L’ESS, aquella altra economia ja existent. En la “Guia d’economia social i solidària per a l’administració local” hi ha tot un seguit de recursos, coneixements i anàlisis sobre el cooperativisme a la ciutat de Barcelona. En reproduïm un fragment i us convidem a consultar-la.
Potser la característica que més diferencia l’economia social i solidària (ESS) d’altres corrents crítics amb l’economia capitalista és que no és cap teoria, sinó que, a petita escala, és una economia que ja existeix. Modernament, podem situar el seu naixement en les respostes obreres i camperoles als processos de pauperització i explotació del primer capitalisme durant el segle XIX. Al llarg d’aquell segle, l’ESS es va encarnar sobretot en cooperatives i mutualitats. Avui, quan ja fa gairebé dos-cents anys que van néixer les primeres cooperatives, les pràctiques d’ESS s’han diversificat i estès arreu del món. En concret, assistim des de la dècada de 1980 a una eclosió de les iniciatives d’aquesta «altra economia»; s’inventen noves formes que conviuen, i de vegades s’hibriden, amb les tradicionals, unes i altres es multipliquen arreu, i a poc a poc actuen alhora com a sector socioeconòmic i com a moviment social transformador, forjat sobretot com a moviment internacional al caliu dels fòrums socials mundials d’aquest segle XXI.
La nova onada de creixement de l’ESS obeeix a fenòmens diversos, contraposats i tot. Per un cantó, es deu a la influència exercida pels nous moviments socials del darrer terç de segle XX basats en els valors anomenats postmaterialistes o, si es prefereix, en la identitat i els estils de vida (ecologisme, feminisme, pacifisme, altermundialisme…). La seva insistència en l’autogestió i la importància de les transformacions quotidianes seduirà molts joves a buscar altres maneres de treballar, de consumir i de viure. Per l’altre cantó, ve facilitat per l’augment general de les capacitats, els coneixements i les comunicacions socials, que rebaixen les dificultats d’engegar projectes. Però també és una resposta als efectes empobridors que les crisis successives i les ofensives neoliberals estan tenint sobre les classes populars i, fins i tot, les classes mitjanes d’arreu del món.
Avui l’ESS conforma ja un sector socioeconòmic diferent, tant del privat capitalista com del públic estatal. Està a cavall de l’un i de l’altre, ve a ser la dimensió econòmica del que podríem anomenar l’esfera pública no estatal, formada per una plèiade d’iniciatives de tipus social, polític, cultural i econòmic impulsades autònomament per sectors socials creixents a fi de resoldre les seves necessitats. Són també sector públic (de populus, del poble), però no de tipus estatal, sinó associatiu i comunitari.
Moltes expressions d’ESS es canalitzen a través d’organitzacions informals com ara xarxes d’intercanvi entre particulars, horts comunitaris, grups de compra ecològica, microeconomies vinculades a grups neorurals, el moviment de programari lliure, etc. Però n’hi ha també que ho fan en organitzacions formals de caràcter empresarial, la qual cosa sol aportar-los consistència i continuïtat. D’aquí ve que moltes activitats econòmiques populars s’hagin canalitzat a través d’empreses cooperatives de tot tipus (de treball, però també de consum, de serveis, agràries, d’habitatge, d’ensenyament, de crèdit, mixtes…), com també de societats laborals, empreses d’inserció, mutualitats de previsió social, confraries de pescadors, fundacions, associacions d’intervenció social i d’empresaris autònoms socialment responsables. Aquestes empreses actuen en tots els sectors econòmics i n’hi ha de totes dimensions, si bé predominen les microempreses i les petites empreses.