Enguany serà la 21a Fira Mediterrània de Manresa, un mercat d’espectables que amb la tradició mediterrània com a eix es mou en dos àmbits principals: la cultura popular i les músiques del món. Se celebra anualment sense interrupcions des del 1998 i s’ha convertit en un referent, espai d’intercanvi entre professionals del món cultural. La data pel 2018 serà a l’octubre, del dijous 4 al diumenge 7. Com a corredoria que treballa amb entitats de tota mena dins de la cultura popular catalana, no ens perdrem aquesta cita anual!
En aquesta fira s’entén la cultura popular com aquella basada en elements com la transmissió del patrimoni, l’encreuament entre creació contemporània i arrels tradicionals, la participació i l’ampliació de la base social de la cultura, lligada amb les músiques folk vinculades als lligams històrics, les herències tradicionals i contemporànies. Aquesta trobada té un caràcter interdisciplinari i aglutina els diferents llenguatges artístics: arts visuals, circs, dansa, exposicions, música, narració oral i teatre. Els espectacles programats són de tot tipus de format -petits, mitjans o grans-, de sala o de carrer, i adreçats tant al públic adult com al familiar. La programació oficial es pot consultar en el web de la Fira.
Proposa dedicar la 21 edició als rituals. I més concretament, a explorar la relació entre cultura popular, espiritualitat i comunitat i com aquesta connexió pot inspirar la creació escènica contemporània. Les cultures són el resultat de la suma del llegat dels avantpassats, que fan que cada arrel sigui única, amb un llenguatge comú i uns ritus que la identifiquen. Tant si es tracta d’una cerimònia antiquíssima com de noves formes de comportament contemporani, els rituals col·lectius destaquen sovint per la seva força estètica, uns codis depurats i una implicació comunitària que els converteix en una potent font d’inspiració per als artistes.
La Fira d’enguany presentarà un bon nombre de propostes que incideixen en aquesta idea. Des de la inauguració, amb l’espectacle Erritu de Kukai Dantza sobre els rituals de pas, fins a la performance col·lectiva d’Ada Vilaró sobre l’arrel i el desarrelament, passant per la proposta de la coreògrafa Eva Yerbabuena, que basteix ponts entre les tradicions flamenca i japonesa, o la recerca del bailaor Juan Carlos Lérida, que el portarà a captar l’espiritualitat dels oficis en un taller mecànic de Manresa, entre moltes altres.
La seva imatge gràfica torna a ser obra de l’Estudi Miquel Puig. S’inspira en tres de les possibilitats infinites que abasta el concepte dels rituals. Així, el cartell de la 21a té tres models diferents amb imatges que connecten amb els rituals de pas (una calavera), els rituals més festius i/o de lluita entre el bé i el mal (un dimoni ballant) i els rituals de connexió amb la natura (la silueta d’un arbre poderós). La imatge ha estat elaborada amb les textures de la tela d’un camall amb picarols, típic de molts balls dels seguicis populars.