Parlem amb la Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i amb la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya sobre què són les festes de foc, quins elements són més importants i com es relacionen amb el cooperativisme a partir de la tria d’un consum responsable. Gràcies a totes dues perquè són part dels col·lectius que confien en nosaltres!
Un dels pilars de l’economia social i solidària és fomentar i promoure la cultura popular, que forma part del teixit associatiu local. Sovint, les associacions són el germen per a crear un mercat social compromès, implicat en una forma de vida sostenible. Això es pot fer des de diverses formes: per exemple, protegir les llengües pròpies de cada territori, recuperar la història de les persones i dels col·lectius que hi han viscut, i també, mantenir vives les tradicions. En la cultura popular catalana hi ha un element comú que té una llarga trajectòria i que ha marcat les nostres festes populars però també la nostra forma de viure: les festes de foc. Conversem amb dues entitats d’aquest àmbit de la cultura popular catalana.
1. Quin projecte desenvolupeu a les vostres entitats?
BESTIARI FESTIU (BF): A grans trets, des de l’Agrupació del Bestiari vetllem per a la defensa i la dinamització de l’àmbit cultural del bestiari festiu, la representació davant les institucions i la societat, així com la seva promoció i difusió. A més, l’Agrupació ofereix un catàleg de serveis a les entitats federades que responen a les necessitats del col·lectiu.
FEDERACIÓ DIABLES (FD): El principal objectiu de la Federació de diables, és l’assessorament constant als nostres col·lectius pel compliment i adaptació de tots els canvis legislatius que estem subjectes en el desenvolupament del nostre element festiu amb materials pirotècnics i oferir de forma col·lectiva els requeriments que suposa aquests complements.
2. Com li explicaríeu a algú que no conegui la cultura popular catalana què són el bestiari i els diables?
BF: El bestiari festiu són aquells elements d’imatgeria festiva –figures– inspirades en formes d’animals reals o fantàstics, i que tenen una finalitat cultural i festiva d‘una comunitat. Tant poden ser carregades per una o més persones, com portar rodes i ser arrossegades; poden ser de protocol; poden llançar aigua, caramels o pirotècnia. Cada figura sol tenir els seus propis balls, amb acompanyament musical de percussió, mitja cobla… Tradicionalment Catalunya és terra de dracs. Però també ho ha estat des de fa molts segles d’àligues, de lleons, de víbries, de bous, de mulasses o mules guites, de cavallets, o de cucaferes. És ja a partir de l’últim terç del Segle XX que irrompen noves formes de figures de bestiari a l’imaginari cultural català, com ara figures mitològiques, prehistòriques…
FD: El Ball de Diables és una tradició de cultura popular i tradicional amb arrels de teatre medievals anomenat ball parlat amb representacions de la lluita del bé i del mal entre els diables i Sant Miquel. Els diables participen en seguicis de festa major, professons, trasllats de mares de Déu, carnaval, correfocs, etc. Ha evolucionat pels carrers amb ús de materials pirotècnics.
3. Com és la cultura catalana de foc avui dia? Creieu que està en un bon moment?
BF: Si mirem pel retrovisor, no estem tan malament. Les entitats de foc són dinàmiques, s’han sabut adaptar a les noves exigències i necessitats, i suportar una gravíssima crisi econòmica que ha tingut un impacte molt fort en la cultura popular. No obstant això, penso que no es pot abaixar la guàrdia, ja que cada cop s’exigeix a les entitats una major burocràcia i fiscalització. Si tenim en compte que la gran majoria de les entitats són portades per persones de forma altruista.
FD: Voldria afegir que, avui dia, podem considerar que les festes amb foc al nostre país, estan completament implantades en tot el territori català. És difícil avui no trobar un acte amb pirotècnia en les festes major del país.
4. Al Bestiari treballeu des dels 90 per protegir i promoure la cultura popular catalana. Què destaqueu d’aquests anys de feina?
BF: L’Agrupació del Bestiari es va federar l’any 1996 davant la necessitat d’agrupar entitats que estaven disgregades entre diferents àmbits i que necessitaven defensar i treballar les seves particularitats. La federació ha representat el col·lectiu davant la societat i les institucions, aconseguint fer-se un lloc de mica en mica en l’àmbit de la cultura popular.
La diversitat dels elements festius ha caracteritzat la nostra activitat organitzativa. Hem promogut trobades del tot originals i singulars: trobades de dracs, d’àligues, de bestiari de granja, domèstic, de ploma, de peu rodó, mitològic… A finals del 2015 s’inicià una nova etapa –liderada per l’aleshores president, en Sete Udina– en què es volgué potenciar la vocació de servei vers les entitats federades. Aquest projecte encara té continuïtat avui dia, i vetllem per a consolidar i ampliar els serveis. També destacaria la tasca conjunta d’ambdues federacions davant l’aplicació de la Directiva Europea que regulava l’ús d’artificis pirotècnics.
5. A La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya sou 248 colles, distribuïdes pel Principat, les Illes Balears i la Catalunya Nord. Quins elements teniu en comú entre colles? Com avalueu la vostra trajectòria?
FD: Totes les colles federades formem part del mateix element festiu i tenim les mateixes arrels, independentment de la seva història, origen o territori. Malgrat les nostres peculiaritats individuals (vestits, maces, amb civader o sense, etc.) els grups utilitzem els mateixos materials pirotècnics.
6. Recentment s’ha celebrat el primer concurs d’enceses de Catalunya. Devia ser un moment molt emocionant per les persones a qui us apassiona la cultura del foc.
FD: Naturalment el primer concurs d’enceses ha estat un repte per la nostra federació que podem considerar que hem superat satisfactòriament, tot i que hem de treballar per millorar i anar corregint els petits errors. Els principals objectius d’aquest concurs, fer visible la gran feina, planificació i creativitat que realitzen els grups en la preparació de les seves enceses de lluïment, a poc a poc el públic podrà entendre i valorar.
7. Quins reptes teniu de cara al futur?
BF: Des de l’Agrupació del Bestiari apostem per a esdevenir un braç de les entitats federades, oferint facilitats en aquells àmbits en què sigui possible, com ara els serveis vinculats a les assegurances, en l’àmbit de la fiscalitat i comptabilitat, o en l’àmbit jurídic. També promovent i facilitant l’accés a recursos per part de les administracions. Tenim al cap diferents projectes enfocats als camps de la recerca, l’estudi i la difusió de bones pràctiques. Alguns d’ells ja estan en marxa, i d’altres estan en fase de definició.
FD: Els nostres reptes de futurs és seguir millorant els serveis que oferim als nostres grups federats. Els objectius d’una federació ha de ser la millora dels serveis que ofereix als seus membres per desenvolupar la seva activitat.
8. Des de quan sou clients d’Arç Cooperativa?
BF: L’Agrupació del Bestiari vam començar a treballar amb Arç Cooperativa l’any 2016, on els vam encarregar un estudi de la situació del mercat de les assegurances per als col·lectius de foc. I d’aquí, en sorgí l’oferta que actualment oferim a les nostres entitats federades.
FD: Vàrem començar a treballar amb ARÇ l’any 2017 tot i que hi hem tingut contactes des de l’any 2016.
9. Per què vau decidir-vos per la nostra cooperativa per la contractació de pòlisses?
BF: Vàrem confiar la contractació de pòlisses a Arç per la seva dilatada experiència en l’àmbit de l’associacionisme i les col·lectivitats, per la confiança que varen transmetre durant tot el procés d’estudi i contractació, i pel fet de ser una organització de l’economia social, amb criteris ètics i de transparència.
FD: Per part nostra, després de fer una anàlisi de les diferents opcions i corredories, vàrem decidir treballar amb Arç per complir amb les garanties i els requisits mínims que han de disposar les assegurances per les nostres associacions, peculiar pel fet de cobrir correctament les exigències legals i l’ús de materials pirotècnics.
10. Quins altres avantatges us ofereix la corredoria?
FD: En el nostre cas, el fet que les colles de forma automàtica disposin d’una eina de contractació i gestió de les seves assegurances millora considerablement les tramitacions.
BF: En el cas del Bestiari, disposarem ben aviat d’un portal web personalitzat per a poder contractar les pòlisses, així com per a obtenir els certificats de pòlissa de forma senzilla i actualitzada. Això simplifica i agilitza l’esforç de les entitats federades a l’hora de contractar les pòlisses.
11. Arç Cooperativa forma part de l’economia social i solidària, que promou el mercat social, el consum responsable i la producció pròxima. En el context actual, creieu que és un fet diferencial apostar per aquesta economia local?
FD: Naturalment considerem un fet diferencial treballar amb cooperatives d’aquestes característiques amb finalitats properes a les nostres associacions, sense afany de lucre i finalitats socials.
BF: Sens dubte es tracta d’un avantatge competitiu. Per una banda, no és fàcil parlar dels riscos dels actes amb pirotècnia si l’interlocutor no és coneixedor de la nostra cultura i com es desenvolupa. Per altra banda, les empreses sorgides de l’economia social coneixen de primera mà les col·lectivitats, els seus punts forts, però també les seves debilitats. En aquest sentit, la col·laboració ajuda a enriquir i enfortir ambdós projectes.
12. Com valoreu la unificació de preus i de cobertures que estem impulsant des d’Arç, en col·laboració amb les vostres federacions?
FD: Les associacions membres surten guanyant indubtablement amb millores de cobertures i preus. Aquest és un dels principals objectius compartits per la Federació de Diables i l’Agrupació de bestiari. És lògic que treballem plegats per millorar els serveis col·lectius.
BF: Els principals beneficiaris d’aquesta unificació de preus i cobertures són les entitats federades. Penseu que hi ha un munt d’entitats de bestiari festiu amb diables i que formen part d’ambdues federacions. No tindria sentit que ara ens poséssim a competir per un mateix servei que ens ofereix la mateixa corredoria. A la vegada, però, ens permet que cada federació pugui tractar i gestionar les pòlisses d’acord amb les seves particularitats i dinàmiques.