La salut com a servei públic essencial
Des dels nostres inicis, hem entès que consumir és un acte polític i que decidir quines assegurances oferim (i quines no) també ho és. Per coherència amb els nostres valors, no hem comercialitzat mai assegurances vinculades amb activitats que vulneren la vida i la sostenibilitat, com les relacionades amb les armes o els jocs d’atzar.
En aquesta mateixa línia, mai hem prioritzat l’oferta d’assegurances de salut. La nostra aposta per una sanitat pública, universal, gratuïta i de qualitat ens feia veure aquestes assegurances com una contradicció amb la defensa d’un dels pilars de l’estat del benestar.
Avui en dia continuem reafirmant aquest compromís i reivindiquem un sistema sanitari públic que sigui realment universal, fort i garantia de cohesió de les comunitats. Alhora, reclamem a les administracions públiques que escoltin les plataformes en defensa de la sanitat pública, que reverteixin les retallades i que incrementin la inversió en salut.
Ha canviat la percepció social sobre les assegurances de salut?
En els darrers anys hem constatat que una part creixent de la nostra comunitat ens demana informació sobre assegurances de salut. Les persones que ens ho sol·liciten són diverses, però comparteixen valors i principis amb els moviments socials i l’economia solidària. Aquest interès creixent ens ha empès a obrir una reflexió interna sobre el nostre posicionament.
Les dades del sector assegurador confirmen la tendència que nosaltres intuíem: una de cada tres persones a Catalunya té contractada una assegurança de salut privada, una xifra que ha crescut un 47% en vint anys. [1] A la ciutat de Barcelona, el percentatge de persones amb assegurances de salut s’enfila fins al 40%. [2]
Les llistes d’espera, les retallades i la manca de recursos i professionals al sistema públic expliquen en part aquest fenomen. Catalunya i Madrid, dos dels territoris de l’Estat espanyol on s’han impulsat més retallades i privatitzacions en l’àmbit sanitari, són també els que concentren més assegurances privades de salut. [3]
Tot plegat ens interpel·la i ens porta a preguntar-nos quin paper podem i hem de jugar com a cooperativa en aquest nou escenari.
Noves aproximacions a la salut des del cooperativisme i l’economia solidària
En paral·lel, han sorgit projectes d’arrel cooperativa que plantegen noves mirades sobre la salut, sovint complementàries a les del sistema públic. El directori de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) o el mapa de Pam a Pam ja recullen iniciatives de salut cooperativa, integrativa o comunitària.
Entre aquests projectes trobem Integral, Cooperativa de salut, amb més de tres dècades de trajectòria. Es tracta d’una iniciativa sense ànim de lucre que defensa els valors de l’economia social i solidària, amb una perspectiva feminista, una estructura democràtica i una visió integrativa de la salut centrada en l’autoconeixement.
És especialment rellevant la tasca de COS, Cooperativa de Salut Integral, al districte de l’Eixample, a Barcelona. COS impulsa un model mutualista en què les sòcies tenen un paper actiu en l’autogestió de la seva salut. El projecte ofereix un espai de cures col·lectives on el benestar i la salut són els eixos principals.
A més, els directoris de l’ESS recullen altres iniciatives en salut sexual i reproductiva, salut mental, odontologia, fisioteràpia, activitat física i altres àmbits en què ja existeixen alternatives cooperatives i comunitàries. Tot plegat evidencia que, fora del circuit públic, estan naixent i consolidant-se propostes de salut alineades amb els nostres valors.
Autoria: Sergi Ferrete (Unsplash.com)
El mutualisme com a possible complement al sistema públic
Per la seva banda, les mutualitats de previsió social tenen una llarga tradició al nostre país. Funcionen sense ànim de lucre i es basen en la solidaritat, l’ajuda mútua i la democràcia. Les sòcies de les mutualitats contribueixen amb les seves quotes i, quan ho necessiten, reben els serveis que ofereix la mutualitat.
Aquestes entitats complementen les prestacions públiques de salut amb cobertures com l’assistència sanitària, l’assegurança de vida o l’assegurança de defunció. Actualment, dues mutualitats de previsió social, Previsora General i Mutuacat estan acreditades amb el segell EthSI de bones pràctiques i transparència, el mateix que certifica el nostre compromís amb la sostenibilitat social i ambiental.
La salut cooperativista i mutualista pot complementar la salut pública?
Ens trobem davant d’un escenari en què ja existeixen serveis de salut fora del circuit públic que comparteixen valors amb el nostre projecte. Algunes d’aquestes iniciatives sorgeixen des de la voluntat de professionals que volen oferir serveis complementaris al sistema públic, amb una mirada més holística i integrativa. Al mateix temps, una part de la nostra comunitat, que practica un consum conscient i crític, demana alternatives a la salut convencional.
Aquesta situació ens porta a una contradicció similar a la que ja vivim en l’àmbit educatiu. Defensem una educació pública, gratuïta, de qualitat i inclusiva, i alhora treballem amb cooperatives d’ensenyament que comparteixen valors democràtics, feministes i comunitaris. Aquesta dualitat, sovint complexa, forma part de la realitat de l’economia social i solidària.
Per aquest motiu creiem que és el moment d’analitzar si, des del cooperativisme i l’ESS, podem començar a oferir solucions asseguradores en l’àmbit de la salut que complementin la sanitat pública sense afeblir-la. Ens preguntem si és possible donar suport a models de salut cooperatius, mutualistes i solidaris sense posar en risc la defensa del sistema públic. I també si podem assumir la contradicció que suposa explorar noves maneres d’entendre la salut mentre mantenim la nostra aposta per una sanitat universal i gratuïta.
Per això, ens proposem continuar avançant des de la consciència i la complexitat, però també des del compromís. Continuarem escoltant, compartint i dialogant amb les iniciatives de salut cooperativa, amb les professionals, amb les nostres sòcies, amb la nostra base social i amb tota la comunitat de l’economia solidària.
Volem imaginar plegades si és possible construir alternatives asseguradores que siguin coherents amb els nostres valors i que reforcin, i no pas debilitin, la sanitat pública. Sabem que no serà un camí senzill, però sí un camí necessari: un procés col·lectiu per explorar nous horitzons i decidir, entre totes, com podem contribuir a una salut més justa, solidària i democràtica. Treballarem per obrir aquesta conversa amb honestedat, valentia i mirada transformadora.
Referències:
- 3cat (10 d’agost de 2024): El nombre d’assegurats en mútues privades es dispara un 50% en dues dècades Recuperat el 16 de maig de 2025.
- La Vanguardia (18 d’abril de 2024): El 32 % de la población de Cataluña y el 40 % de Barcelona tiene póliza de salud privada. Recuperat el 2 de juny de 2025.
- El Periódico (31 d’octubre de 2024): Madrid, Cataluña y Baleares, las comunidades que tienen más seguros privados de salud. Recuperat el 2 de juny de 2025.
Autoria fotografia portada: Agustin Fernandez (Unsplash.com)
