Durant la FESC 2018 vam participar en una xerrada sobre finances responsables i el paper de les assegurances ètiques en la construcció d’una economia sostenible. A la taula hi eren en Sergi Salavert de FETS, la Yolanda Trujillo de Previsora General i el nostre soci Alfonso Bolado, membre d’Arç Cooperativa. Us compartim algunes idees exposades durant l’hora de conversa. Una de ben sorprenent: les assegurances ètiques són tradicionals.
En Sergi Salavert va obrir la taula, explicant el context que emmarcava la xerrada. Per FETS, és clar que el mercat assegurador ha de ser present, com una aposta clara des de la ciutadania, perquè es puguin seguir fomentant les finances ètiques. Cal impregnar les assegurances dels valors de la mutualitat i de la gestió ètica, i explicar els exemples de bones pràctiques vigents. Com ho podem fer visible? “Des de l’any 2007, vam llençar el segell europeu EthSI per intentar promoure que les entitats es trobin, treballin de forma conjunta, i així seguir promovent el sector”. Actualment hi ha set entitats acreditades per aquest certificat que garanteix la gestió ètica de les pòlisses. D’altra banda, cada any l’Observatori de les Finances Ètiques fa una auditoria social per garantir que segueixen complint els requisits per merèixer aquest segell.
Alfonso Bolado, soci treballador d’Arç Cooperativa, va fer una intervenció explicant que hi ha un desajust entre un conjunt de pràctiques del sector financer i asseguradora, amb la necessitat d’enfocar el món assegurador des dels valors ètics. Per això, es promou l’assegurança orientada a satisfer les necessitats de les persones i com a construcció d’una eina de servei comunitari. “És una implicació que cal per entendre les finances ètiques integralment, com una alternativa real al sistema financer capitalista que ens ha imposat el seu model econòmic com a natural i únic. Això construeix i promou una comunitat conscient, en un sistema capitalista que genera un conflicte entre la vida i el capital”, va explicar.
La Yolanda Trujillo, de Previsora General, començava fent palès que quan es parla d’assegurances, a la gran majoria de persones li venen al cap les grans marques. Què és una mutualitat de previsió social i per què és diferent? Les mutualitats treballem per posar en l’economia i al seu centre les persones i oferir alternatives sostenibles davant de la financiarització de les pòlisses. Per Trujillo, el segell i l’auditoria social són un exercici per aprendre a explicar cap enfora allò que fan les mutualitats i el seu fet diferencial. A l’assemblea cada any les integrants de la mutualitat decideixen quina part dels excedents anuals, si n’hi ha, es retornen en forma de més cobertures sense cost. Aquestes cobertures afegides poden preveure, per exemple, si les persones de la mutualitat poden tenir garantida la cobertura encara que perdin la feina i no en puguin assumir els costos, o si necessiten un servei d’assessorament legal.
Trujillo va explicar també una aposta conjunta d’Arç Cooperativa i Previsora General: Mutualcoop. Aquesta proposta neix de la voluntat de dissenyar productes pensats pel sector del cooperativisme. La pòlissa de Mutualcoop incorpora un retorn mutual, que serveix per cobrir la gestió i/o un sinistre, però també perquè els excedents puguin retornar cap a les persones del col·lectiu que contracta l’assegurança. L’Alfonso Bolado va comentar que productes com Mutualcoop retornen a l’assegurança com a instrument social. Com a pot comú perquè la ciutadania ajudi a qui es queda despenjat per causes imprevistes. “Cal recuperar-ho, enfront la financiarització del món assegurador”, va assegurar. Per això, Mutualcoop vol fer visibles uns valors del mutualisme, com a estratègia per anar consolidant les pòlisses de consum responsable.
Salavert va llençar una pregunta oberta: quins aspectes hi ha per millorar o per avançar? Per Yolanda Trujillo, el principal aspecte és la manca de visibilitat i de reconeixement del món assegurador ètic. “No hem estat capaces d’explicar què vol dir ser mutualista, la previsió general, les diferències entre pòlisses convencionals i les ètiques”, va explicar. A més, cal una visió a llarg termini, amb compromís i flexibilitat, regida pels valors de la solidaritat i de la igualtat.
Per Bolado, les finances ètiques s’han anat consolidant en cercles militants, de persones ja convençudes i que tenien identificat la necessitat cabdal de fer aquest consum responsable. Cal trencar aquest límit, perquè malgrat que l’economia social i solidària segueix expandint-se, les fronteres amb la ciutadania en segons quins àmbits segueixen sent marcades. El sector de les assegurances de consum responsable són un clar exemple. “En el moment que ens apoderem d’aquests instruments, el que veiem és que aconseguim posar-los al servei de les persones. Les assegurances ètiques són les assegurances tradicionals, les que sorgeixen per donar resposta a les necessitats de les persones, tal com van sorgir les mutualitats i les asseguradores de col·lectius obrers”, va explicar. I a partir del qüestionament del model capitalista instaurat, es pot construir un canvi cultural.