Article publicat originalment a Energías Renovables

Des dels anys vuitanta del segle passat, a Arç Cooperativa dissenyem i gestionem programes d’assegurances per a projectes i instal·lacions de generació d’energia de font renovable. Aquesta trajectòria ens ha situat en una posició d’observadores privilegiades de l’evolució de la indústria fotovoltaica a l’Estat espanyol.

Daniel Alonso i Albert Castillo d’Arç Cooperativa

Des d’una vocació divulgadora, volem compartir i explicar, amb una mirada crítica, el canvi de paradigma que ha viscut el sector fotovoltaic durant els últims anys i, al mateix temps, constatar les particularitats de la seva estreta relació amb el sector assegurador.

Per entendre la situació actual de l’assegurança per a les energies renovables, i més concretament per a l’energia solar fotovoltaica, hem de remuntar-nos al Pla de foment de les Energies Renovables, aprovat el 1999, i els seus posteriors desenvolupaments normatius. Aquell any, la potència fotovoltaica instal·lada a tot l’Estat espanyol no arribava als 10 MW.

El 2007, amb l’objectiu d’accelerar el sector per apropar-se a uns objectius encara llunyans, el govern del socialista Rodríguez Zapatero va publicar el decret 661/2007 per estimular la inversió en energia neta. La resolució establia unes tarifes regulades fixes i importants primes, a mitjà i llarg termini, per incentivar la promoció de la generació elèctrica de font fotovoltaica.

El decret va provocar el desembarcament de constructores i grans fons d’inversió que, acollint-se a una alta rendibilitat situada entre el 7 i el 9%, van apostar per la construcció de grans parcs solars. Es calcula que en només dos anys es va multiplicar per 27 la potència instal·lada a finals de 2006 en tota la península Ibèrica.

Aquest context va generar una conjuntura molt favorable per al negoci assegurador. Els grans parcs fotovoltaics permetien optimitzar els programes de manteniment i la seva protecció era relativament senzilla i econòmica. Aquests factors, juntament amb el fet que el sector assegurador considerava la tecnologia fotovoltaica com de baix risc, va facilitar que les asseguradores cobrissin les instal·lacions de plaques solars amb unes condicions molt favorables i a uns preus molt competitius.

Autoria: Arç Cooperativa

La crisi colpeix la fotovoltaica

Però aquesta situació es va precipitar amb l’esclat de la crisi financera que va desencadenar el col·lapse de Lehmann Brothers i que va culminar, en el cas de l’Estat, amb la intervenció dels comptes del govern central per part de la Comunitat Europea. El govern socialista el 2010, i posteriorment el Partit Popular, van aplicar moratòries i retallades del 30 i el 50% a la tarifa regulada d’inversió en energies renovables. Això va suposar un retrocés important de la rendibilitat marcada el 2006.

La crisi econòmica posterior -que va impactar molt profundament en el sistema financer i en el sector de la construcció- va generar, alhora, una aturada important en l’execució de nous projectes. Per la seva banda, la caiguda de les aportacions de les administracions públiques va comportar la reducció dràstica dels recursos disponibles per al correcte manteniment de les instal·lacions ja construïdes. En pocs anys, el parc de les instal·lacions fotovoltaiques havia envellit notablement per la falta de noves instal·lacions, mentre els programes de manteniment patien una progressiva degradació a causa de la crisi econòmica.

Per si no n’hi hagués prou, un negoci incentivat per  les administracions públiques amb el qual importants fons d’inversió havien previst guanyar grans quantitats de diners deixava de ser rendible. Això va fer que ja deixés de ser interessant per uns agents econòmics poc vinculats al territori i a les seves comunitats. L’anomenat “impost al sol” decret pel govern popular el 2015 va suposar un nou impediment a l’impuls de les noves instal·lacions fotovoltaiques a l’Estat espanyol, mentre l’energia solar continuava creixent en molts altres indrets.

Però en els darrers anys, l’evolució de diferents factors polítics i econòmics ha revertit notablement aquesta situació: una de les primeres mesures del primer govern de Sánchez va ser la derogació de “l’impost al sol” el 2018. A més a més, en el marc de les ajudes i les subvencions Next Generation promogudes per la Unió Europea per fomentar la reconstrucció postcovid i el canvi de model energètic, es consideren uns 1.320 milions d’euros per l’autoconsum, l’emmagatzematge energètic i la climatització renovable. 

Aquestes ajuden arriben en paral·lel a l’increment del preu de la llum per la conjunció de les crisis de recursos i els conflictes geopolítics a escala planetària i un abaratiment del preu dels materials de les instal·lacions, i això ha suposat que moltes persones i col·lectius hagin decidit fer el salt a l’energia renovable a través de la instal·lació de mòduls fotovoltaics.

Fotografia de la 2a trobada de comunitats energètiques de l’economia solidària de Catalunya. Autoria: Som Energia

Canvi de paradigma: les grans deixen pas a les petites

En aquest context és important destacar el canvi de paradigma entre el boom dels bojos anys 2000 i la situació actual. Si fa quinze anys van ser grans fons d’inversió internacional qui va apostar per la construcció de grans parcs solars, ara és la ciutadania, sigui a títol individual o organitzada en col·lectius com les comunitats energètiques, la que està impulsant aquesta transició. Aquest aspecte és especialment rellevant, ja que suposa una atomització de la potència instal·lada, la qual cosa, més enllà de l’empoderament ciutadà, té importants implicacions per al sector assegurador.

Aquest repunt de la demandada ha promogut l’aparició d’instal·ladores i enginyeres amb poca experiència en el sector, la popularització d’instal·lacions sobre teulada i més fragmentació de les instal·lacions. Per a les asseguradores, que arrossegaven una mala experiència en el sector dels anys anteriors, aquests nous reptes suposen importants barreres, ja que, en molts casos, dificultava la protecció i el correcte manteniment de les instal·lacions. A més a més, les noves instal·lacions sobre teulada impliquen nous riscos com l’incendi de l’habitatge o la nau i la possible pèrdua total de la instal·lació.

Com a mediadores d’assegurances, des d’Arç Cooperativa ens trobem en una complexa situació en reconèixer les necessitats de la ciutadania, cooperatives i altres col·lectius que aposten per aquest model de generació d’energia renovable i traslladar-ho a les companyies asseguradores. El nostre compromís amb la sostenibilitat i la transició ecosocial ens impulsa a negociar amb companyies i dissenyar productes asseguradors per a petits actors i afavorir així al canvi de model energètic.

Volem reivindicar la importància de teixir aliances i generar sinergies positives amb les organitzacions referents en la promoció d’una transició energètica sostenible, justa i solidària, com Unión Renovables o Som Comunitats. D’aquesta manera, hem pogut imaginar, dissenyar i posar a disposició del sector un catàleg de productes adaptats tant a les petites instal·lacions d’autoconsum, com a les comunitats energètiques locals, les instal·lacions de producció de petita i mitjana escala o la resta d’agents relacionats amb el sector de la fotovoltaica, com enginyeres, instal·ladores, fabricants, distribuïdores de components, propietàries i comercialitzadores.

A Arç Cooperativa estem compromeses amb una transició ecològica justa, democràtica i participativa i continuarem posant tota la nostra experiència i el coneixement a disposició d’altres agents que participen activament en aquesta transició.

Fotografia de portada. Autoria: Thomas Kinto. Font: Unsplash