Ecologistas en Acción va publicar el 2017 un llibre de Creative Commons titulat “Rebel·lies en comú. Sobre comunals, nous comuns i economies cooperatives”. En aquest recull d’assajos ens conviden a repensar els comuns i alimentar nous mons. Les autories inclouen a veus expertes com Sandra Ezquerra, Yayo Herrero o Rubén Suriñach, entre moltes altres. Us compartim un fragment de la seva introducció.

Muntanyes que es gestionen de forma comunal; confraries de pesca que insisteixen a emprar mètodes artesanals i sostenibles; programadores que reprodueixen entorns comunicatius basats en el software lliure; mercats que connecten directament persones productores i consumidores; xarxes de llavors que treballen per mantenir la biodiversitat cultivada; cooperatives que aposten per una energia sostenible; iniciatives de crèdit col·lectiu o comunitari; grups educatius o de criança que atenen les necessitats de la canalla; organitzacions assembleàries d’agricultura que cultiven territoris i béns naturals; grups locals que construeixen monedes socials; ús compartit de deveses; experiències d’economia social amb criteris de sostenibilitat i horitzontalitat com a base del seu funcionament; mitjans de comunicació i de difusió d’informació que es construeixen segons pautes cooperatives. Tot aquest paisatge d’autoorganització social formaria part d’allò que podem reconèixer com el “paradigma dels comuns”. Evocadores realitats que apunten a altres formes de recrear un món que ens apareix trencat ambientalment i socialment, on l’economia convencional del capitalisme insisteix a provocar desigualtats, depredar recursos, precaritzar vides i esclavitzar a base de deutes externs i llars empobrides. 

Moltes d’aquestes pràctiques tenen una llarga tradició al món. Són i han estat formes resilients de gestionar, de manera sostenible i democràtica, béns naturals que resultaven essencials per a la reproducció de les comunitats. Són els comunals tradicionals, que des d’antic han arribat al present, reivindicant tant la seva vigència com la necessitat de reinventar-se, per a continuar desenvolupant el seu paper en el funcionament d’ecosistemes i economies a escala planetària. A territori de l’estat espanyol, els terrenys gestionats de forma comunal ocupen més de 4.000.000 d’hectàrees. Iniciatives amb llarga història, com el Tribunal de les Aigües al País Valencià, o més recentment, comunitats de regadius revitalitzades des d’administracions públiques i agricultores, són un referent de gestió que impulsa la responsabilitat comunitària.

Més longeus i amb major arrelament serien els comuns entesos des de tradicions indígenes, camperoles o de persones esclavitzades però rebels a tota l’Amèrica Llatina i l’Àfrica: els ejidos mexicans, la concepció comunitària del territori per tots els Andes o a bona part dels territoris de l’Àfica subsahariana, les pràctiques de treball cooperatiu com les mingas al si dels ayllús bolivians, els quilombos a Brasil, la família extensa que es governa en solidaritat (l’ujamaa que va encunyar posteriorment Julius Nyere com el socialisme de base africana).

Experiències sorgides de la necessitat i perfilades per segles de pràctica, que conviden a indagar els aprenentatges que es poden extreure d’aquestes iniciatives que ja van haver de lidiar amb la conflictivitat de l’organització col·lectiva, la gestió del poder o la cura del territori en clau de sostenibilitat socioambiental. Aquest llibre sorgeix de l’afany per generar un coneixement, ancorat en pràctiques concretes, però que aspiri a construir noves institucions econòmiques, que preservin l’esperit d’allò que Elinor Ostrom va assenyalar en El govern dels béns comuns: experiències de gestió sostenible en matèria política i ambiental, basades en regles nítides que garanteixen condicions d’accés a béns, respectant certs límits i arrelades en uns principis culturals i polítics, que apunten a una distribució del poder i a certes garanties d’inclusió social. Apunts que ens permeten sistematitzar pràctiques i construir economies integrades al territori, a la democratització des de sota i a la satisfacció de les nostres necessitats humanes per damunt de visions de l’economia depredadores, injustes i insostenibles.