En el text “Pràctiques transformadores de l’ESS a Barcelona” l’Ateneu Cooperatiu Còopolis, del barri barceloní de Sants, vol compartir la resposta a una pregunta transversal: què és la transformació social?
Còopolis es va plantejar el repte d’esbrinar què és la transformació social. Per respondre aquesta pregunta tan àmplia, han conversat amb vuit iniciatives d’economia social i solidària a la ciutat de Barcelona. Aquestes converses van anar precedides d’una reflexió en profunditat. En el document expliquen que la transformació social, més que un punt d’arribada és una forma de fer i d’estar.
Es pot concretar en un conjunt de pràctiques que incorporen una manera de mirar que problematitzen el món que ens ve donat per crear-ne un de nou. Per això, “fer transformació social implica experimentar, provar, encertar i equivocar-se, per seguir avançant fent-se preguntes, trobant algunes respostes i certeses, aprenent de les errades i plantejant-se noves estratègies col·lectives per afrontar reptes nous i vells”.
Les experiències recollides en el document volen aportar casos reals per enriquir el debat. S’han dividit en les categories següents: primer, els projectes que busquen i promouen la inclusió social de col·lectius -joves, persones migrades, dones, classes populars…-, i segon, els projectes que posen en marxa mesures transformadores perquè fan més flexibles i muten algunes de les rigideses pròpies del sistema econòmic i financer capitalista i patriarcal.
No es tracta de parlar només de mesures, perquè com expliquen les autores, “entenem que aquestes són fruit del trasllat d’unes necessitats al col·lectiu i que desemboquen en uns processos molt interessants que inclouen el debat, la negociació, la concreció, l’aplicació, etc., col·lectius. A vegades, fins i tot, el procés és invers: a partir de l’aplicació d’una pràctica concreta es desenvolupa tot el procés de debat i reflexió“, raonen.
Des de Coòpolis entenen l’economia social i solidària com una economia plural, diversa, en constant procés de creixement i aprenentatge, construïda a partir de fortaleses adquirides històricament i nodrida de manera permanent a partir de l’actualització de maneres ancestrals de l’Economia Popular. S’inclouen els testimonis de l’Associació de Comunitats Autofinançades (ACAF), ColecTIC, Coop57, COS Salut, L’Esguard, IACTA, Menjador Solidari Gregal, Tamaia Viure Sense Violència i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya. Aquest recull, doncs, vol ser un petit granet de sorra a l’esforç de visibilitzar i sistematitzar bones pràctiques que s’estan produint en el si de l’ESS i que algunes iniciatives han començat a recollir.
