Trobem molt interessant aquest article, publicat per la Comissió d’Economies Feministes a l’InfoXes de maig del 2016. L’economia feminista, sens dubte, forma part del camí a seguir per garantir una major equitat i l’avenç envers una economia social i solidària. 

Diferents informes internacionals alerten de les múltiples dificultats existents perquè la dona assoleixi un paper social equitatiu arreu del món i també al nostre país. S’apunta la seva invisibilització en tots els camps de coneixement, la seva inferior presència en mitjans de comunicació i òrgans polítics -cosa que repercuteix en les actituds de participació social- i el clar desequilibri que mostren les xifres en el camp laboral i que accentuen la feminització de la pobresa.

Les retallades en polítiques d’igualtat i lleis de dependència sobrecarreguen especialment les dones, repercuteixen en l’accés igualitari a la formació o al mercat de treball i dificulten l’abordatge de polítiques de corresponsabilitat. Les reformes laborals han afectat més les dones, la taxa d’ocupació femenina és deu punts inferior a la masculina i les dones ocupades representen el 72,5% de les jornades parcials.

La segregació horitzontal i vertical s’accentua, així com s’agreuja la bretxa salarial. Convencions internacionals com la Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women (CEDAW), insisteixen en la importància de la participació de la dona en l’adopció de decisions per tal de promoure la participació plena, igual, lliure i democràtica de la dona en la vida política i pública.

Economia feminista i solidària

Les economies feministes qüestionen les desigualtats socials i de gènere originades per una economia i una organització social capitalistes i heteropatriarcals. Reivindiquen, a més, la reflexió sobre la interdependència i la construcció de models socioeconòmics centrats en la sostenibilitat de la vida. En aquesta línia, l’economia social i solidària (ESS) du la democràcia, la participació, la transparència i l’equitat al seu ADN i promou la generació de projectes d’ocupació col·lectius i autogestionats. Però, tot i que l’ESS és molt innovadora en el desenvolupament d’experiències empresarials i comunitàries en diferents àmbits de la cadena productiva, a l’interior de les seves organitzacions també es reprodueixen rols i estereotips que generen asimetries.

Les economies feministes i l’ESS han d’aprendre i compartir molt l’una de l’altra i la Comissió d’Economies Feministes de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) treballa en aquesta rica intersecció. Parteix d’observacions i diagnòstics sobre la participació i la gestió del poder en el sí de la XES i treballen amb la voluntat de generar millores participatives i laborals que serveixin d’embrió de pràctiques emancipadores. Enguany ens plantegem tres objectius:

Fer un retorn de les recomanacions organitzatives sorgides de les observacions d’espais de presa de decisions que la comissió va dur a terme l’any passat.
Elaborar una aplicació digital amb la plantilla d’observació de reunions amb perspectiva de gènere per divulgar-la, facilitar-ne l’ús a les organitzacions que ho vulguin i centralitzar la recollida de dades per elaborar diagnòstics agregats.
Dur a terme una recerca de bones pràctiques d’economies feministes, per identificar i analitzar les pràctiques més legalistes- vinculades a polítiques de conciliació entre la vida familiar i laboral- i també les que superen aquest paradigma i posen les persones i les cures al bell mig de l’organització, que és qui ha de donar resposta a les necessitats dels seus membres, més enllà de l’àmbit salarial.

A la vegada no podem obviar la nostra participació en els espais de debat i trobada en els quals siguin presents les economies feministes per tal de coadjuvar sinergies entre l’ESS i l’economia feminista. Som un grup de persones que practiquem i creiem en la transformació social que planteja l’ESS, i per això estem convençudes que aquesta ha de ser pionera en l’impuls de l’exercici del lideratge col·lectiu, la presa de decisions participades i inclusives, l’aprenentatge compartit i el suport mutu i la reflexió sobre les cures i la sostenibilitat de la vida en les nostres feines, afectes i militàncies.