El mercat social i l'assegurança ètica

Una de les principals estratègies de l’economia social i solidària (ESS) passa per la construcció i enfortiment del mercat social, un circuit econòmic i de satisfacció de necessitats basat en els principis de l’ESS.

Hem parlat amb les responsables de les comissions de mercat social de la XES i REAS Red de Redes, Rubèn Suriñachs i Susana Ortega, respectivament, per entendre millor alguns dels conceptes clau. També hem comptat amb en Guillem Subirachs, coordinador de l’Observatori de les Finances Ètiques, per endinsar-nos en les sinergies positives entre les finances ètiques, l’assegurança ètica i solidària i el mercat social.

Rubèn Suriñach (XES), Susana Ortega (Mercado Social) i Guillem Subirachs (Observatori de les Finances Ètiques)

Molt sovint, des de les entitats i organitzacions que formem part de l’ESS parlem de mercat social i de la necessitat d’impulsar-lo i fer-lo créixer. Però totes sabem a què ens estem referim?

El mercat social és el circuit econòmic i de satisfacció de necessitats dins de les pràctiques i els valors de l’ESS. “És una gran xarxa on ens relacionem persones, organitzacions i entitats de l’economia solidària en la qual prioritzem les nostres necessitats de compra escollint proveïdores a altres entitats de l’ESS”. Així és com la Susana Ortega, consellera del Mercado Social de REAS Red de Redes, descriu el mercat social. Per a Ortega, aquest circuit és una “gran comunitat des d’on es poden satisfer i desenvolupar el màxim possible de relacions i iniciatives socioeconòmiques amb els valors de l’ESS”.

Per a Rubèn Suriñach, tècnic de la XES i responsable del Balanç Social, “l’ESS ha de fer realitat altres formes de vida, encara que comporti haver de conviure de manera conflictiva amb el capitalisme, amb les contradiccions que això suposa.” Per a l’economista, és justament en l’estratègia de construcció del mercat social on es fa més palès aquest conflicte per al conjunt de l’economia solidària.

El mercat social en exemples concrets

Hem demanat a en Rubèn Suriñach i a la Susana Ortega si ens poden donar exemples concrets de pràctiques on es faci visible el mercat social. Per a Ortega, el catàleg estatal de productes i serveis del mercat social reflecteix cada vegada més alternatives de diferents entitats que se sumen a aquest circuit. En paral·lel, el Balanç Social és una altra eina que reflecteix la intercooperació entre diferents empreses, organitzacions i entitats de l’ESS.

Per la seva banda, en Rubèn Suriñach ens recorda quina ha estat l’estratègia d’algunes xarxes d’economia solidària d’arreu de l’estat, com ara Madrid o Aragó, on es va apostar per constituir cooperatives integrals que agrupessin consumidores i productores. Així es pretenia generar un mercat tancat com a espai de consum i producció on totes les entitats i organitzacions compleixin amb els criteris i valors de l’ESS.

L’economista també ens explica com, per altra banda, “l’estratègia de la XES a Catalunya va ser diferent i estava basada a crear un ecosistema d’innovació i escalabilitat en ESS amb diferents actors que generen eines i recursos per potenciar l’ecosistema.” Entre aquestes eines hi destaquen el Balanç Social i el Pam a Pam, l’actual mapa del mercat social a Catalunya.

Foto: FESS Rural 2023. Font: XES

L’ESS i el mercat social

D’entrada, els lligams entre mercat social i l’ESS semblen clars, però no s’ha de confondre un concepte amb l’altre. La Susana Ortega ens recorda que el circuit econòmic del mercat social es basa en els principis de l’economia solidària. “Així, el mercat social posa al centre de la producció i el consum de béns i serveis, l’equitat, el treball digne, la cooperació, la sostenibilitat ecològica, el repartiment just de la riquesa i el compromís amb l’entorn, els principis de l’economia solidària.”

En aquesta línia, és important situar el mercat social com un circuit econòmic en el qual conviuen diferents esferes com ara la producció, el finançament, la comercialització i el consum. Però, com ens explica en Rubèn Suriñach, és important situar el mercat social estrictament dins l’esfera mercantil o de l’intercanvi. Per altra banda, hi ha altres esferes, especialment si ens atenim a les crítiques formulades des de l’economia feminista i l’economia basada en els Comuns o el Procomú, que s’escapen del circuit del mercat social, com ho són les cures o l’articulació de comunitats.

Les finances i assegurances ètiques com a palanca del mercat social

Des del discurs de construcció del mercat social, entenem les finances ètiques i, per tant, l’assegurança ètica, com l’esfera financera d’aquest circuit. Això implica que “les finances ètiques van més enllà d’un ús ètic dels diners”, opina en Guillem Subirachs, coordinador de l’Observatori de les Finances Ètiques (FETS – Finançament Ètic i Solidari). I és que les finances ètiques “tenen un paper clau en l’articulació del mercat social, perquè ajuden a l’impuls i a la consolidació d’entitats de l’ESS de sectors tan estratègics com són, per exemple, l’habitatge, l’energia, l’alimentació i les cures.”

El coordinador de l’Observatori, recuperant el fil de Suriñach, també aposta per la capacitat de les finances ètiques de facilitar l’accés al finançament i, per tant, d’ajudar a fer possible els necessaris salts d’escala del mercat social. En paral·lel, l’economista vinculat a la XES opina que el sistema financer ètic “és clau per fer aquesta intermediació financera perquè són les que garanteixen els principis del mercat social i l’ESS a l’hora de gestionar aquests recursos.”

En altres paraules, entenem les assegurances i les finances ètiques no només com una manera de practicar el consum conscient o responsable, sinó com una estratègia sociopolítica de construcció d’un circuit de relacions i de flux econòmic i monetari que situa el benestar de les comunitats i dels ecosistemes al centre.