L’economia feminista forma part dels valors de l’Economia Social i Solidària. Algunes expertes i practicants de l’ESS defensen, amb sòlids arguments, que no es pot parlar d’una posada en acció real dels valors del cooperativisme. Compartim un article de Pam a Pam que aborda la mirada feminista a l’ESS des de la seva experiència.

Fa uns mesos, les companyes de Cooperacció van convidar a Pam a Pam a intervenir a la inauguració de l’Escola d’Economia Feminista juntament amb les companyes de Mujeres Pa’lante. El títol de la taula rodona era: ‘Què és una pràctica d’economia feminista?’ i ens preguntaven com ha de ser una pràctica per considerar-se d’economia feminista i quins criteris hem establert a Pam a pam per mesurar com es treballa per la igualtat de gènere. Al voler donar resposta a aquestes preguntes, ens vam adonar que pràcticament tot tot el bloc d’organització i treball del qüestionari de criteris està enfocat a detectar si una pràctica d’economia social i solidària és també una pràctica d’economia feminista. Ens agrada poder explicar que la mirada de l’economia feminista no es redueix a un dels criteris de Pam a Pam sinó que abasta pràcticament tot un bloc de preguntes. I això és el que volem compartir en aquest post.

Pam a Pam va néixer amb l’objectiu de visibilitzar les iniciatives d’economia social i solidària (ESS) que existeixen. La idea de partida era senzilla: ubicar-les en un mapa i fer-ho de manera col·laborativa entre totes aquelles persones que s’animessin a col·laborar del projecte. Per dur-ho a terme, la primera pregunta que ens vam haver de fer és òbvia, però ja no tan senzilla: què és i què no és ESS? És a dir, què havia d’aparèixer en aquest mapa i què n’havia de quedar fora? Per això vam elaborar un qüestionari amb 15 preguntes, corresponents a 15 criteris que defineixen el que entenem per ESS. Vam estructurar-lo en 3 blocs: impacte social, impacte ambiental i organització i treball.

Al blog d’organització i treball hi ha una pregunta específica sobre si es té en compte l’equitat de gènere en el desenvolupament de l’activitat econòmica, i en aquest criteri avaluem la paritat entre homes i dones dins l’entitat, l’ús d’una comunicació no sexista, qui ocupa els càrrecs de representació… però també estem preguntat sobre com es duen a terme i quin valor atorga l’entitat al conjunt de tasques reproductives, és a dir, totes aquelles que no són productives però sense les quals no seria possible el funcionament de l’entitat. Ens referim a les tasques ocultes, generalment associades a les cures i amb el benestar de les persones, i que generalment desenvolupen les dones.

El que volem ressaltar, com hem dit, és que no només el criteri d’equitat de gènere ens dóna informació per valorar si una pràctica és economia feminista, sinó que hi ha altres criteris amb els que obtenim informació per valorar-ho: el nombre d’homes i dones que hi ha a l’entitat i els càrrecs que ocupen, la forquilla salarial, el desenvolupament personal i professional dels membres que integren la iniciativa o l’aprofundiment democràtic i la participació.

Podreu llegir la resta d’aquest article al bloc de Pam a Pam.