciatives de crèdit col·lectiu o comunitari; grups educatius o de criança que atenen les necessitats de la canalla; organitzacions assembleàries d’agricultura que cultiven territoris i béns naturals; grups locals que construeixen monedes socials; ús compartit de deveses; experiències d’economia social amb criteris de sostenibilitat i horitzontalitat com a base del seu funcionament; mitjans de comunicació i de difusió d’informació que es construeixen segons pautes cooperatives. Tot aquest paisatge d’autoorganització social formaria part d’allò que podem reconèixer com el “paradigma dels comuns”. Evocadores realitats que apunten a altres formes de recrear un món que ens apareix trencat ambientalment i socialment, on l’economia convencional del capitalisme insisteix a provocar desigualtats, depredar recursos, precaritzar vides i esclavitzar a base de deutes externs i llars empobrides. 

Moltes d’aquestes pràctiques tenen una llarga tradició al món. Són i han estat formes resilients de gestionar, de manera sostenible i democràtica, béns naturals que resultaven essencials per a la reproducció de les comunitats. Són els comunals tradicionals, que des d’antic han arribat al present, reivindicant tant la seva vigència com la necessitat de reinventar-se, per a continuar desenvolupant el seu paper en el funcionament d’ecosistemes i economies a escala planetària. A territori de l’estat espanyol, els terrenys gestionats de forma comunal ocupen més de 4.000.000 d’hectàrees. Iniciatives amb llarga història, com el Tribunal de les Aigües al País Valencià, o més recentment, comunitats de regadius revitalitzades des d’administracions públiques i agricultores, són un referent de gestió que impulsa la responsabilitat comunitària.

Més longeus i amb major arrelament serien els comuns entesos des de tradicions indígenes, camperoles o de persones esclavitzades però rebels a tota l’Amèrica Llatina i l’Àfrica: els ejidos mexicans, la concepció comunitària del territori per tots els Andes o a bona part dels territoris de l’Àfica subsahariana, les pràctiques de treball cooperatiu com les mingas al si dels ayllús bolivians, els quilombos a Brasil, la família extensa que es governa en solidaritat (l’ujamaa que va encunyar posteriorment Julius Nyere com el socialisme de base africana).

Experiències sorgides de la necessitat i perfilades per segles de pràctica, que conviden a indagar els aprenentatges que es poden extreure d’aquestes iniciatives que ja van haver de lidiar amb la conflictivitat de l’organització col·lectiva, la gestió del poder o la cura del territori en clau de sostenibilitat socioambiental. Aquest llibre sorgeix de l’afany per generar un coneixement, ancorat en pràctiques concretes, però que aspiri a construir noves institucions econòmiques, que preservin l’esperit d’allò que Elinor Ostrom va assenyalar en El govern dels béns comuns: experiències de gestió sostenible en matèria política i ambiental, basades en regles nítides que garanteixen condicions d’accés a béns, respectant certs límits i arrelades en uns principis culturals i polítics, que apunten a una distribució del poder i a certes garanties d’inclusió social. Apunts que ens permeten sistematitzar pràctiques i construir economies integrades al territori, a la democratització des de sota i a la satisfacció de les nostres necessitats humanes per damunt de visions de l’economia depredadores, injustes i insostenibles.

L’Aliança Internacional de Cooperatives (ICA) i la CICOPA, una organització sectorial, han publicat un estudi internacional sobre l’emprenedoria cooperativa jove. El podeu descarregar en aquest enllaç. Reproduïm la introducció, un text de Sébastien Chaillou, membre de la ICA.

La nostra generació ha crescut en un món de desigualtats i aquestes semblen aprofundir-se any rere any. Tan sols un 1% de la població té la propietat del mateix volum de riquesa que el 50% de la mateixa població. Tot i ser cert que la pobresa extrema es troba a un grau baix, en molts països i territoris la classe mitjana està perdent força i disminuint a causa de l’atur i la precarietat laboral. Sentir a dir que no hi ha solucions a aquestes problemàtiques és insuportable per a la següent generació. Confiada en la seva teoria del creixement il·limitat, la classe benestant i les grans companyies continuen destruint el clima i la humanitat en el nom dels beneficis. La ciutadania se sent impotent i fins i tot quan hi ha lideratges que volen regular i distribuir la riquesa, el poder dels lobbies i l’evasió d’impostos resten força a les capacitats estatals. Tot sembla dir que per la generació futura “no hi ha alternatives”.

En canvi, com a cooperativistes som plenament conscients que no hi ha una manca d’alternatives i aquest estudi n’il·lustra alguns exemples. És interessant veure per què la gent, especialment el jovent, s’uneix a les cooperatives. El cooperativisme apel·la a les persones joves perquè els hi proporciona noves formes de solidaritat, molt necessàries. Entre altres exemples, podem citar com els cooperativistes freelancer proveeixen seguretat social a persones autoocupades. A escala global, propostes innovadores de cooperació estan arribant a la seva maduresa i les formes tradicionals han demostrat ser altament resilients. Fins i tot autoritats internacionals i nacionals estan començant a veure el moviment cooperatiu com una via per a construir una societat millor.

Les cooperatives, especialment les de treball, representen un espai de lluita i de militància per a la gent jove. Esdevenen una via per a empoderar-nos i inspirar a la ciutadania, especialment en àrees on la democràcia ha estat absent durant massa temps: el món empresarial i corporatiu. Les cooperatives són una eina per a recuperar el control sobre la nostra vida, en comptes de renunciar-hi o vendre’l.

Amb un repte tan gran, com i on es pot començar? Primer, necessitem conèixer-nos, trobar-nos, parlar i cooperar. L’estudi ofereix una part d’aquesta resposta: “pels cooperativistes de nova fornada i joves, el cooperativisme pot ser el moviment social del segle. Però ha d’abraçar i tenir presents les aspiracions del jovent i de la classe treballadora si vol esdevenir una eina de transformació social”. 

Barcelona acollirà la primavera del 2020 el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores. Serà un moment de confluència de la feina de dos anys, a escala global i local. Quins punts a favor té la capital catalana per resultar escollida? La Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya ho explica.

La decisió d’emprendre el procés del FSM a Barcelona no és casual: Catalunya és un referent mundial del cooperativisme i l’economia solidària, amb una història marcada per les lluites socials. Un cop més, el país destacarà en l’escena mundial pel seu compromís social i la seva voluntat de construir un món millor.

En paraules del conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani “és imperatiu que des de les administracions continuem impulsant una economia social i solidària, perquè és sinònim de progrés econòmic i sobretot de progrés centrat en les persones. Per això, des del Govern de la Generalitat ens sumem a l’organització del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores a Catalunya i ens enorgullim d’acollir-lo a la capital catalana perquè el debat tingui impacte arreu del país”, va expressar durant la presentació oficial del FSM el passat 23 de juliol a ciutat comtal.

El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha mostrat el suport municipal a un Fòrum “que mostrarà que hi ha un antídot a les polítiques neoliberals que han imperat els últims temps”. Segons Pisarello aquesta trobada “servirà per fer visible que hi ha moltes pràctiques que funcionen arreu del món i demostren que és possible organitzar formes de consumir i de produir basades en la cooperació, en la democràcia econòmica i que situen les persones i el planeta al centre, lluny del model econòmic basat en l’especulació i l’obtenció de beneficis a qualsevol preu i a curt termini”.

Segons l’Informe de l’Economia Social i Solidària 2015, Barcelona compta amb més de 4.700 iniciatives socioeconòmiques que s’emmarquen dins de l’economia social i solidària, una xifra que representa quasi el 3% de les empreses de la ciutat i el 8% de l’ocupació. Pel que fa a Catalunya, l’economia social i solidària ocupa aproximadament al 10% de la població activa, aporta el 8% del PIB del país i agrupa a unes 60.000 entitats que, associen i presten atenció a uns 5 milions de persones.

Podeu llegir l’article original en aquest enllaç.