Vols treballar amb nosaltres? Obrim plaça de tècnica comercial

Obrim una nova convocatòria de feina per trobar una persona que s’incorpori la nostra Àrea de serveis a empreses i organitzacions  amb funcions de tècnica comercial d’assegurances generals. Si voleu treballar amb Arç Cooperativa, podeu enviar-nos el vostre CV i la carta de motivació a arccoop@arc.coop fins al 7 de gener del 2019.

Fa 35 anys que vam començar el projecte d’Arç Cooperativa. Som una corredoria d’assegurances especialitzada en el sector de l’Economia Social i Solidària, el món associatiu (cultural, educatiu, lleure…) i les energies renovables. Formem part del grup cooperatiu ECOS i de CAES (Cooperació per l’assegurança ètica i solidària). Som el primer broker europeu certificat amb el segell Ethsi, que acredita unes pòlisses gestionades amb criteris ètics. Som membres de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).

Busquem una persona per incorporar-se a la nostra Àrea de serveis a empreses i organitzacions  amb funcions de tècnica comercial d’assegurances generals. Les responsabilitats inclouen:

  • Venda d’assegurances per a col·lectius, empreses i organitzacions
  • Gestió de grans clients
  • Suport a la resta de l’equip de vendes

Requisits

  • Coneixement en el sector d’assegurances per a empreses, col·lectius i organitzacions
  • Experiència comercial en el sector (corredories, companyies asseguradores…)
  • Coneixements informàtics a nivell d’usuari: edició, fulls de càlcul i bases de dades
  • Català i castellà correctament parlats i escrits
  • Carnet de conduir i vehicle propi

Així mateix, es valorarà

  • Coneixement d’altres idiomes
  • Disponibilitat per la flexibilitat horària en dies laborables i esporàdicament caps de setmana
  • Experiència o participació en organitzacions de l’economia social i solidària o del món associatiu

Competències i actituds

  • Capacitat de parlar en públic
  • Capacitat de treball en equip
  • Capacitat de síntesi
  • Capacitat d’assumir responsabilitats
  • Capacitat d’aprenentatge
  • Persona creativa i resolutiva

Oferim

  • Incorporació immediata
  • Condicions retributives segons el Conveni col·lectiu de Mediació d’assegurances
  • Jornada laboral completa de 36 hores setmanals de dilluns a divendres
  • Possibilitat d’incorporar-se com a sòcia de treball (a partir de l’any de contractació)

Procés de selecció

Les persones interessades podeu enviar-nos el vostre currículum a arccoop@arc.coop amb la referència CV Vendes2019 abans del pròxim dilluns 7 de gener del 2019. Podeu descarregar aquesta oferta de feina en PDF clicant l’enllaç.

La XAREC i Arç Cooperativa posem l’olla a bullir per seguir cuinant cooperativisme. Les dues organitzacions hem signat aquest desembre un conveni de col·laboració. 

La XAREC és una cooperativa de serveis a la restauració i al turisme responsable. Es tracta d’una xarxa de restaurants que posen en comú el suport mutu i la col·laboració. Volen benefiar els projectes participants però també repercutir positivament en els cercles de proveïdors, productors, persones usuàries dels establiments i també l’entorn local que els acull. Una decisió que des d’allò local vol transformar allò global: com expliquen al seu web, les persones i projectes integrants de la XAREC “han decidit assumir un paper actiu per canviar d’arrel aquesta societat absurda”.

Des de la iniciativa privada, la XAREC alça la veu per visibilitzar l’alternativa enfront del model del turisme i l’hostaleria precaritzadors del treball, de la comunitat i del territori. La cura de l’entorn i les persones que l’habiten preval per sobre del guany econòmic. Amb cooperació i compromís, la XAREC vol ser palanca de canvi del model turístic i hostaler, posant les persones, el territori i la cultura al centre.

Ens sembla un pas ferm per a Arç Cooperativa i per l’economia social i solidària que hi hagi acords de col·laboració amb entitats com la XAREC. Per això, aquest nou conveni que hem signat al desembre ens obre la porta a aprofundir la intercooperació entre xarxes. L’objectiu de l’acord és mantenir i millorar l’oferta d’assegurances adreçada al conjunt de persones sòcies de la XAREC. En especial, es vol reforçar el desenvolupament de l’assegurança ètica i solidària en el mercat social. Alhora, aquest conveni vol esdevenir una plataforma facilitadora per al desenvolupament d’altres futures col·laboracions en el marc de l’impuls de l’ESS a territori català.

Com deiem, la XAREC i Arç hem posat a bullir l’olla del cooperativisme per incorporar-hi una recepta més. Aquest conveni serà molt útil per a les sòcies de la XAREC. Garanteix un accés de consultoria de programes d’assegurances pels projectes adherits. En especial, activa una gestió de programes de pòlisses específiques per a empreses i entitats amb una disminució de costos, fruit de la compra col·lectiva. Algunes de les responsabilitats asseguradores de les empreses cooperatives inclouen, per exemple, danys materials, patrimonials i de responsabilitat.

El Museu d’Història de Catalunya acull fins al febrer del 2019 una exposició on es fa seguiment del passat, present i futur del cooperativisme al territori català. L’exposició, sota el títol “Catalunya, terra cooperativa”, vol retre homenatge a milers de famílies treballadores que van fer front a les necessitats comunes mitjançant el suport mutu i l’autoorganització. 

Com expliquen a la pàgina web de l’exposició, el Museu d’Història de Catalunya vol fer accessible al públic general la història cooperativista catalana. Catalunya sempre ha estat un territori fèrtil per a les pràctiques autogestionades i de cooperació social. En particular, els segles XX i XIX són mostra de com van sorgir centenars de projectes regits pels valors de la solidaritat, que volien fer fron a la carestia quotidiana amb què es trobaven milers de famílies. Així, Catalunya és una terra de cooperatives, sindicats, mútues, escoles i ateneus, que van nèixer al camp, a la costa i a les zones urbanes. Aquest teixit profundament ric va crear una institucionalitat obrera amb entitat pròpia, extraordinàriament plural, que va permetre la resolució material col·lectiva de tota mena de necessitats per fer possible la vida. 

En el present, la Catalunya cooperativa té el paraigua de l’Economia Social i Solidària, hereva directa d’aquesta tradició cooperativista, que està construint nous horitzons populars i de comunitats. Aquestes pràctiques centenàries, lluny d’esgotar-se, han aconseguit indagar noves i velles fórmules organitzatives per fer un camí transformador i transicional envers una societat més equitativa, mediambientalment sostenible i responsable, amb més justícia.  L’exposició té diversos àmbits temàtics: des d’explicar els inicis de l’economia popular, passant per parlar de les cooperatives de consum, treball, agràries, pescadores, d’habitatge, d’educació… I també de mutualisme, amb l’eix de l’assegurança col·lectiva i el suport mutu.

Del mutualisme en som hereves les cooperatives que promovem les assegurances ètiques i solidàries, que busquen promoure una banca responsable i un consum conscient, que posi per davant el benestar comunitari enfront del guany individual. El 1896 es va constituir a Barcelona una federació de societats de mutualitat, socors mutu o germandats, anomenada Unió i Defensa de Monts de Pietat de la Província de Barcelona i rodalia. El 1901 comptava amb més de cent mutualitats, vora 25.000 persones associades. Al cap de quinze anys, ja n’eren 726 mutualitats i tenien més de 177.000 persones associades. Els subsidis cobrien les despeses ocasionades per la malaltia: metge, medicaments, intervencions i baixa laboral, segons la regulació de cada entitat. Amb aquest llegat tan rellevant, seguim apostant per fer més àmplia i accessible l’assegurança ètica. 

En el text “Pràctiques transformadores de l’ESS a Barcelona” l’Ateneu Cooperatiu Còopolis, del barri barceloní de Sants, vol compartir la resposta a una pregunta transversal: què és la transformació social? 

Còopolis es va plantejar el repte d’esbrinar què és la transformació social. Per respondre aquesta pregunta tan àmplia, han conversat amb vuit iniciatives d’economia social i solidària a la ciutat de Barcelona. Aquestes converses van anar precedides d’una reflexió en profunditat. En el document expliquen que la transformació social, més que un punt d’arribada és una forma de fer i d’estar.

Es pot concretar en un conjunt de pràctiques que incorporen una manera de mirar que problematitzen el món que ens ve donat per crear-ne un de nou. Per això, “fer transformació social implica experimentar, provar, encertar i equivocar-se, per seguir avançant fent-se preguntes, trobant algunes respostes i certeses, aprenent de les errades i plantejant-se noves estratègies col·lectives  per afrontar reptes nous i vells”.

Les experiències recollides en el document volen aportar casos reals per enriquir el debat. S’han dividit en les categories següents: primer, els projectes que busquen i promouen la inclusió social de col·lectius -joves, persones migrades, dones, classes populars…-, i segon, els projectes que posen en marxa mesures transformadores perquè fan més flexibles i muten algunes de les rigideses pròpies del sistema econòmic i financer capitalista i patriarcal.

No es tracta de parlar només de mesures, perquè com expliquen les autores, “entenem que aquestes són fruit del trasllat d’unes necessitats al col·lectiu i que desemboquen en uns processos molt interessants que inclouen el debat, la negociació, la concreció, l’aplicació, etc., col·lectius. A vegades, fins i tot, el procés és invers: a partir de l’aplicació d’una pràctica concreta es desenvolupa tot el procés de debat i reflexió“, raonen.

Des de Coòpolis entenen l’economia social i solidària com una economia plural, diversa, en constant procés de creixement i aprenentatge, construïda a partir de fortaleses adquirides històricament i nodrida de manera permanent a partir de l’actualització de maneres ancestrals de l’Economia Popular. S’inclouen els testimonis de l’Associació de Comunitats Autofinançades (ACAF), ColecTICCoop57COS SalutL’EsguardIACTAMenjador Solidari GregalTamaia Viure Sense Violència i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya. Aquest recull, doncs, vol ser un petit granet de sorra a l’esforç de visibilitzar i sistematitzar bones pràctiques que s’estan produint en el si de l’ESS i que algunes iniciatives han començat a recollir. 

La campanya “Fem fora la banca de les escoles”, impulsada per la Plataforma per una Educació en Economia Crítica i Plural, vol promoure una educació crítica que doni les eines necessàries a l’alumnat per triar amb responsabilitat quins instruments financers farà servir en el futur.

Segurament heu vist a xarxes socials una campanya amb el lema “Fem fora la banca de les escoles”, dirigida a eliminar l’accés de banca neoliberal a les aules públiques de primària i secundària. Aquesta iniciativa neix en resposta a un programa de partenariat públic-privat per fer arribar, de forma gratuïta, l’educació financera a tots els centres educatius de Catalunya. Es tracta del conveni Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC) que ofereix tallers a l’alumnat de quart d’ESO sobre gestió de pressupostos personals, planificació financera, estalvi a llarg termini com endeutar-se amb seny amb productes de crèdit.

Una de les crítiques que la Plataforma per una Educació en Economia Crítica i Plural (PLEEC) fa a aquest programa és que el seu contingut està pensat per reforçar i perpetuar el capitalisme financer hegemònic.  Per a l’EFEC no existeixen la banca pública, les monedes socials o les economies feministes, ecològiques, socials i solidàries. Alhora, no explica ni comparteix de forma transparent els diversos perills de les finances avui dia, en un context de desregulació financera. Tampoc fa menció a algunes de les conseqüències més nocives de l’actual sistema econòmic: els desnonaments en un context de dificultat extrema d’accés a l’habitatge, la inversió milionària de la banca armada en la indústria de l’armament i de la guerra, o el frau que es comet quotidianament amb clàusules abusives -com ara el cas de les preferents.

En canvi, el programa se centra a explicar els plans de pensions, els fons d’inversió i les assegurances, un pla educatiu dissenyat pels grans grups financers. Com expliquen a la PLEEC, no és que falti professorat qualificat amb capacitat d’explicar l’economia i el sistema capitalista. El que fa falta és evitar que els centres educatius públics obrin les portes a la banca comercial i a les entitats privades amb ànim de lucre per tal que puguin promoure i publicitar els productes financers amb els quals fan negoci.

És important, doncs, donar a conèixer aquesta altra economia que ja existeix i que està oferint alternatives sòlides al sistema econòmic convencional. Que aposten per una economia sostenible socialment i mediambientalment. Que prioritzen el benefici col·lectiu per davant del guany individual. I que recuperen l’origen de suport mutu dels productes financers, com el de les assegurances tradicionals, per garantir que cap persona queda enrere. És important que la banca armada, que desnona i comet frau, no tingui barra lliure als centres educatius públics. Fem fora la banca de les escoles!

L’economia social i solidària a Catalunya està recopilant sabers i coneixements de moltes formes. Una de les línies per recollir la intel·ligència col·lectiva que es genera des del cooperativisme és a través de la col·lecció EINES, un recull de llibres que aborda diverses temàtiques de l’ESS. El darrer número se centra en un pilar clau del consum responsable: les finances ètiques.

La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la cooperativa editora Pol·len Edicions han publicat el tercer llibre de la col·lecció EINES. Amb el títol “Finances ètiques i solidàries. Valors, límits i reptes”, el llibre vol analitzar les fronteres i les dificultats que comporten la construcció d’un sistema de finances responsables que compatibilitzi els objectius socials, ètics i ambientals amb la rendibilitat econòmica i financera. Tot un repte!

Aquest llibre es va presentar a la FESC 2018 i hi va participar el nostre soci Alfonso Bolado. Les entitats que han construït col·lectivament aquest llibre són l’Associació de Comunitats Autofinançades; Arç Cooperativa; Acció Solidària Contra l’Atur; Coop57; Finançament ètic i solidari FETS; Fiare Banca Etica; Oikocrèdit. També hi han participat Nereida Carrillo Pérez i Irene Peiró Compains com a redactores. Les diferents entitats que conformen l’ecosistema de les finances ètiques i solidàries a Catalunya han viscut un procés col·lectiu de treball i discussió.

La intenció, com expliquen a la introducció del llibre, era aconseguir que l’obra respongués a les concepcions i les pràctiques de les entitats i a la necessitat d’aprofundir en una reflexió compartida que els permetés construir juntes una altra manera de fer i d’entendre l’economia. Aquest procés es va fer al llarg dels anys 2017 i 2018. La Comissió de Formació i Publicacions de la XES, en col·laboració amb Finançament Ètic i Solidari (FETS), va convocar unes primeres reunions amb les entitats de finances ètiques de Catalunya per decidir el contingut i la metodologia d’elaboració del llibre. Totes les entitats han valorat positivament aquesta experiència de treball col·lectiu que els ha permès conèixer-se millor, reflexionar conjuntament, constatar que són més els trets comuns que les diferències, i elaborar un producte que s’espera que tingui una àmplia difusió i serveixi per a donar a conèixer més el món de les finances ètiques i solidàries a Catalunya.

La col·lecció EINES s’iniciava amb els títols “Esmolem les eines. Debats de l’Economia solidària per a la Transformació social” i “Invitació a l’Economia Solidària. Una visió des de Catalunya”. En el primer volum es recullen textos de Jordi Estivill, Jean Louis Laville, Elba Mansilla, Ivan Miró, Óscar Rando, Rubén Suriñach i Anna Fernàndez. Els itineraris formatius, els paradigmes organitzatius feministes, la vinculació entre comuns i cooperativisme, els ecosistemes locals, la intercooperació i el mercat social són les eines esmolades a la primera Escola d’Estiu de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i desplegades en aquest llibre.

En el segon, Jordi Estivill analitza amb xifres i exemples pràctics quin és l’statu quo de l’ESS catalana. Es tracta d’un text divulgatiu que vol donar a conèixer una realitat emergent i un concepte cada vegada més en ús. L’ESS s’omple de significat a través de les milers d’experiències, locals i globals, que estan en marxa per construir alternatives al capitalisme. En aquesta obra hi trobareu definicions, un repàs històric, exemples d’entitats per “viure l’economia solidària” a Catalunya i el paper de la Xarxa d’Economia Solidària.

 

Aquesta setmana tindrà lloc el sisè Congrés de la Taula del Tercer Sector Social a la Farga de L’Hospitalet. Sota el lema ‘Desigualtats socials, solucions locals’, l’espai busca respostes als reptes socials i les noves necessitats del nostre present i futur més immediat. Hi participarem amb un estand a la mostra d’entitats.

Com expliquen a Sentit Crític, el congrés proposa conèixer i avaluar les línies de treball actuals mitjançant un total de nou debats i col·loquis. 35 ponents conversaran sobre la defensa dels drets socials com a garantia d’igualtat d’oportunitats. La voluntat de les jornades és analitzar el món local com a generador de polítiques socials i valorar les accions necessàries per posar la persona al centre de l’atenció sense diferències territorials.

El congrés abordarà, també, la manera de garantir els ingressos per assegurar els drets de la ciutadania, la cooperació público-social en la provisió de serveis a les persones, el paper del Tercer Sector en la construcció comunitària d’una ciutadania activa, compromesa i transformadora; el dret a l’habitatge i a l’energia, els reptes digitals per a unes entitats socials innovadores i una previsió de futur sota la pregunta: “Com serà l’atenció a les persones el 2030?”. Al congrés també es presentarà el Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya, amb dades específiques sobre la relació entre les administracions locals i les entitats socials. 

La Taula del Tercer Sector és la institució que representa el conjunt de les entitats socials catalanes i que defensa els drets socials a Catalunya. Agrupa un total de 35 federacions i grans organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya, les quals aglutinen més de 3.000 entitats socials no lucratives. Es tracta d’associacions, fundacions, cooperatives d’iniciativa social i empreses d’inserció. Des d’Arç Cooperativa treballem estretament amb moltes d’aquestes organitzacions, gestionant-ne les necessitats asseguradores

Ofereixen serveis i suports a persones en situació vulnerable i/o d’exclusió social en totes les etapes de la vida i en tots els àmbits, com a la infància i família, adolescència, gent gran, persones amb discapacitat, persones sense-llar, drogodependents, amb trastorns de salut mental o amb dificultats per accedir a un lloc de treball, entre altres. La força del Tercer Sector radica en 1,5 milions de persones ateses, 87.000 persones treballadores, 367.000 persones voluntàries, 559.000 persones sòcies i 563.000 persones donants, a més de representar l’1,3% del PIB català.

Recentment s’ha publicat una guia per promoure que la cultura s’integri en el món cooperatiu i de l’economia social i solidària. Ens referim a “Cultura viva, cultura cooperativa. Guia pràctica per al cooperativisme cultural”, promoguda per l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona Coòpolis.

El text va a càrrec de Coòpolis, ateneu cooperatiu barceloní, amb un equip de recerca integrat per cooperativistes de diversos projectes: l’Ivan Miró (La Ciutat Invisible), la Laie Vidiella (Kop de Mà), en Xavier Urbano (Quesoni), la Irene Jaume (La Ciutat Invisible) i la Núria Alcober (Koitton Club). El projecte ha comptat amb el suport de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). Us podeu descarregar la guia en aquest enllaç.

Com expliquen a la introducció, existeix i han existit sempre altres maneres de fer i viure la cultura, sempre en tensió amb un capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comunitaris. Als barris barcelonins, d’ençà del segle XIX, amb tot el panorama d’ateneus d’obrers i obreres, les escoles racionalistes i les cooperatives que donaven resposta a les necessitats de consum, es generava un apoderament i independència cultural de la classe obrera. Ho feien seguint els principis del suport mutu, la vinculació social i la construcció de comunitat. Això no només va quedar palès en la generació de la cultura popular, sinó també per fer front a altres necessitats. Per exemple, en la garantia de protecció i solidaritat a través del model de mutualitats, dels quals és hereva l’assegurança ètica.

La Barcelona del segle XXI recupera i reinterpreta aquestes iniciatives i pràctiques quotidianes. Per les autores de la guia, “les pràctiques cooperatives de la cultura estan conformant una nova onada de cooperativisme cultural”. A partir d’aquest fet, es fan algunes preguntes per resoldre: en quins sectors emergeixen les iniciatives barcelonines de l’economia cooperativa de la cultura? I quines de les seves pràctiques poden fer front als reptes culturals?

La guia també recull projectes vigents que estan aplicant aquesta transformació de com es viu, es promou, es fomenta o es crea la cultura en múltiples àmbits i sectors. N’hi ha de molt veteranes, com el Drac Màgic que naixia l’any 1970 o Rocaguinarda que ho feia l’any 1978. D’altres són jovenalles, com les llibreries La Inexplicable o La Carbonera, que han sorgit fa menys de cinc anys. I com a benjamines, però amb molta força, han nascut aquest 2018 la cooperativa de comunicació cultural La Tremenda o la de dinamització cultural La Trama. Anhelades d’aire fresc pel cooperativisme cultural i també trajectòries sostingudes en el temps per promoure altres formes de fer cultura. 

 

Des d’Arç Cooperativa tenim un compromís ferm amb la cultura popular catalana. Volem ajudar a facilitar i promoure les activitats associatives que mantenen vives les tradicions de balls, músiques, representacions artístiques, receptes culinàries… que conformen la nostra memòria i el nostre present. Per això, enguany patrocinem la gala del Festivitas Bestiarum.

El 25 de novembre l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya ha programat la gala del Festivitas Bestiarum, l’endemà del Dia Europeu del Bestiari Festiu. A la gala es fa el nomenament de l’Ambaixadora del següent any pel Bestiari Festiu i es lliuren els Premis BEST. Com a acte previ, una desena de figures de bestiari festiu faran una passejada pels carrers de Manresa. Els premis BEST neixen l’any 2014 de la mà de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Es convoquen un cop l’any, amb l’objectiu de valorar i reconèixer la feina o trajectòria d’aquelles persones i organitzacions que han destacat per la seva contribució a promoure el món del bestiari festiu. I, en conseqüència, la difusió i defensa de la cultura popular catalana.

Alhora, els premis BEST també reconeixen les millors iniciatives impulsades per part d’entitats federades. Vora una desena de projectes han presentat la seva candidatura per la feina desenvolupada durant l’any 2018. La cita per la gala serà al Teatre Conservatori de la Plaça Sant Domènec de Manresa, a les 12:30 hores. En acabar, s’oferirà a les persones assistents un petit refrigeri acompanyat de les ballades de lluïment de les figures del bestiari festiu. 

Com a prèvia a la gala, el dissabte 24 de novembre s’ha programat tota una sèrie d’activitats en col·laboració amb agrupacions d’arreu dels territoris de parla catalana per celebrar l’efemèride de la cultura popular. A Manresa es farà una cerca-vila de bestiari amb pirotècnia, que comptarà amb la participació dels Drac de Botafocs (Castelló de la Plana), el Drac el Masellot (Lavern), el Pollo (Prat de Llobregat), l’Espanta-Rucs (Sant Jaume dels Domenys), el Griu (Tarragona), la Víbria (Castellar del Vallés), la Víbria de Xàldiga (Manresa) i la Mulassa de Xàldiga (Manresa).

El cartell d’enguany té el català, l’occità i el francès com a idiomes. Així es vol reconèixer la vinculació d’aquestes tradicions, més enllà de les fronteres estatals. Aquesta aliança entre l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya amb la Fédération des Totems Occitans et Catalans, la seva homòloga occitana, vol potenciar la divulgació del Dia Europeu del Bestiari Festiu. L’objectiu és implicar i apoderar totes les entitats i associacions que formen part del bestiari festiu, perquè es facin seva la diada i la celebrin. Alhora, també es vol promoure un reconeixement oficial d’aquestes tradicions culturals per part de les institucions europees. Per tot plegat, els dies 24 i 25 de novembre són unes dates reivindicatives pel bestiari festiu.