Per entendre l’impacte de l’economia social i solidària cal buscar fonts diverses que analitzin les seves evolucions. En aquest cas, compartim algunes idees extretes de l’estudi “Recent Evolutions of the Social Economy in the European Union”, on es demostra que arran de la crisi econòmica i financera ha emergit amb força el sector de l’ESS, que dóna feina remunerada a més del 6% de la població laboral a la UE.

Una característica molt rellevant de les organitzacions de l’economia social i que està profundament arrelada en la seva història, és la seva naturalesa democràtica. El criteri democràtic és considerat essencial perquè l’organització pugui formar part de l’ESS. La utilitat social d’aquestes empreses es basa en la seva voluntat solidària i en els valors democràtics de participació que són el pal de paller del seu funcionament.

Tot i això, la definició funcional de l’economia social i solidària també inclou organitzacions sense ànim de lucre i/o voluntaristes que són generadores de serveis al marge del mercat per a particulars, incloses aquelles que no tenen una estructura horitzontal que conformen el Tercer Sector. Aquestes produeixen mèrits, serveis o béns d’inqüestionable utilitat social que s’han d’incloure en l’ESS. Abasteix, per tant, associacions i fundacions no mercantilistes que portem a terme activitats que beneficien grups vulnerables, en risc d’exclusió social o ja exclosos.

L’economia social i solidària s’ha posicionat a Europa com un espai intermedi entre el mercat capitalista i el sector públic. Està composta per una enorme varietat d’actors i d’agents. Les necessitats socials, noves i antigues, constitueixen esferes d’acció de l’ESS; aquestes necessitats poden ser resoltes per persones afectades a través de l’operació professional en el mercat, on gairebé totes les cooperatives i mutualitats obtenen la majoria dels seus recursos, o bé per associacions i fundacions, que obtenen els seus recursos a través de donacions, subscripcions i quotes, subvencions públiques, etc.

El subsector de l’ESS es conforma, essencialment, per cooperatives i empreses productores de béns o serveis, i mutualitats. Segons el Manual de la Comissió Europea, hi ha tres característiques essencials de les organitzacions de l’ESS:

1. Són creades per a cobrir les necessitats dels seus membres a través d’aplicar el principi de suport mutu: sovint, en les empreses cooperatives, les sòcies treballadores i el seu grup d’usuàries són les mateixes persones. El principi de l’ajuda mútua és tradicional del cooperativisme i de les mutualitats. L’objectiu principal d’aquestes organitzacions autogestionades és el de dur a terme una activitat cooperativitzada o mutualista que cobreixi les necessitats dels seus membres: persones individuals, famílies, col·lectius…
2. Les organitzacions de l’ESS són productores de béns o serveis i cada cooperativa determina quina serà la relació entre els membres d’aquesta. En una de treball, les persones cooperativistes són treballadores d’aquest projecte. En una cooperativa d’habitatge, les integrants de l’organització són les veïnes d’aquell espai de convivència. En una cooperativa de consum que produeix aliments, les persones consumidores poden ser col·laboradores en la producció o només compradores de productes. I en una mutualitat, es dóna resposta a les necessitats de cobertures professionals o personals, tenint en compte el criteri de consum responsable amb assegurances ètiques.
3. Tot i que poden distribuir beneficis entre els seus membres, no són proporcionals al capital o a les quotes contribuïdes, sinó que es reparteixen d’acord amb la relació de cada membre amb l’organització. És a dir, no es tracta de tenir un tros més gran de les “accions” de l’empresa, sinó que segons la feina desenvolupada, les hores o les responsabilitats adquirides, cada sòcia treballadora/consumidora/col·laboradora tindrà una remuneració. D’altra banda, malgrat que a vegades reparteixen beneficis, no és una condició sine qua non de les organitzacions de l’ESS. Hi ha molts més casos en què les cooperatives tenen com a norma no repartir el benefici econòmic, sinó fer-ne una reinversió social.

La diversitat d’orígens dels recursos i dels agents implicats a l’ESS genera diferències en les dinàmiques de comportament i de relació de cada cooperativa, internes o amb el seu entorn. Per exemple, la figura del voluntariat s’acostuma a trobar en organitzacions no mercantils -associacions i fundacions. Aquest tret identitari nuclear de l’ESS es fortifica amb un gran i divers grup d’entitats microeconòmiques, basades en una incorporació lliure, democràtica i voluntària, creades per la societat civil per respondre a les necessitats individuals o col·lectives. Al llarg dels darrers 200 anys, l’ampli espectre d’organitzacions de l’ESS ha donat forma al Tercer Sector.