Article publicat originalment a Energías Renovables
L’emergència climàtica i la fi dels recursos fòssils han precipitat una transició energètica amb importants implicacions en el model de producció, distribució i consum de l’energia. Mentre les grans empreses i els grups financers que han contribuït a l’escalfament global estan bolcades a controlar el sector de les renovables, la ciutadania, les comunitats de veïns, les associacions i les cooperatives estan creant aliances sota el paraigua de les comunitats energètiques per a exercir un rol protagonista en la producció i la distribució de l’energia. Quin paper poden jugar les entitats de les finances ètiques en la consolidació d’un moviment ciutadà basat en l’apoderament, la propietat col·lectiva i la democratització de l’energia?
Clara Soler Roig i Albert Castillo i Sampedro*
Aquests últims anys, la ciutadania organitzada, els grups ecologistes, els moviments socials i l’economia solidària s’estan organitzant per a promoure que la necessària transició ecològica es faci seguint criteris de justícia social i democràcia econòmica. Proposen que els canvis que hem d’implementar com a societat perquè les activitats humanes no posin en perill la sostenibilitat del planeta han d’anar en paral·lel amb l’erradicació de la pobresa i les desigualtats socials, situant la sostenibilitat de la vida com l’objectiu prioritari.
Les comunitats energètiques són un exemple paradigmàtic d’aquesta transició ecològica justa i democràtica. Nascudes de la voluntat i la determinació de grups de persones per organitzar-se de manera democràtica i autogestionada, treballen per un sistema energètic sostenible al servei del bé comú. Són propostes col·lectives basades en l’obtenció d’energia de font d’origen renovable per a l’autoconsum. D’aquesta manera, les consumidores poden accedir a una energia neta, de la qual són copropietàries, a un preu més just.
El compromís de l’economia solidària amb les comunitats energètiques
Les comunitats energètiques comparteixen el seu ADN amb el moviment de l’economia solidària basat en l’equitat, la sostenibilitat ecològica, la cooperació, el repartiment just de la riquesa i el compromís amb l’entorn. No és casualitat que moltes de les iniciatives que promouen la creació de comunitats energètiques neixin de cooperatives i entitats de l’economia solidària.
Primera trobada de comunitats energètiques de l’economia social i solidària de Som Comunitats
A Catalunya, Som Comunitats és una aliança entre set entitats i cooperatives de l’economia social i solidària per a fomentar la creació de comunitats energètiques des dels principis ètics i solidaris. Segons Francesc Casadellà, membre de l’equip de Som Comunitats, “la transició energètica no es basa només en la descarbonització del sistema, sinó que també volem democratitzar l’accés i l’ús energètic, apostant per una propietat col·lectiva i no deixar a ningú fora”. La plataforma ha acompanyat a unes seixanta comunitats energètiques repartides per tota la península Ibèrica, les Balears i les Canàries. Actualment, estan treballant per poder ajudar a la creació de més de 1.000 comunitats, una en cada municipi i barri de Catalunya, a partir d’aquesta tardor.
El 2017, Som Energia, una de les 7 entitats impulsores de Som Comunitats, va crear, conjuntament amb Coop57 el Germinador Social, un concurs per a estimular el “desenvolupament de nous models de democratització de l’energia i l’apoderament social, l’eficiència energètica i les energies renovables”, segons Casadellà. A partir de 2020, els premis van incloure una categoria dedicada a les comunitats energètiques. Des de llavors, 35 comunitats energètiques han participat i 13 han estat guardonades.
Assemblea de BATEC
A Barcelona, un altre grup de cooperatives i associacions de l’economia social i solidària s’han agrupat en el projecte BATEC, una iniciativa que té com a objectiu ser a referent en la transició energètica cap a un model sostenible, just i democràtic. “Impulsem projectes transformadors que presentin reptes complexos que requereixin la intercooperació per a abordar-los”, comenta Gaia D’Elia, coordinadora de BATEC. Segons la responsable, les comunitats energètiques són una eina fonamental per a transformar el model energètic, però no l’única: “Treballem amb escoles, cooperatives agràries i altres entitats per a promoure la descarbonització i l’ambientalització dels espais on vivim, treballem o produïm.”
En l’àmbit estatal, Unión Renovables, la unió de cooperatives de consumidores i usuàries d’energies renovables que defensa un consum responsable, l’empoderament ciutadà i un model de gestió de l’energia distribuïda, també fomenta la creació de comunitats energètiques des dels principis de la cooperació i l’ajuda mútua. Segons Alfonso García Márquez, portaveu d’Unión Renovables, la proposta de les comunitats energètiques “encaixa com un guant” amb els objectius de l’entitat. Per a García, el model cooperatiu aporta les eines i instruments que necessiten les comunitats energètiques, ja que el cooperativisme “permet dotar-nos de regles i valors, amb pràctiques socials d’èxit.”
Unes altres finances per la transició ecològica
Per a entendre quin és el paper de l’economia solidària, el cooperativisme i les finances ètiques en la transició energètica és fonamental reflexionar sobre l’altra cara de la moneda. El sistema financer convencional manté un paper central en l’economia fòssil i l’escalfament global. L’informe Banking on Climate Chaos 2022, publicat per sis organitzacions no governamentals internacionals constata com les seixanta majors entitats bancàries del món van concedir 4,6 bilions de dòlars en sis anys al sector dels combustibles fòssils.
Font: Insurance Our Future
En paral·lel, vint-i-quatre organitzacions de tot el món van promoure, en el marc de la campanya Insurance our Future, l’estudi 2022 Scorecard on Insurance, Fossil Fuels and the Climate Emergency. L’informe recull com encara grans companyies asseguradores i reasseguradores donen cobertura als riscos associats amb l’extracció de petroli i gas, dos elements clau en l’escalfament global.
Dades com aquests demostren com les entitats financeres convencionals, encara que estan canviant el seu focus d’activitat i inversió cap a una economia ‘verda’, continuen apostant per inversions que, com en l’extracció de combustibles fòssils, busquen el màxim benefici en el menor temps possible. En definitiva, són actors clau a l’hora d’armar un sistema econòmic i productiu totalment desconnectat de les necessitats reals del planeta, de les persones i de l’economia real.
En contrapartida, existeixen altres finances basades en criteris ètics, que treballen des dels valors de la justícia i la transformació, participatives, transparents i que busquen finançar projectes amb importants repercussions socials, culturals i mediambientals. Les finances ètiques ja representen el 5% del PIB de tota la Unió Europea, com indica el primer informe Les Finances Ètiques i Sostenibles a Europa, publicat per la Fondazione Finança Etica i la Fundación Finanzas Éticas.
Oficines de Fiare Banca Etica a Barcelona
L’economia solidària té molt clara la necessitat de consolidar un ecosistema financer al servei del bé comú controlat democràticament, que redirigeixi el flux del crèdit i la inversió cap a la resolució de les necessitats socials i ambientals. Entitats cooperatives de les finances ètiques com Fiare Banca Etica o Arç Cooperativa estan demostrant que la seva activitat socioeconòmica està al servei d’una transició ecològica justa i democràtica en conjunt i de les comunitats energètiques en particular.
Donant suport a la part financera des de Fiare Banca Etica
Fiare Banca Etica com a entitat cooperativa organitzada des de la societat civil, comparteix els principis de comunitat, democràcia i ser una eina al servei de la ciutadania. El 2019 es va presentar un primer centre educatiu a Madrid que sol·licitava un préstec per a la instal·lació de plaques d’autoconsum en els seus edificis i des d’aquest moment la cooperativa va crear línies de productes tant per a entitats com per a particulars i les seves comunitats energètiques per a poder acompanyar-los en aquest procés de canvi.
Trobada d’Asomada Solar a Cartajena
El 2022, el banc va participar financerament amb la posada en marxa de la comunitat energètica La Pablo Renovable, probablement la comunitat de veïnes més gran de tot l’Estat, de la localitat madrilenya de Rivas Vaciamadrid. L’objectiu principal era generar un “barri solar” que proveeixi d’energia més neta a 504 llars de més de deu comunitats que conformen la mancomunitat de Pablo Iglesias. D’altra banda, també hi ha particulars que en la seva condició individual fan el pas cap a l’autoconsum allí on viuen, i la cooperativa els dona suport amb el finançament de la seva instal·lació.
Assegurant la generació d’energia neta i democràtica
Per la seva banda, Arç Cooperativa, corredoria d’assegurances integrada en el grup CAES, manté un compromís explícit amb la transició ecològica, justa i democràtica, desenvolupant productes i serveis per a respondre a les necessitats derivades de la transició ecosocial. Aquesta aposta va portar la cooperativa a negociar amb companyies i entitats asseguradores productes per a cobrir les necessitats específiques de les comunitats energètiques, que disten molt dels riscos d’instal·lacions convencionals de generació d’energia renovable. En la seva oferta destaca una assegurança col·lectiva de responsabilitat civil dissenyada segons les característiques i el creixement de les comunitats.
Equip d’Arç Cooperativa
Una de les comunitats energètiques que forma part d’aquesta assegurança col·lectiva és EnHerKom, de la localitat guipuscoana d’Hernani, on destaca la col·laboració públic-comunitària per l’impuls de la comunitat energètica. Es tracta d’un procés de democratització on els moviments socials i la ciutadania defensen la gestió col·lectiva en una aliança amb el poder públic per a la seva consolidació. En el cas de la comunitat energètica, el consistori basc ha aportat recursos i ha jugat un paper fonamental com a soci col·laborador. Ara bé, els responsables de l’entitat recorden que “l’ajuntament ha de tenir clar el seu paper com un soci més de la comunitat energètica”.
A Pamplona, al barri de Mendillori, trobem una altra associació adherida a l’assegurança col·lectiva, la comunitat energètica Mendillorriko Komunitate Energetikoa ‘Kemendi’. Segons la Junta Directiva de l’associació, les entitats financeres tradicionals els han brindat molt poca ajuda o fins i tot han deixat sense respondre les seves peticions. Es tracta d’una situació que reflecteix la distància entre aquestes entitats més convencionals i la ciutadania organitzada en projectes transformadors.
Grup promotor de la Mendillorriko Komunitate Energetikoa ‘Kemendi’ de Pamplona
A més de 2.000 quilòmetres de Navarra, a l’illa canària de la Palma, un grup de persones, petites empreses i administracions s’han organitzat al voltant d’Energía Bonita, una comunitat energètica de tota l’illa i que té com a objectiu “aconseguir que bona part de la generació d’energia sigui de propietat ciutadana”. Núria Albet Torres, presidenta de l’associació, assegura que tenen importants reptes, però estan convençudes que el projecte pot ser “una oportunitat de millora de la qualitat democràtica del nostre territori”.
Les comunitats energètiques, amb les seves particularitats i punts en comú, han arribat per ser un instrument al servei de la ciutadania que vol fer el pas per construir un model de provisió d’energia neta. Ja sigui a Hernani, Pamplona, la Palma, Madrid, Rivas Vaciamadrid o Barcelona, grups de persones s’estan organitzant no només per arribar a aquest nou model d’autoconsum, sinó per crear models basats en l’horitzontalitat i la recuperació de llaços comunitaris, dues característiques que compartim les finances ètiques i les comunitats energètiques en una societat que empeny cap a models individuals de maximització del benefici.
La nostra base compartida porta a les entitats de les finances ètiques a posar-nos al servei de les comunitats energètiques amb la finalitat de prestar els serveis que puguin requerir i promoure aquesta intercooperació per créixer i consolidar un model que aporta benestar a la ciutadania i al medi ambient. Paral·lelament, hi ha grans reptes de treball com són el desconeixement legal del mateix procés i les traves administratives que grans distribuïdores i comercialitzadores posen per ajornar els processos de connexió final. El camí serà llarg, però som a temps de fer les coses millor.
*Clara Soler Roig i Albert Castillo i Sampedro són els responsables de comunicació de Fiare Banca Etica i Arç Cooperativa – CAES, respectivament.
