“El nostre gran problema és que allò que és socialment i ecològicament necessari és políticament i culturalment impossible, perquè la majoria de la gent és capaç d’imaginar-se abans la fi del món que la fi del capitalisme. Però no tenim més remei que intentar-ho, i l’Economia Social i Solidària (ESS) ha de ser una de les forces que hi posi el cos.”
Jorge Riechmann i Frederic Jameson, citats per Jordi Garcia a Economia Solidària de supervivència. [1]
Capitalisme: crisi ecològica, econòmica, social i política
Vivim una conjunció de crisis a escala planetària interconnectades entre si, fruit de les dinàmiques pròpies del sistema capitalista. L’organització econòmica, social i política que planteja aquest sistema, basat en la producció i el consum, ha demostrat no tenir presents els límits físics del planeta. El capitalisme destrueix els vincles que sostenen la vida. Com apunta l’activista ecofeminista Yayo Herrero, el sistema capitalista ha evidenciat, en menys de 200 anys, que l’obtenció de beneficis com a únic objectiu porta a superar els límits biofísics del planeta i a apoderar-se del temps de les persones per posar-lo al servei del mercat. [2]
El company Jordi Garcia Jané, cooperativista i referent de l’economia solidària a casa nostra, a l’article “Economia Solidària de supervivència” agrupava els principals reptes de la humanitat en dos grans blocs. El primer és fer front a la pobresa i reduir la desigualtat entre pobles, gèneres i classes. El segon és “aturar la crisi ecològica i reinserir l’economia dins els límits biofísics de la Terra.” (Garcia Jané, 2022a)
Segons diferents autores, com Herrero o Garcia, és imprescindible revertir aquests dos desafiaments, ja que l’incompliment de qualsevol dels dos amenaça al conjunt de l’espècie humana i al planeta sencer. Cada dia, els mitjans de comunicació ens mostren quines són les conseqüències de no afrontar aquests reptes. Les catàstrofes climàtiques, l’escassetat de recursos, la pèrdua de biodiversitat, l’escalfament global, la generalització de la fam o la proliferació de conflictes armats en són només alguns exemples. I és que, al cap i a la fi, com expressa en Jordi Garcia, “tot són dimensions d’una mateixa crisi global, la del sistema patriarcal capitalista.” [2] [3]
Davant de la incertesa del futur que ens espera, les investigadores especialitzades en sostenibilitat d’Altekio Concepción Piñeiro i Laura Lucio, dins del projecte Futurs Impossibles impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), han traçat quatre escenaris de futur per a una Catalunya postcol·lapse: el Green New Deal Corporatiu i l’ecofeixisme en els quals primaria la lògica de mercat i els interessos oligàrquics i, el Green New Deal Transformador i el decreixement on la lògica del bé comú i els interessos populars prevaldrien per sobre la resta. [4]
Tenint en compte aquests possibles escenaris, des de l’economia solidària estem obligades a empènyer cap a un sistema on les activitats econòmiques situïn la sostenibilitat de la vida i els límits del planeta com a objectius prioritaris i alhora ens permeti avançar cap a una societat més democràtica, solidària i igualitària. En paraules de l’activista Yayo Herrero en referir-se a la cruïlla en la qual ens trobem: “els moviments socials i les esquerres institucionals hem de responsabilitzar-nos i actuar de manera coherent amb les diagnosis que es fan. La qüestió és veure si podem estar a l’altura del moment històric que ens ha tocat viure.” [5]
La importància de la transició ecosocial
Anomenem transició ecosocial al conjunt de canvis econòmics, polítics i culturals que ens han de permetre “aturar la degradació del planeta, erradicar la pobresa, impedir la desigualtat social i situar la sostenibilitat de la vida com a objectiu prioritari i referent de les activitats productives.” [6]
La transició ecosocial requereix una sèrie de canvis profunds i estructurals, sobretot en els països del nord global, que van des del replantejament del model de producció i consum, la socialització del sistema financer, una millor redistribució de la riquesa i un aprofundiment en matèria de qualitat democràtica, democràcia econòmica i autosuficiència.
Hem de tenir clar, tal com ens apunta Garcia, que apostar per la transició ecosocial no suposa “desmantellar el capitalisme patriarcal i productivista”. Ara bé, fer-ho sí que ens pot ajudar a erosionar i embridar el capitalisme desbocat a favor de la sostenibilitat de la vida (Garcia Jané, 2022a).
El paper de l’ESS en la transició ecosocial
L’Eva Vilaseca, biòloga, membre d’Espai Ambiental i co-coordinadora de Futurs Impossibles, recollia com algunes autores com la ja citada Yayo Herrero o en Fernando Prats, urbanista i co-director del programa Cambio Global España 2020/50, ja contemplaven fa més d’una dècada el potencial de l’ESS per tal d’ocupar un espai protagonista en el procés de transició ecològica. [7]
Vilaseca defensava aquesta tesi perquè les entitats de l’ESS no només tenen en compte el vector ambiental, sinó també la democràcia i la justícia. Una transició ecològica sense tenir en compte aquests eixos suposaria, sense cap mena de dubte, un augment de desigualtats.
En Rubèn Suriñach, economista, membre de la XES i co-coordinador de Futurs Impossibles, també comparteix aquest punt de vista sobre la capacitat de les iniciatives de l’economia solidària de poder liderar la transició ecosocial, ja que som projectes socioeconòmics que actuem amb consciència ambiental, que ens gestionem democràticament i que actuem des de la justícia laboral, econòmica i social. “Les iniciatives de l’ESS són les llavors del canvi, una peça clau en tot el taulell de joc per promoure la transició.” [8] Com defensa Vilaseca, una transició ecològica sense tenir en compte tots aquests vectors ens conduiria, sense cap mena de dubte, a un augment de les desigualtats. [9]
I és que les entitats de l’economia solidària podem jugar un rol molt important en aquest escenari de transició per la nostra capacitat d’influència, de generar comunitat i de crear iniciatives fàcilment reproduïbles. Per fer-ho, és imprescindible crear una “agenda compartida entre moviments emancipadors que socialitzi les reivindicacions, afavoreixi la solidaritat entre les lluites i prepari mobilitzacions conjuntes per resoldre a favor de les classes populars” els reptes que estem afrontant (Garcia Jané, 2022a).
En aquesta línia, la XES va impulsar un procés de reflexió estratègica que havia de “permetre fer aportacions a marcs d’articulació de col·lectius socials, moviments i organitzacions” en el marc de la transició ecosocial. Una de les fites més destacades d’aquest procés és la redacció i la publicació del document Propostes per a la democratització econòmica i la transició ecosocial (XES, 2022).
És en aquest context que la XES, juntament amb altres entitats de l’ESS com la Coordinadora de Comerç Just i Finances Ètiques o Opcions de consum responsable i part de la ciutadania organitzada, promou la campanya Futurs Impossibles per tal d’impulsar una transició ecològica amb democràcia i justícia social. La iniciativa ha tingut com a fites més rellevants, a banda dels tallers i la mateixa campanya d’incidència, la celebració del Fòrum de Transicions Ecosocials a principis d’any i la presentació del manifest “Construïm un futur impossible. Manifest per la transició ecosocial”.
Arç Cooperativa, interpel·lades en la transició ecosocial
Arç Cooperativa som una de les entitats sòcies que vam impulsar la XES, Opcions de consum responsable i FETS – Finançament Ètic i Solidari, associació que forma part de laCoordi, tres de les entitats impulsores de la campanya Futurs Impossibles. A més a més, des de fa quaranta anys, hem estat punta de llança de l’economia solidària a Catalunya. Per tots aquests motius, i perquè compartim la diagnosi, ens sentim interpel·lades a participar en aquest procés col·lectiu per impulsar la transició ecosocial.
I és que les entitats de l’ESS tenim un rol polític totalment alineat amb l’impuls d’aquesta transformació: duem a terme activitats socioeconòmiques que resolen problemes reals de la gent; som un aparador que demostra la viabilitat d’una economia diferent de la capitalista; fem de laboratori de relacions socials no patriarcals, capitalistes o productivistes; i alhora som capaces de crear un subjecte emancipador mitjançant la transformació personal de les persones que treballem en aquestes organitzacions (Garcia Jané, 2022a).
Des d’Arç Cooperativa vam detectar la capacitat d’actuar en cinc de les propostes articulades des de la XES per avançar cap a la transició ecosocial, les quals ja estàvem desenvolupant o les estàvem començant a aplicar: la promoció d’un sistema financer al servei de les necessitats socials; el foment d’activitats socialment útils; el suport de les administracions a l’ESS com a peça clau per a un nou model socioeconòmic; el reconeixement de l’economia de les cures i la seva democratització; i la millora de les condicions sociolaborals.
I és que aquest procés impulsat pel moviment de l’economia solidària va coincidir amb el nostre procés de reflexió estratègica dut a terme durant el 2022 que va culminar amb la creació d’un marc estratègic per al període 2023-2025. Treballar en paral·lel aquestes dues reflexions ens va permetre que els tres pilars fonamentals sobre els quals pivota aquest marc – el compromís amb la transició ecosocial, la innovació cooperativa i el creixement de les persones – estiguin alineats amb les propostes transformadores proposades per la XES.
Arç Cooperativa: una organització compromesa amb la transició ecosocial
Arç Cooperativa som un dels agents clau en la creació i la promoció del sector assegurador èticament orientat, un sector que té com a objectiu fomentar les realitats asseguradores de caràcter mutualista i ètiques com a instruments col·lectius de cohesió social. En aquesta línia, la nostra aposta per l’assegurança ètica i el segell EthSI ve de lluny i en aquest context pren més sentit que mai.
En segon lloc, hem decidit apostar estratègicament per desenvolupar productes i serveis específics per als sectors més estretament vinculats amb la transició ecosocial i aquells que desenvolupen activitats sostenibles i socialment útils per cobrir les necessitats essencials de les persones.
A banda de la nostra trajectòria asseguradora amb entitats i organitzacions de l’ESS, oferim un servei integral d’assegurances per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i la mobilitat sostenible compartida gràcies als acords d’intercooperació amb entitats referents del sector a Catalunya; hem dissenyat un programa assegurador per als riscos de les comunitats energètiques; treballem per desplegar assegurances gestionades èticament per cobrir vehicles de mobilitat sostenible; i estem negociant amb entitats i companyies per oferir productes i serveis asseguradors específics per a persones en situació de vulnerabilitat o en risc de patir situacions de discriminació.
En tercer lloc, Arç Cooperativa som una de les vint-i-quatre entitats que participem del projecte Life eCOadapt50. La iniciativa pretén crear, de manera conjunta entre administracions i agents socioeconòmics i de coneixement, una acció estratègica per adaptar els territoris i les activitats econòmiques especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic.
Alhora, tenim definida una política de redistribució de la riquesa clarament orientada a l’equilibri ecosocial a través de les nostres aportacions a col·lectius i una política d’inversions i participació en projectes compromesos amb la sostenibilitat ambiental i social.
Pel que fa a la proposta de suport de les administracions a l’economia solidària com a peça clau per avançar cap a un nou model socioeconòmic, estem tenint un paper clau en la promoció del segell EthSI com a element que poden incorporar les administracions en la contractació pública responsable.
Si tenim en compte la necessitat de reconèixer l’economia de les cures i la seva democratització, hem promogut “polítiques laborals que protegeixen, garanteixen i normalitzen la corresponsabilitat real i equitativa de les tasques de cures sense rebre cap penalització social ni tampoc laboral pel que fa a la possibilitat de promoció interna a les empreses” (XES, 2022). L’últim Balanç Social recull que el temps disposat per cures personals o familiars del conjunt de les persones sòcies i treballadores de la cooperativa va arribar al 2,5% de la capacitat de treball. A més a més, hem incorporat pràctiques que faciliten el desenvolupament dels projectes personals i la dimensió humana del nostre projecte.
Finalment, fa molts anys que treballem per garantir unes condicions sociolaborals dignes per a totes les persones de la cooperativa. El nostre Reglament de Règim Intern para especial atenció a aspectes com la jornada laboral de 36 hores, les facilitats per la flexibilitat horària i l’autogestió dels equips en matèria de disponibilitat i el pagament del 100% de la bestreta per baixes laborals de llarga durada.
Conclusions
En els últims anys hem fet importants passos endavant. La greu situació actual fa indiscutible els vasos comunicants entre el sistema patriarcal, el model productiu i de consum actual i la crisi ecològica planetària. Per la nostra banda, el conjunt de l’ESS hem estat capaces d’articular discursos i relats, començar a promoure campanyes amb el suport de la ciutadania crítica i, alhora, hem definit propostes concretes que entitats, empreses i administracions estan començant a incorporar.
La tasca que tenim encomanada és un repte majúscul, però alhora és coherent amb la manera de fer que les entitats de l’economia solidària hem practicat des de fa tants anys: bastir alternatives comunitàries per desplegar un sistema socioeconòmic on la reproducció de la vida dins dels límits del planeta prevalgui a les activitats productives i que ens ha de permetre articular comunitats més democràtiques, solidàries i justes.
Arç Cooperativa, amb tota l’autocrítica necessària, volem continuar alineades a favor de la transició ecosocial, desplegant els objectius traçats en el nostre marc estratègic, sent aliades de la resta d’entitats de l’economia solidària i de la ciutadania organitzada disposades a treballar per un futur i unes vides que valguin la pena ser viscudes.
I de la mateixa manera que iniciàvem aquest article, l’acabem amb una reflexió d’en Jordi Garcia: “Potser l’ESS aconsegueix ser part de l’embrió d’una economia postcapitalista, o almenys empènyer fort en favor de la transició ecosocial; però si al final el col·lapse ens atrapa, almenys que l’haguem convertida en una constel·lació de cuques de llum que assenyalen camins d’esperança enmig de la foscor. En qualsevol cas, tenim molta feina per fer i ni un segon per perdre.” (García Jané, 2022a).
Referències:
[1] Garcia Jané, Jordi (gener 2022): “Economia Solidària de supervivència”. Economia Solidària. http://economiasolidaria.cat/?p=1280
[2] Herrero, Yayo: “Crisis global: cuando el capital puso la vida a su servicio”. Ecologistas en Acción. https://www.feministas.org/IMG/pdf/1-_texto_crisis_ecologica_yayo.pdf
[3] Garcia Jané, Jordi (octubre 2022): “Resistir, lluitar, comunalitzar” Cooperació Catalana https://issuu.com/fundaciorocagales/docs/cooperaciocatalana_468_ok/16
[4] Herrero, Yayo (agost 2022): “Contra el capitalisme del desastre”. ctxt.es https://ctxt.es/es/20220801/Firmas/40556/yayo-herrero-carta-a-la-comunidad-crisis-eco-capitalismo-cambio-climatico.htm
[5] Piñeiro, Concepción; Lucio, Laura (2022): “Guia pràctica per a la construcció participativa d’escenaris de futur per
a la transició ecosocial”. XES. https://xes.cat/wp-content/uploads/2022/12/Escenaris-en-catala-2022-1.pdf
[6] XES (abril 2022): “Propostes per a la democratització i la transició ecosocial”. XES. https://xes.cat/wp-content/uploads/2021/09/DEFINITIU-Propostes-per-a-la-democratitzacio-economica-i-transicio-ecosocial.pdf
[7] Vilaseca Corominas, Eva (juliol 2019) “La dimensió ecològica de l’Economia Social i Solidària. Situació actual i reptes per a la transició ecològica” Universitat Autònoma de Barcelona https://economiasocial.coop/wp-content/uploads/20.pdf
[8] Economia Social i Solidària (gener 2023): “Les iniciatives de l’ESS són les llavors del canvi, una peça clau per promoure la transició ecosocial” Ajuntament de Barcelona https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/actualitat/noticies/les-iniciatives-de-less-son-les-llavors-del-canvi-una-peca-clau-per-promoure-la-transicio-ecosocial-1244413
[9] Barcelona pel Clima (novembre 2019): “L’emergència climàtica és una oportunitat per construir una altra forma de viure, de produir i de consumir”. Ajuntament de Barcelona https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/ca/noticia/lemergencia-climatica-es-una-oportunitat-de-canvi-per-construir-una-altra-forma-de-viure-de-produir-i-de-consumir_885954
