-
El passat diumenge 24 d’octubre FETS va organitzar una taula rodona per analitzar l’impacte de les finances ètiques en l’articulació de l’economia social i solidària i la construcció del mercat social.
-
Arç Cooperativa vam ser presents a la trobada amb la participació de l’Alfonso B. Bolado, soci cooperativista, i d’en Jordi Via, soci fundador de la cooperativa, en representació de FETS, on actualment sustenta el càrrec de president
Coincidint amb la desena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), Finançament Ètic i Solidari (FETS) va aplegar algunes de les principals entitats de les finances ètiques del país: Fiare Banca Ètica, Coop57, OikoCredit Catalunya i Arç Cooperativa.
L’objectiu de la trobada era conversar i debatre sobre quin paper han jugat les finances ètiques dins el sector de l’economia social i solidària (ESS) i quin rol han tingut en l’articulació del mercat social. Alhora, també es van traçar els objectius i les línies de treball individuals i col·lectives de cara al futur.
FETS va aprofitar l’ocasió per presentar l’informe 9 dels Papers de l’Observatori de les Finances Ètiques “La mesura de l’impacte de les finances ètiques”. Aquest document, elaborat per la comissió de Balanç Social de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i coordinat per FETS, proposa una metodologia compartida perquè les entitats bancàries i parabancàries puguin analitzar el seu l’impacte social i ambiental amb indicadors que mostrin el component transformador dels projectes que estan finançant.
Pots recuperar l’enregistrament de la taula rodona al repositori virtual de la FESC visitant el següent enllaç.
Les finances ètiques i l’ESS, un camí compartit
En Jordi Via, president de FETS i soci fundador d’Arç Cooperativa, va ser la persona encarregada de presentar l’acte.
Via va destacar dos aspectes especialment rellevants que han caracteritzat aquesta última dècada: “per una banda, l’evolució i consolidació del concepte de sistema de finances ètiques (SFE) que incorpora les entitats parabancàries, bancàries i del sector assegurador i, en paral·lel, la consolidació de la proposta estratègica de creació de mercat social per part de l’ESS.”
El president de FETS va traçar el comú denominador que existeix entre l’ESS i el SFE: “una aspiració a llarg termini en la qual tot el sistema financer esdevingui ètic i solidari i que tota l’economia esdevingui social i solidària“.
Via va acabar la seva intervenció destacant que aquest desig “no es pot desplegar sense que l’ESS i el SFE comparteixin un camí plegades amb la convicció d’impulsar el mercat social i que l’ESS esdevingui subjecte polític.”
Arç Cooperativa i la construcció del mercat social
“Les finances ètiques tenim un paper particularment rellevant en la construcció del mercat social com a estratègia de desplegament de les propostes de l’economia solidària.” Amb aquestes paraules començava la seva intervenció l’Alfonso B. Bolado, soci d’Arç Cooperativa.
Bolado va explicar que l’objectiu de les entitats de les finances ètiques és dinamitzar fluxos monetaris al servei d’un sistema econòmic amb voluntat transformadora i que situï la vida al centre. I és que “les finances ètiques neixen dins i per al canvi social i per promoure l’ESS”, recordava Bolado.
I de quina manera Arç Cooperativa participa en la construcció del mercat social? L’Alfonso va destacar tres grans apostes estratègiques que la cooperativa ha dut a terme des dels anys vuitanta.
En primer lloc, Boldado va explicar com la intercooperació és una de les principals pràctiques d’Arç Cooperativa en la construcció de mercat social: “Per una banda, la intercooperació sociopolítica a través de la participació en moviments socials i polítics com és la XES o FETS i, per altra banda, la intercooperació socioempresarial per tal de crear realitats econòmiques alternatives i transformadores.”
La segona pota de l’estratègia de construcció de mercat social es basa en la distribució de recursos a través de “la generació d’excedents i la redistribució de la riquesa generada als col·lectius i entitats que conformen aquest mercat social“. Bolado explicava com aquesta redistribució es materialitza a través d’acords de col·laboració, patrocinis i una política de participació financera en iniciatives i projectes de l’ESS. En els últims deu anys, aquestes aportacions s’enfilen fins a gairebé mig milió d’euros.
Finalment, l’Alfonso B. Bolado recordava la importància de la construcció d’un relat al voltant de les finances ètiques i de dur a terme activitats formatives i de divulgació a sectors amb potencialitats transformadores situats més enllà de l’ESS com la cultura popular o l’associacionisme. “Hem tingut la capacitat de transcendir els límits de l’ESS i eixamplar la proposta de les finances ètiques cap a altres sectors” destacava Bolado.
Reptes de futur d’Arç Cooperativa en el marc de les finances ètiques i l’ESS
La segona meitat de la trobada va servir perquè les diferents entitats desenvolupessin quins són els reptes i les fites que des de les finances ètiques cal abordar a mitjà i llarg termini en clau de consolidació del mercat social.
En aquest sentit, l’Alfonso B. Bolado va recordar-nos com la política comercial de les entitats presents ens ha de servir com a palanca de canvi cultural per la transició ecosocial. “És necessari que incorporem aquesta visió estratègica d’allò què oferim i a quins col·lectius ens adrecem perquè són elles les protagonistes d’aquest canvi”, va afegir.
Alhora, Bolado va destacar la importància dels instruments que ja tenim a l’abast i que ens permeten quantificar els impactes positius i fer-los visibles. Algunes d’aquestes eines són el Balanç Social, que impulsa la XES, i el segell EthSI, que atorga l’Observatori de les Finances Ètiques a les entitats del sector assegurador. Bolado va concloure la seva intervenció afirmant que “el que ens toca ara és potenciar aquestes eines, fer-les visibles i que esdevinguin útils per al canvi que proposem.”
Arç Cooperativa publiquem anualment el nostre Balanç Social i estem acreditades amb el segell EthSI com a corredoria d’assegurances amb el màxim nivell de registre.