El nostre soci Alfonso B. Bolado ha publicat aquest article en Eldiario.es com a membre de REAS Red de Redes, on aborda l’economia de les economies solidàries. Quins reptes tenen les organitzacions de l’ESS i del Mercat Social a l’hora de treballar la seva sostenibilitat? Us compartim un fragment de l’article.

El motor d’arrencada de les organitzacions representatives de l’economia social i solidària és i ha de ser l’esforç col·lectiu i articulat d’aquelles persones que en formem part. Però per això, hem de reflexionar sobre els recursos necessaris per a la continuïtat dels projectes, ja que sense establir bases materials, l’esgotament, la dispersió i la desmotivació poden derivar en la desmobilització de l’impuls militant. La darrera assemblea de REAS Red de Redes va dedicar una sessió a debatre sobre això i podem compartir algunes línies del debat.

Les necessitats financeres vénen determinades en gran mesura per la mateixa evolució de l’organització. En el seu estadi inicial, les organitzacions prioritzen la construcció del relat, la participació i la visibilització per a crear el seu espai social i polític. A mesura que es consoliden, necessiten desenvolupar línies d’acció o d’incidència sociopolítica, així com consolidar un funcionament regular i sostenir l’estructura pròpia.

L’estructura de recursos financers va adquirint complexitat a mesura que l’organització va madurant. En termes generals, sembla que en organitzacions joves el finançament depèn de recursos propis i que aquests es diversifiquen a mesura que es consolida el projecte, incorporant l’aportació de diferents institucions públiques i noves fonts.

Establert aquest diagnòstic molt preliminar, apareixen algunes primeres consideracions que cal abordar:

  • En termes relatius, l’activació de recursos propis és inversament proporcional al grau de maduració del projecte. I, en termes absoluts, les aportacions de la base social són clarament insuficients per si mateixes, quelcom que suposa una limitació de l’autonomia econòmica i de la capacitat política.
  • El desenvolupament de serveis o projectes no es planteja en termes de creació de valor monetari. Tot i això, les xarxes generem un conjunt de pràctiques i coneixements que s’assemblen molt als actius de balanç d’una empresa. Tenen un cost d’inversió i, d’una o altra forma, poden generar fluxos monetaris.
  • Hauríem de promoure una relació directa entre els recursos i la seva aplicació en les pràctiques, de forma que el funcionament de les estructures es pugui finançar des de recursos estructurals i les accions finalistes puguin finançar-se des de recursos esporàdics.

L’economia solidària és un moviment social articulat i, com a tal, ha d’assumir el doble repte de prevenir escenaris de canvi i de ser, alhora, agent de tals canvis. És essencial una bona gestió de la dimensió financera.

Podeu seguir llegint l’article a Eldiario.es clicant en aquest enllaç.