Segons les previsions europees, les energies renovables hauran de créixer exponencialment en la pròxima dècada. Per l’any 2030 la Unió Europea ha posat com a objectiu que el 32% de l’energia consumida provingui de fonts d’energia renovables. Alhora, l’any 2050 té previst retallar les seves emissions un 80% per sota dels nivells del 1990.

Recentment Greenpeace ha publicat amb la Fundació Fiare el “Mapa de ciudadanía energética”, on recullen les alternatives energètiques renovables, ètiques i comunitàries en marxa a Espanya. Segons aquest informe, una de cada tres persones estaria disposada a ser més activa en la lluita contra el canvi climàtic. Així, més de 16 mil·lions de persones voldrien produir, finançar, intercanviar o emmagatzemar electricitat renovable. Si s’aconseguís aquest increment en les energies renovables, la factura energètica de les llars baixaria un 34%

Un exemple d’aquesta aposta ciutadana per les energies renovables és la cooperativa Som Energia. Té més de 48.000 persones sòcies i més de 77.000 contractes per abastir de llum a llars del territori espanyol. Les seves previsions per a l’exercici del 2017, que plantejaven donar cobertura a 60.000 llars i empreses, no solament s’han complert, sinó que s’han superat. Som Energia va facturar l’any 2017 31 milions d’euros i ha donat servei a 62.100 llars i empreses. Per al 2018, la cooperativa preveu passar de 30 a 50 milions d’euros de facturació. Cada any han anat complint les previsions de creixement pel que fa a facturació, però també a la prestació de servei: aquest any es preveu portar energia verda fins a 80.000 llars i empreses.

Davant la voluntat europea, manquen polítiques locals per impulsar les energies renovables

Actualment, l’estat espanyol no és autònom en termes de generació d’energia i n’ha d’importar més del 70% del seu consum. En canvi, la mitjana europea és d’importar un 50% de l’energia que es consumeix. Això mostra una enorme dependència energètica d’Espanya en combustibles fòssils, que comporta un alt impacte ambiental i greus problemes de salut per les persones. Només l’any passat les importacions de productes energètics van suposar el 12% del total d’importacions a Espanya. Les majors importacions van provenir de petroli i derivats, carbó, electricitat i gas.

En canvi, aquest 2018 han crescut les generacions d’energia a través d’energies renovables. Gràcies a les abundants pluges s’ha augmentat un 14% l’energia produïda a través d’hidràuliques, a comparació amb les xifres d’inici del 2017. També ha crescut, més moderadament, el pes de l’energia eòlica. S’ha sumat, per exemple, el projecte Viure de l’aire, el primer molí aerogenerador de titularitat compartida a l’estat espanyol. Per què no arrenca, doncs, la producció d’energies renovables en un país amb moltes hores de sol, milers de quilòmetres de costa i una situació idònia per emprar aerogeneradors?

Alemanya, per exemple, enguany ha tingut dues jornades històriques en què les fonts d’energia renovable han produït el 100% de l’energia consumida al país; quelcom que dóna enormes esperances per aconseguir fer la transició de les fòssils a aquestes energies menys perjudicials pel medi ambient. Aquest estat compta amb més de 23.000 turbines per a la producció d’electricitat amb energia eòlica i amb més d’1,4 milions d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaiques.

A Espanya, el principal obstacle segueix sent la legislació vigent i l’anomenat “impost al sol”. Només a Catalunya, per exemple, es pot trigar vora set anys a aconseguir superar els tràmits administratius per fer instal·lacions d’energies renovables. La UE ha marcat com a objectiu pel govern espanyol que l’any 2020 el 20% de l’energia generada sigui originada de fonts renovables; una xifra que, ara per ara, està lluny de complir. El 2016 el pes de la producció d’energia renovable era del 14% del total, una xifra que es queda curta.

La directiva de la UE és una oportunitat de transformació en diversos sectors i àmbits

D’altra banda, però, la Unió Europea també exigeix que els edificis públics estiguin adaptats a una directiva d’energia que obligarà a transformar-los en edificis de consum quasi nuls. Això implicarà una gran tasca de rehabilitació i adaptació climàtica dels espais públics tancats, per solucionar els problemes de confort tèrmic i de qualitat de l’aire interior. Per exemple, s’haurà d’aplicar a tots els centres escolars, per tal que es redueixi la seva demanda energètica en calefacció i/o refrigeració.

En aquesta línia, els estats membres hauran d’implementar mesures perquè des del 2020 tots els edificis de nova construcció siguin eficients energèticament. De fet, a la UE els edificis són responsables del 40% del consum energètic i del 36% de les emissions de CO². Si es millora l’eficiència energètica d’edificis privats i públics, es reduirà considerablement la necessitat de consum d’energia. Així, seria més fàcil aconseguir que el consum energètic provingui de fonts d’energies renovables, reduint les importacions i per tant rebaixant l’impacte mediambiental d’aquest sector. Malgrat l’enorme repte, també és una gran oportunitat per fer la transició a un model energètic més sostenible i responsable.