Un informe demostra que la banca ètica ha augmentat la seva capacitat de concedir crèdits durant la darrera dècada, segons la Fondazione Finanza Etica. Aquest estudi prova la resiliència de les finances ètiques i analitza què ha passat des de la caiguda de Lehman Brothers el 15 de setembre del 2008, un dels bancs “massa grans perquè mai caigués”. Els països europeus han gastat 654 bilions d’euros per rescatar dotzenes de bancs de la bancarrota. En canvi, les finances ètiques no van necessitar ni un cèntim.

Els resultats de l’informe no deixen dubte: en l’última dècada, mentre Europa ha estat intentat recuperar-se de l’esclat de la crisi financera l’any 2008, la banca ètica ha continuat fent la feina que la banca convencional afirmava dur a terme. Les institucions sostenibles han continuat guardant estalvis i garantint préstecs a la ciutadania, mentre els bancs que el sistema econòmic va haver de rescatar s’han centrat en altres activitats. Per exemple, la inversió en seguretat, en serveis financers, etc. El 2017, la concessió de crèdits va suposar el 70% de l’activitat de les banques ètiques i sostenibles, mentre que només va arribar a un 40,5% pels grans sistemes bancaris. 

Les banques ètiques mostren una millor feina també en l’aspecte dels retorns. Durant una dècada, del 2007 al 2017, les finances ètiques van donar el triple de retorns que no pas la banca convencional. De fet, fins a l’any 2007, avantsala del gran esclat de la crisi financera, els sistemes financers capitalistes tenien grans guanys basant-se en l’especulació i la compravenda de deute, però aquests beneficis es van acabar un cop arribada la crisi. Així, fins aleshores havien contribuït al creixement exponencial de les inversions dins d’entramats cada vegada més sofisticats i amb productes financers especuladors. La banca sistèmica va haver de reordenar els seus actius per evitar ser sobrepassats per l’esclat de la bombolla; per fer-ho, va arrancar de l’economia real el flux de crèdit.

Sense el suport polític i administratiu dels estats, la banca capitalista no hauria tingut resiliència per sobreviure a la crisi.  Mentrestant, les banques ètiques i responsables van ser capaces de dur a terme més eficientment la seva tasca, a més de trobar una oportunitat per eixamplar el seu abast. Arribant, per exemple, a promoure les assegurances ètiques com a producte financer de consum responsable.

Per què es van salvar les banques sostenibles? Va ser gràcies a l’estricta regulació que les banques sostenibles tenien estipulades des de l’autogestió. L’adhesió a uns criteris ètics, de responsabilitat social i ambiental, molt més rigorosos, va permetre que quedessin pràcticament al marge de l’esclat de la bombolla especulativa. Així doncs, si les finances ètiques són estructuralment diferents de la banca especulativa, i en conseqüència tenen més resiliència, es pot concloure que és urgent aprovar regulacions, tant a escala nacional com europea, que reconeguin i donin suport a aquesta banca alternativa.