Recentment s’ha publicat una guia per promoure que la cultura s’integri en el món cooperatiu i de l’economia social i solidària. Ens referim a “Cultura viva, cultura cooperativa. Guia pràctica per al cooperativisme cultural”, promoguda per l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona Coòpolis.

El text va a càrrec de Coòpolis, ateneu cooperatiu barceloní, amb un equip de recerca integrat per cooperativistes de diversos projectes: l’Ivan Miró (La Ciutat Invisible), la Laie Vidiella (Kop de Mà), en Xavier Urbano (Quesoni), la Irene Jaume (La Ciutat Invisible) i la Núria Alcober (Koitton Club). El projecte ha comptat amb el suport de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). Us podeu descarregar la guia en aquest enllaç.

Com expliquen a la introducció, existeix i han existit sempre altres maneres de fer i viure la cultura, sempre en tensió amb un capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comunitaris. Als barris barcelonins, d’ençà del segle XIX, amb tot el panorama d’ateneus d’obrers i obreres, les escoles racionalistes i les cooperatives que donaven resposta a les necessitats de consum, es generava un apoderament i independència cultural de la classe obrera. Ho feien seguint els principis del suport mutu, la vinculació social i la construcció de comunitat. Això no només va quedar palès en la generació de la cultura popular, sinó també per fer front a altres necessitats. Per exemple, en la garantia de protecció i solidaritat a través del model de mutualitats, dels quals és hereva l’assegurança ètica.

La Barcelona del segle XXI recupera i reinterpreta aquestes iniciatives i pràctiques quotidianes. Per les autores de la guia, “les pràctiques cooperatives de la cultura estan conformant una nova onada de cooperativisme cultural”. A partir d’aquest fet, es fan algunes preguntes per resoldre: en quins sectors emergeixen les iniciatives barcelonines de l’economia cooperativa de la cultura? I quines de les seves pràctiques poden fer front als reptes culturals?

La guia també recull projectes vigents que estan aplicant aquesta transformació de com es viu, es promou, es fomenta o es crea la cultura en múltiples àmbits i sectors. N’hi ha de molt veteranes, com el Drac Màgic que naixia l’any 1970 o Rocaguinarda que ho feia l’any 1978. D’altres són jovenalles, com les llibreries La Inexplicable o La Carbonera, que han sorgit fa menys de cinc anys. I com a benjamines, però amb molta força, han nascut aquest 2018 la cooperativa de comunicació cultural La Tremenda o la de dinamització cultural La Trama. Anhelades d’aire fresc pel cooperativisme cultural i també trajectòries sostingudes en el temps per promoure altres formes de fer cultura.