Reflexions sobre qui i què en l’ESS

El passat dissabte 13 d’octubre vam celebrar el nostre 35è aniversari amb una taula rodona de luxe. Van participar-hi en Jordi Garcia, la Marina Garcés i en David Fernández. L’espai també era immillorable: ens va acollir el Festival L’Esperanzah! a la seva carpa de circ. Us compartim algunes reflexions plantejades a la conversa.

Per començar, en Jordi Garcia, que moderava la taula, va plantejar a Garcés i Fernández preguntes sobre què entenem per “nosaltres” en el marc de l’economia social i solidària. I per descomptat, què entenem quan parlem d’ESS? Fernández va començar parlant des de l’experiència: per ell, aquesta economia és la seva quotidianitat i l’altre món possible, des de l’ara i l’aquí. Aquella alternativa que ja existeix.  L’ESS esdevé un dic de contenció, de resistència i de transformació davant el sistema econòmic existent. És també una interpel·lació al nosaltres, que molt a poc a poc desplaça aquella economia profundament insolidària i estructuralment violenta que és el capitalisme. De fet, per Fernández “ja no hi ha capitalisme, hi ha sadisme social”. Així, es construeix l’ESS a partir de les insubmissions acumulades en la nostra rutina de consum, d’informació, d’energia, d’habitatge, etc. I és la demostració que es pot democratitzar l’economia.

Per la Marina Garcés, el nosaltres de l’economia social i solidària és la convergència de molts mons. Per aquesta filòsofa, a l’hora d’explicar-la cal no cenyir-se a una definició tècnica o política, sinó plantejar i investigar què obren i què desperten aquestes economies alternatives. “Ens podem reapropiar de la noció de valor, en comptes d’aquell valor capitalista de l’expropiació, l’espoli i l’acumulació”, explicà. Així, en reprendre la paraula valor i recuperar-la, podem retornar-la al terreny compartit, on també pot ser discutida i dialogada. Aquest terreny compartit és espai de disputa, d’entesa i d’aprenentatge. “Els valors no són codis morals abstractes ni comptes de resultats violents, sinó que el valor de l’economia social i solidària es basa en allò que val la pena viure. I ens situa de forma concreta en aquest desafiament quotidià”, reflexionà Garcés.

I aleshores, qui és aquest nosaltres? Doncs per en David Fernández això cal abordar-ho amb més dubtes que certeses i sense renunciar a rets paradigmes. Avui dia conviuen diversos mons en aquest sistema capitalista: la lògica de la integració, la de la precarietat i la de l’exclusió. Les persones ens trobem en algun d’aquests pols d’influència.  Aleshores, amb un capitalisme voraç com a teló de fons, per Fernández “la revolució és posar límits”. Per tant, el nosaltres ha de ser per força coral, plural i divers. Amb l’empobriment als suds globals, i tants altres suds als nostres nords, una altra economia no és necessària, sinó imprescindible.

La Marina Garcés plantejà algunes reflexions sobre aquesta idea de la coralitat. Si són veus que es reuneixen per vincular-se, com es fa coral un conjunt de veus? És una pregunta política: què ens uneix quan ens agrupem, què ens diferencia? Sobretot en un món atrapat en la individualitat. El capitalisme aboca i força a la fragmentació de mons, de col·lectius, d’identitats… Una dinàmica centrífuga que ens posa tothom a córrer per intentar salvar alguna cosa. Les realitats culturals, ambientals, polítiques, etc. estan absolutament separades quan en realitat per força són intrínsecament interdependents.

Com Garcés va constatar, ens trobem en una fi d’etapa del capitalisme que no és triomfant sinó en descomposició -amb les conseqüències, de tota mena, que això comporta. Per exemple, un Estat del Benestar desmantellat perquè ja no interessa al sistema econòmic. Qui són les que lluiten, doncs? És igual, el ball de noms és secundari, defensà Garcés. “El que importen són les lluites en comú que construeixen subjecte polític”. És a dir, les lluites col·lectives i els reptes comuns que construeixen aquest nosaltres. Cal esdevenir capaces d’articular i assumir una posició política col·lectivament, en relació a algun tipus d’antagonisme o lluita, que generi propostes emancipadores.

I, a més, recuperar els termes i les idees manllevades pel capitalisme. També va plantejar què volíem dir amb transformació. De què? Cap a on? “Més transformador que el capitalisme no hi ha hagut res”, argumentà, en el sentit que aquest sistema econòmic i polític havia alterat i globalitzat tot el planeta. “El sentit de la transformació s’ha de poder recollir en paraules”, argumentà. Anar cap a algun tipus de vida a la qual podem anomenar vida. Més sostenible, més desitjable. Els nosaltres emancipadors, doncs, neixen en el mapa precari dels problemes comuns i de les lluites per protegir aquells elements bàsics i fonamentals que sostenen la vida. Una vida que està sent violentada contínuament, des de molts fronts. Però també protegida, des de molts fronts, amb l’economia social i solidària i les xarxes que construeix. 

El pròxim 13 d’octubre celebrem el 35è aniversari de la cooperativa al Festival Esperanzah! Com ja us vam avançar, hi farem una xerrada a les 16 hores amb el títol “El nosaltres transformador i l’ESS”. Us expliquem qui formarà part de la taula rodona. 

Hem organitzat una taula rodona amb tres persones referents de l’economia social i solidària per celebrar en un acte públic el nostre aniversari. Fa 35 anys que Arç Cooperativa va començar el seu camí i des d’aleshores seguim sent compromís en moviment. Per avaluar l’impacte transformador de les persones que conformen l’àmbit del cooperativisme i del mercat social hem convidat a la Marina Garcés, en David Fernández i en Jordi Garcia. Aquestes tres veus tenen una àmplia experiència en el sector cooperativista català. 

La Marina Garcés (1973) és una filòsofa i assagista catalana. És professora de la Universitat Oberta de Catalunya i durant quinze anys va ser professora titular de la Universitat de Saragossa, però també ha format part del claustre de la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de Girona. Va impulsar el projecte col·lectiu de pensament crític i experimental “Espai en Blanc”. Per aquesta pensadora, el comú és central i clau en el camí per desenvolupar alternatives per afrontar les crisis actuals. A més, defensa la filosofia com una forma de vida, un art arrelat als carrers. El seu darrer llibre, “Ciutat Princesa”, és un relat en primera persona en què s’expliquen una sèrie de vivències polítiques entre l’octubre del 1996 i l’octubre de 2017, des del desallotjament del Cine Princesa a Barcelona fins al referèndum de l’1 d’octubre a tota Catalunya. També se la pot llegir en el seu arxiu onlineAl pregó de les Festes de la Mercè del 2017, es va declarar orgullosa de la resistència barcelonina davant del capitalisme ferotge. 

En David Fernández (1974) és un periodista i activista social català. Milità des d’estudiant en organitzacions polítiques i cursà fins al tercer any els estudis de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va treballar durant dos anys a la SEAT, com a obrer, posant portes a un dels models de cotxe que es produïen en massa. Va haver de deixar aquesta feina arran d’una lesió física. Va ser un dels membres fundadors de La Torna, l’Ateneu Popular de Gràcia. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i de la Xarxa d’Economia Solidària. Des del 2003, forma part de Coop57, la cooperativa de crèdit de finances ètiques i solidàries. Va interrompre aquesta tasca durant el seu mandat com a diputat al Parlament de Catalunya per la CUP, entre el 2012 i el 2015. Està afiliat a la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya (FCT) i al Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), és membre d’Entrepobles i participa de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CCPDT). És soci col·laborador del mitjà cooperatiu La Directa. També ha col·laborat amb Gara, Berria, Vilaweb, Media.cat, el Diari Ara, l’antic Diagonal ara El Salto, la revista Masala i Carrer.  És autor dels llibres “Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial” i de “Foc a la barraca”.

En Jordi Garcia és cooperativista i fundador de L’Apòstrof SSCL. Forma part de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. L’any 1997 va fundar la cooperativa de comunicació L’Apòstrof, des d’on ha contribuït a aprofundir en el cooperativisme i l’ESS, tant des de l’estudi com des de la pràctica. Forma part d’entitats de finances ètiques i de consum responsable. Forma part del grup cooperatiu ECOS i participa en la cooperativa Labcoop. A més, també ha exercit de mestre, impartint classes en cursos, postgraus i màsters sobre economia cooperativa. Ha participat en centenars de xerrades, conferències i taules rodones. Escriu articles a revistes com Illacrua, Mientras Tanto, Nexe i tantes altres, pels que ha guanyat alguns premis periodístics. Ha escrit el llibre “Adéu capitalisme. 15M – 1931“.  És co-autor de llibres com “¡Abajo los muros de los cuartes!”, “Amb raó, insubmissió”, “La dimensió cooperativa”, “Economía Solidaria y crisis capitalista” “Democràcia econòmica”. Per tot això, des de la investigació o des d’aplicació, és una persona amb un enorme coneixement sobre el món cooperativista, l’ESS i les alternatives econòmiques i socials.

 

 

 

Demà comença la 21a Fira Mediterrània de Manresa, un mercat d’espectables amb la tradició mediterrània com a eix.  Participarem el dijous 4 d’octubre en aquesta trobada anual és un referent com a espai d’intercanvi entre professionals del món cultural. 

El dijous 4 d’octubre participem en la 21 Fira Mediterrània de Manresa. Aquesta cita anual es mou en dos àmbits principals: la cultura popular i les músiques del món. El nostre soci Javier Gómez farà una xerrada amb el títol “De la gestió del risc a l’assegurança”. Serà a les 16 hores, a l’espai de la Llotja Professional. Serà en el marc de l’activitat PRO de la Fira, que atendrà la gestió jurídica, el media ambient i la internacionalització com a eixos de treball. 

Com expliquen a la pàgina web de la Fira, es preveuen més d’un centenar d’activitats professionals durant els dies 4, 5 i 6 d’octubre a la Llotja de la Fira Mediterrània. Es tracta del registre més alt en la història del certàmen, gràcies a l’aposta especial que l’organització ha fet per les presentacions de projectes i les reunions ràpides, al costat d’altres activitats com les jornades professionals, els congressos i les trobades en xarxa. Les jornades professionals, agendades pel dijous, tractaran sobre quatre grans blocs relacionats amb la gestió jurídica de la cultura: cooperativisme, sincronització, drets de propietat i assegurances.

També dissabte tindrà lloc una jornada sobre com internacionalitzar la Cultura Popular, organitzada conjuntament amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i adreçada a les entitats de cultura popular i a professionals del sector. Per altra banda, cada dia es faran les reunions ràpides, on quaranta professionals de les indústries culturals esdevenen consultors per aconsellar els artistes sobre com accedir a les programacions estables d’espais d’actuacions, festivals o altres iniciatives culturals. Està previst que es duguin a terme 480 reunions ràpides al llarg dels tres dies d’activitat professional. 

El passat dissabte 29 de setembre es va celebrar a Cardedeu la primera Fira de l’Economia Social i Solidària. Va ser un enorme èxit, amb més d’un miler de persones participant-hi! Un esdeveniment que s’ha convertit en un aparador dels productors i comerciants locals i que ha estat dinamitzat amb un espectacle i dues taules rodones. Des d’Arç Cooperativa vam fer una xerrada sobre les assegurances ètiques

La plaça de Sant Corneli de Cardedeu va acollir la primera edició d’una fira sobre l’ESS en aquesta població catalana. I va ser un enorme èxit, amb més de mil visitants que van recórrer les paradetes instal·lades i que van assistir a les diferents xerrades o les dues taules rodones. El nostre soci Jordi Via va fer-hi una xerrada per explicar què són les assegurances ètiques i solidàries, a més d’il·lustrar com aquestes estan entroncades en la banca responsable i les finances ètiques. Va ser un dels molts exemples de consum crític i responsable que es pot fer a Catalunya.

Al diari digital Som Vallès expliquen aquesta trobada que volia promoure el consum responsable. Parlen amb Yago Calbet, tècnic d’Economia Social i Solidària del Centre de Suport Empresarial i Tecnològic de Cardedeu (CSETC). “En total han passat més de 1.000 persones per la Fira d’Economia Social i Solidària (FESS) de Cardedeu i hi ha hagut molt bons projectes. En total, 25 repartits en 23 parades. Per ser la primera edició ha estat brutal i ja tenim ganes de la següent”, explicava per aquest mitjà.

Una de les taules rodones va ser sobre el periodisme compromès, activitat que va posar punt final a la fira. Moderada per la periodista Mònica Terribas (Catalunya Ràdio), hi van participar periodistes d’El Setembre, La Directa, El contrapunt i Som Vallès. Més d’una cinquantena de persones van escoltar el debat.

 

Arç Cooperativa col·laborem amb els Special Olympics, un esdeveniment esportiu que posa els valors per davant de la competitivitat. La cita és un cop cada quatre anys i convida a esportistes de l’àmbit internacional. Hi participen 1.600 esportistes amb diversitat funcional cognitiva. Aquest 2018 és la seva onzena edició.

Entre el 4 i el 7 d’octubre l’esport estarà de celebració a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella. Com explicava el president de l’Special Olympics Catalunya, Sergi Grimau, en la recent presentació d’aquest certamen esportiu, aquests jocs són molt més que esport. Es dóna visibilitat a l’esport inclusiu i se’l posa al centre de la societat. “Què és ser normal? És esforçar-se i superar-se a un mateix, és compartir, és no tenir prejudicis per aquells que no són com jo, és celebrar fins i tot les derrotes, és respectar les normes i trencar-les quan cal, és expressar el que sentim lliurement en cada moment, ballar si sona la música, riure si estem contents, plorar si estem tristos i, sobretot, normal és ser feliç amb el que ens ha donat la vida. Aquesta és la normalitat que a mi m’ha ensenyat Special Olympics”, va dir Sergi Grimau.

En l’esdeveniment, que se celebra un cop cada quatre anys i el lema del qual és “El millor és qui ho intenta”, hi participaran 1.600 esportistes d’una quinzena de països. 1.239 esportistes són catalans, 93 de l’estat espanyol i 54 d’Andorra. La resta, 114, són esportistes de 13 delegacions diferents, entre les quals hi ha Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Portugal i Alemanya. La torxa dels Jocs Special Olympics va iniciar el seu recorregut a Barcelona el proppassat dijous 20 de setembre, i després anirà cap a la Seu d’Urgell, on es mantindrà tot el 3 d’octubre. El 4 d’octubre es dirigirà cap a Andorra la Vella, on se celebrarà la festa inaugural. Des d’Arç Cooperativa col·laborem amb les assegurances d’aquesta cita esportiva i solidària tan important. 

Special Olympics Catalunya és una agrupació esportiva, que té com a principal objectiu el foment de la pràctica de l’esport i d’altres activitats de lleure, per part de les persones amb discapacitat intel·lectual, com una via de desenvolupament personal i d’integració social. Treballa per aconseguir:

  • Fomentar la promoció de l’esport el lleure i la solidaritat entre les persones amb diversitat funcional cognitiva, com una via de desenvolupament personal i d’ integració social
  • Millorar les opinions, actituds i comportaments socials en relació a les persones amb diversitat funcional cognitiva
  • Facilitar l’intercanvi de coneixement i la investigació en l’àmbit de l’activitat física adaptada

 

En intercooperació amb el Festival L’Esperanzah! Arç Cooperativa celebra el seu aniversari. La cita serà el dissabte 13 d’octubre al Prat de Llobregat. Hi haurà més d’un centenar d’entrades disponibles per les persones que han confiat en nosaltres per contractar les assegurances. 

Com us avançàvem a l’estiu, a a l’octubre participem en un espai emblemàtic del cooperativisme per festejar les més de tres dècades de feina i d’aprenentatge. Serem part del Festival L’Esperanzah!, que enguany també celebra el seu aniversari: deu anys de música, solidaritat, activisme… Però també d’economia social i solidària. De fet, el projecte ha iniciat el camí per a esdevenir cooperativa i consolidar la seva peça en el puzle del mercat social català.

Arç Cooperativa col·labora amb L’Esperanzah amb una activitat divulgativa de l’economia social i solidària pel tercer dia de festival. El dissabte 13 d’octubre, en col·laboració amb L’Esperanzah, s’ha organitzat una xerrada on participaran Marina Garcés, David Fernández i Jordi Garcia sobre l’impacte transformador de l’ESS. Precisament per donar un paper central a l’ESS en el festival, en aquest tercer dia de programació contribuirem amb una xerrada amb veus que en saben moltíssim del cooperativisme i de la força popular transformadora.  A més, aquella nit està programat el concert de final de gira de Txarango.

És des del “nosaltres” de totes les persones implicades en l’economia social i solidària que s’estan posant en marxa cada dia centenars de propostes de consum responsable, finances ètiques, producció ecològica… Alhora, aquest camí no es va començar fa poc. Malgrat l’impuls que ha tingut l’ESS arran de l’esclat de la gran bombolla especulativa, ara fa deu anys, molt abans hi ha precedents que segueixen avui dia en vigència. Com nosaltres, que vam començar el projecte a la dècada dels 80 i continuem endavant amb el nostre compromís.

A la XES i a la REAS Red de Redes hi ha molts altres exemples de cooperatives que, com els arbres, creixen a poc a poc i sosteniblement. A banda, tenim present la memòria històrica del cooperativisme, a territori català i a l’estat espanyol, amb un amplíssim ventall d’exemples i propostes revolucionàries. Per fer record i per seguir construint en el futur, ens veiem a l’Esperanzah!

I per donar les gràcies per la confiança, sortejarem entre les persones clientes d’Arç Cooperativa, en breu compartirem com aconseguir-ne una. Pròximament farem públic de quina forma es poden aconseguir aquests abonaments gratuïts pels quatre dies del festival. Pareu atenció a les nostres xarxes socials!

 

El 15 de setembre de fa deu anys Lehman Brothers va fer fallida i això va ser el punt àlgid d’una crisi econòmica i financera que portava temps covant-se. Les conseqüències d’aquest tsunami van emportar-se pel davant vides. Què ha passat, una dècada més tard? Hi ha hagut canvis? S’han assumit responsabilitats? En parlen a Fiare Banca Ètica, en aquest article d’Andrea Baranes, director de la Fundazione Banca Etica.

“Reflexionem una mica sobre allò que va passar, fa exactament deu anys, quan Lehman Brothers va anunciar la seva fallida en el moment més dramàtic i emblemàtic de la crisi. Rius de tinta per denunciar les responsabilitats del casino financer, solemnes promeses de les institucions d’intervenir de forma ràpida i rigorosa. Tot i això, cap dels responsable ha estat condemnat, mentre que els bancs han estat salvats amb muntanyes de diners públics; la crisi ha provocat danys enormes a l’economia en el seu conjunt i, en particular, als segments més vulnerables de la població, juntament amb un vergonyós augment de les desigualtats.

A banda dels rescats, els mercats han estat inundats amb liquidesa. Més de 11.000 bilions de dòlars dels bancs centrals dels Estats Units, Japó i Europa. Recursos que en la seva major part han quedat atascats en circuits financers quan no especulatius, sense arribar a l’economia real. Mentrestant, les noves normatives afecten majoritàriament a l’activitat crediticia dels bancs. Pràcticament res sobre les propostes per a contrarestar l’economia de casino, des de la taxa sobre les transaccions financeres fins a la separació entre bancs comercials i bancs d’inversió, entre altres. 

Aquest combinat d’excés de liquidesa i abscència de normes es tradueix en una disgregació cada vegada més àmplia entre els valors de l’activitat financera i els valors fonamentals de l’economia: és a dir, la definició d’una nova bombolla. Avui el seu esclat no sembla una qüestió de “si”, sinó de “quan i com”. En molts sentits, estem en una situació fins i tot pitjor que la de l’any 2007: les borses a màxims, així com els sous dels alts directius; bancs too big to fail encara més grans; instruments financers cada vegada més complexos i desvinculats de la realitat. Tot això mentre comptes públics i l’economia encara es resenteixen de les cicatrius del darrer desastre.”

Amb aquest panorama s’ha posat en marxa la campanya Change Finance, amb el lema “10 años después de la crisi, hacemos un llamado a la acción”. Hi participen, en coalició, diverses organitzacions que lluiten per la justícia global i per un model socioeconòmic sostenible per les persones i pel planeta. Attac, FETS, l’Observatori del Deute en la Globalització, la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, la FAPAC i SETEM, entre altres. És vital seguir posant al centre la necessitat d’unes finances ètiques, arrelades en l’ESS, per transformar l’economia i la societat. Si les finances regulen el món, canviem les regles del joc!

Per entendre l’impacte de l’economia social i solidària cal buscar fonts diverses que analitzin les seves evolucions. En aquest cas, compartim algunes idees extretes de l’estudi Recent Evolutions of the Social Economy in the European Union”, on es demostra que arran de la crisi econòmica i financera ha emergit amb força el sector de l’ESS, que dóna feina remunerada a més del 6% de la població laboral a la UE.

Una característica molt rellevant de les organitzacions de l’economia social i que està profundament arrelada en la seva història, és la seva naturalesa democràtica. El criteri democràtic és considerat essencial perquè l’organització pugui formar part de l’ESS. La utilitat social d’aquestes empreses es basa en la seva voluntat solidària i en els valors democràtics de participació que són el pal de paller del seu funcionament.

Tot i això, la definició funcional de l’economia social i solidària també inclou organitzacions sense ànim de lucre i/o voluntaristes que són generadores de serveis al marge del mercat per a particulars, incloses aquelles que no tenen una estructura horitzontal que conformen el Tercer Sector. Aquestes produeixen mèrits, serveis o béns d’inqüestionable utilitat social que s’han d’incloure en l’ESS. Abasteix, per tant, associacions i fundacions no mercantilistes que portem a terme activitats que beneficien grups vulnerables, en risc d’exclusió social o ja exclosos.

L’economia social i solidària s’ha posicionat a Europa com un espai intermedi entre el mercat capitalista i el sector públic. Està composta per una enorme varietat d’actors i d’agents. Les necessitats socials, noves i antigues, constitueixen esferes d’acció de l’ESS; aquestes necessitats poden ser resoltes per persones afectades a través de l’operació professional en el mercat, on gairebé totes les cooperatives i mutualitats obtenen la majoria dels seus recursos, o bé per associacions i fundacions, que obtenen els seus recursos a través de donacions, subscripcions i quotes, subvencions públiques, etc.

El subsector de l’ESS es conforma, essencialment, per cooperatives i empreses productores de béns o serveis, i mutualitats. Segons el Manual de la Comissió Europea, hi ha tres característiques essencials de les organitzacions de l’ESS:

  1. Són creades per a cobrir les necessitats dels seus membres a través d’aplicar el principi de suport mutu: sovint, en les empreses cooperatives, les sòcies treballadores i el seu grup d’usuàries són les mateixes persones. El principi de l’ajuda mútua és tradicional del cooperativisme i de les mutualitats. L’objectiu principal d’aquestes organitzacions autogestionades és el de dur a terme una activitat cooperativitzada o mutualista que cobreixi les necessitats dels seus membres: persones individuals, famílies, col·lectius…
  2. Les organitzacions de l’ESS són productores de béns o serveis i cada cooperativa determina quina serà la relació entre els membres d’aquesta. En una de treball, les persones cooperativistes són treballadores d’aquest projecte. En una cooperativa d’habitatge, les integrants de l’organització són les veïnes d’aquell espai de convivència. En una cooperativa de consum que produeix aliments, les persones consumidores poden ser col·laboradores en la producció o només compradores de productes. I en una mutualitat, es dóna resposta a les necessitats de cobertures professionals o personals, tenint en compte el criteri de consum responsable amb assegurances ètiques.
  3. Tot i que poden distribuir beneficis entre els seus membres, no són proporcionals al capital o a les quotes contribuïdes, sinó que es reparteixen d’acord amb la relació de cada membre amb l’organització. És a dir, no es tracta de tenir un tros més gran de les “accions” de l’empresa, sinó que segons la feina desenvolupada, les hores o les responsabilitats adquirides, cada sòcia treballadora/consumidora/col·laboradora tindrà una remuneració. D’altra banda, malgrat que a vegades reparteixen beneficis, no és una condició sine qua non de les organitzacions de l’ESS. Hi ha molts més casos en què les cooperatives tenen com a norma no repartir el benefici econòmic, sinó fer-ne una reinversió social.

La diversitat d’orígens dels recursos i dels agents implicats a l’ESS genera diferències en les dinàmiques de comportament i de relació de cada cooperativa, internes o amb el seu entorn. Per exemple, la figura del voluntariat s’acostuma a trobar en organitzacions no mercantils -associacions i fundacions. Aquest tret identitari nuclear de l’ESS es fortifica amb un gran i divers grup d’entitats microeconòmiques, basades en una incorporació lliure, democràtica i voluntària, creades per la societat civil per respondre a les necessitats individuals o col·lectives. Al llarg dels darrers 200 anys, l’ampli espectre d’organitzacions de l’ESS ha donat forma al Tercer Sector.