Fotografies cortesia d’Ivan Giménez (CRÍTIC)

Arç Cooperativa complim 40 anys d’història. Quatre dècades de cooperativisme autogestionat basat en els valors de la democràcia, l’autoorganització i la solidaritat i d’impuls de l’economia solidària, el mercat social i l’assegurança ètica i solidària.

Conversem amb dues de les persones amb més visibilitat de la cooperativa durant aquests anys, Jordi Via i Alfonso B. Bolado. Via va ser una de les sòcies fundadores del projecte el 1983 i Bolado n’és l’actual coordinador executiu. Es tracta d’una oportunitat per conèixer les seves reflexions. Amb elles recordem quin ha estat el paper de la cooperativa en l’impuls del mercat social, l’articulació conceptual i pràctica de l’assegurança dins del sistema integral de les finances ètiques i apuntem quin rol pot jugar l’organització davant el repte ecosocial.

Arç Cooperativa celebra el seu 40è aniversari amb un equip de gairebé 30 persones i un projecte que dona cobertura a més de 250.000 persones, 4.500 projectes cooperatius i de l’economia social i solidària i 9.000 particulars i famílies. Quines altres dades ens poden ajudar a tenir una fotografia completa de l’estat actual de la cooperativa?

Alfonso B. Bolado (AB): Per entendre la magnitud del projecte i l’impacte socioeconòmic que volem generar, crec que és interessant afegir el conjunt d’aportacions que alliberem de manera regular i estructural. En els últims 10 anys, hem aportat al voltant d’un milió d’euros en concepte de patrocinis i retorns econòmics a entitats de l’economia social i solidària (ESS) i a projectes transformadors. A més a més, és important considerar la quantitat d’hores i de coneixement que hem aportat a la construcció de les estratègies vinculades a l’ESS i al mercat social i la seva articulació arreu del territori del nostre país i del conjunt de l’Estat.

Amb el que has comentat, què és el que diferencia Arç Cooperativa d’una altra corredoria d’assegurances?

Jordi Via (JV): Per una banda, som una cooperativa de treball associat compromesa amb el desplegament pràctic de l’autogestió cooperativa i, per altra banda, hem estat la cooperativa que va impulsar el concepte d’assegurança ètica i solidària i hem ajudat a fer-la realitat. Hi ha altres factors que ens fan singulars i que tenen a veure amb el nostre grau d’especialització en l’ESS, el món associatiu en la seva diversitat i les energies renovables.

AB: Sempre hem entès que la cooperativa era un vehicle de reapropiació de recursos de l’economia convencional cap a projectes transformadors. Un projecte anticapitalista, fins i tot. Aquesta canalització de riquesa cap a una economia transformadora i crítica ha sigut una de les conseqüències, esperades o no, que aporten sentit a allò que fem.

JV: Més que esperades, jo diria desitjades. Des de la perspectiva més històrica del projecte, m’agrada constatar la continuïtat del fil conductor d’Arç Cooperativa en relació amb una sèrie de compromisos que estan presents en les persones que 40 anys després formen part del projecte.

Equip d’Arç Cooperativa en el seu 10è aniversari

Jordi, des d’aquesta perspectiva més històrica de la cooperativa, quan vau començar el projecte fa 40 anys crèieu que Arç Cooperativa assoliria la dimensió i les fites que ha aconseguit?

JV: No, de cap manera. De fet, i no estic exagerant gaire, quan vam començar, cada vegada que algú contractava una assegurança a tot risc d’un automòbil amb Arç Cooperativa, muntàvem una festa. Als inicis ens semblava totalment inabastable assumir una cartera 600.000 € i ara, el volum de primes gestionades per la cooperativa supera els 8.000.000 €. A vegades parlo d’inconsciència perquè no sabíem on ens estàvem posant. Però ho fèiem des d’un impuls vital associat a entendre que no podíem parlar de transformació social si aquesta no passava per una transformació de les nostres vides. I això ens empenyia a tirar endavant.

En aquests inicis del projecte, dos anys després de la fundació de la cooperativa, vau signar el vostre primer conveni de col·laboració amb la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya (FCTAC). Quin paper ha tingut la intercooperació en la trajectòria d’Arç Cooperativa i quins altres exemples exitosos podeu anomenar?

JV: Aquest conveni de col·laboració s’entén per la capacitat que vam tenir convèncer a la Federació que era una incongruència crear una unitat de gestió d’assegurances si ja existia una cooperativa que ja ens hi dedicàvem. Volíem oferir assegurances que donessin respostes concretes a les necessitats de les cooperatives. És en aquest context quan també decidim activar assegurances per a particulars i oferir-les tant a les persones membres de la Federació com a totes les cooperativistes.

Autoria: Ivan Giménez (CRÍTIC)

Alfonso B. Bolado: “La cooperativa és un vehicle de reapropiació de recursos de l’economia convencional cap a projectes transformadors.”

AB: L’acumulació d’aquestes intuïcions i experiències neixen del principi d’intercooperació i d’una manera concreta de dur-la a la pràctica. La intercooperacio és un component cabdal de la nostra cultura empresarial, ja que no és només un valor que t’impulsa, sinó que es converteix en una estratègia fonamental a base de l’acumulació de pràctiques. I és fonamental tant per la dimensió socio-empresarial de la cooperativa vinculada a la generació de valor a la societat, com en relació amb les pràctiques sociopolítiques transformadores. I és que aquesta transformació prové també de la participació activa en projectes i moviments transformadors. La reproducció d’aquestes pràctiques ens han portat a l’escenari actual on tenim més de setanta acords de col·laboració en sectors d’activitat associativa i econòmica que incorporen aquesta capacitat transformadora. Sectors com l’associacionisme cultural, el medi-ambient, les finances ètiques, l’economia solidària, el mercat social… Tenim acords a partir dels quals participem en aquestes activitats i sobretot generem recursos monetaris i no monetaris per a la seva consolidació. I tot això forma part d’aquesta estratègia. En definitiva, treballem per als col·lectius, per aquelles iniciatives amb capacitat de transformació, que donen visibilitat a altres maneres de fer.

Per altra banda, aquesta intercooperació també es materialitza amb un intens compromís participatiu, en l’enxarxament com a estratègia d’articulació per amplificar la nostra capacitat de generar impactes sociopolítics. I és des d’aquí que s’explica la nostra articulació precoç amb la Federació de Cooperatives entenent que era l’espai de reivindicació i de formulació d’un moviment cooperativista transformador del país, fins a la incorporació de noves realitats, moltes de les quals hem contribuït a fundar, com ara la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), Finançament Ètic i Solidari, FETS, el moviment de les finances ètiques, etc. A partir d’aquí, anem escalant la proposta d’articulació més socio-empresarial amb el Grup Cooperatiu ECOS o CAES i estenem aquesta dimensió en l’àmbit estatal a través de les aliances amb REAS Red de Redes.

En definitiva, hi ha hagut una successió de valors, idees i pràctiques que ens han portat a ser molt actives en diferents espais i això també és una inversió. És una aportació molt significativa que té més a veure amb allò més qualitatiu, però que també té una expressió material.

JV: Al llarg d’aquests anys, ens anem adonant sobre la marxa que si no conreem l’ecosistema de l’economia solidària, el projecte no seria viable. En la mesura que l’impuls vital inicial associat a construir les nostres vides en relació amb la manera que pensàvem que havia de ser la societat, ens porta a estendre la nostra acció cooperativa de caràcter socio-empresarial i vincular-la amb la dimensió sociopolítica.

Recordo alguna de les primeres presentacions del projecte cooperatiu en el món REAS a Amayuelas, Palència, on defensàvem que havíem d’arribar a acords amb REAS Red de Redes i amb les xarxes territorials. La primera pregunta que ens van fer va ser “i vosaltres què guanyeu amb tot això?” i la nostra resposta va ser “res”. Imagineu-vos la flipada! Estàvem plantejant un acord en relació amb la comercialització d’assegurances i nosaltres no hi guanyàvem res, més enllà de la distribució de comissions. A més a més, assumíem que durant un període molt llarg estaríem fent una inversió. Situacions com aquesta, i moltes d’altres, han fet que al món de l’economia solidària se’ns considera un dels seus. I això anava acompanyat d’una bona gestió de la compra col·lectiva d’assegurances, amb capacitat de negociació amb entitats asseguradores, de manera que l’oferta que presentàvem era beneficiosa gairebé sempre en relació qualitat preu.

Autoria: Ivan Giménez (CRÍTIC)

Jordi Via: “Per tal que el projecte fos viable, ens vam adonar que havíem de conrear l’ecosistema de l’economia solidària.”

AB: Tornant a la primera pregunta, allò que singularitza la nostra proposta, i més des de la mirada de les nostres activitats principals, la consultoria i corredoria d’assegurances, és que configurem una proposta totalment contracultural en l’entorn del mercat assegurador per l’objecte, el contingut, la manera de fer, el tipus de públic i la relació de les persones que formem part del projecte. Som una absoluta “marcianada” en termes de mercat assegurador convencional.

JV: I aquesta “marcianada” va estar associada durant els primers anys amb la coexistència d’una proposta editorial. És important reivindicar la importància d’aquesta proposta associada al món dels ecosistemes, plantes i herbes medicinals, ja que ens va ajudar que sectors i moviments socials de caràcter ecologista ens coneguessin. En aquests sectors més militants, l’editorial va jugar un paper molt important.

Abans heu comentat que Arç Cooperativa ha estat una de les empreses de l’economia solidària que ha abanderat l’articulació del mercat social. De fet, durant uns anys el projecte va comptar amb Arç Intercooperació Econòmica. Ens podeu explicar per què és clau la creació i la consolidació del mercat social?

JV: És en el context d’Arç Cooperativa que es finança la redacció i la publicació del llibre ‘La dimensió cooperativa‘ gràcies al préstec que rebem per part d’un antic soci, en Quim Sicília. És en aquesta obra on es formula el primer concepte de mercat social en els termes que s’han continuat desenvolupant. Allà ens referíem al mercat afí o mercat social des de l’afinitat pel que fa a entendre com havia de ser el treball, la distribució, la producció i el món dels diners de l’ESS. La idea de fons era que ens hem de reforçar entre nosaltres, tant des d’un punt de vista organitzatiu, empresarial i personal, comprant-nos i venent-nos béns i serveis entre nosaltres. És cert que hi havia una formulació de mercat social feta per les companyes de REAS Balears com en Toni Pons, però que quedava circumscrita no al conjunt de l’ESS, sinó principalment a les empreses d’inserció i distava molt del concepte de mercat social tal com l’entenem avui en dia.

I aquesta és la idea que es planteja al llibre i que continua evolucionant a partir d’articles, principalment escrits pel company Jordi Garcia i publicats a la revista Nexe. Com ens ha passat sovint a Arç Cooperativa, ens adonem que és imprescindible assumir la proposta estratègica del mercat social en relació amb el procés de construcció de l’ESS, però també en la singularització de la nostra oferta: som les proveïdores amb millors condicions d’oferir assegurances en un procés de construcció del mercat social. A més a més, això va coincidir en el temps amb la conceptualització de l’assegurança ètica i solidària.

Autoria: Ivan Giménez (CRÍTIC)

Alfonso B. Bolado: “Arç Cooperativa és una proposta totalment contracultural en l’entorn del mercat assegurador”

Sobre l’assegurança ètica i solidària, Arç Cooperativa sempre ha estat un referent de la seva promoció. L’any 2009 va ser la primera corredoria a obtenir el segell EthSI amb el màxim nivell de registre. Quin paper heu jugat en la conceptualització i la promoció de l’assegurança ètica?

AB: Enllaçant-ho amb la reflexió anterior, dins l’estratègia de construcció de mercat social, que integra el conjunt d’actors econòmics en un mercat que comparteix uns valors, una de les potes és el finançament. És en aquest context que els diners són un element que lubrica els engranatges, però no és un objecte en si mateix. I aquesta és la base de la finança ètica: conceptualitzar els diners com una eina. Estendre aquesta visió a l’assegurança i entendre que l’assegurança forma part d’aquest sistema financer és el que ens porta en un moment determinat a qüestionar l’excessiva distància que hi havia entre aquest imaginari que estàvem construint, l’assegurança i la resta d’eines financeres. És per això que anem a buscar aquesta integració i comencem a parlar del sistema integral de finances ètiques. La conceptualització del qual és bona part del Jordi [Via], dels treballs on reflexionava sobre allò que fèiem en relació amb els nostres valors primigenis. De fet, Hannah Arendt deia que la revolució és tornar a un estadi anterior i nosaltres estàvem revolucionant les finances per tornar a un estadi anterior, en un moment que les finances eren un instrument de cohesió, d’intercanvi, de relació i, per tant, de garantia de solidaritat d’una comunitat.

Aquesta convicció és la que ens porta a buscar referents que també hagueren arribat a aquesta mateixa conclusió. I l’única que trobem són uns “sonats” [afectuosament] a Itàlia que havien posat en marxa Consorzio Assicurativo Etico Solidale (CAES). I decidim anar a conèixer l’experiència, a descobrir com havien conceptualitzat allò que nosaltres intuíem. D’aquestes trobades prèvies i del treball en un entorn amb FETS i la resta de companyes que estaven elaborant un pensament crític al voltant de les finances és d’on surt la necessitat de situar l’assegurança dins d’aquest imaginari.

Posteriorment, sorgeix la necessitat de definir quines eren les pràctiques del mercat assegurador que podien aflorar com a positives i transformadores i, per tant, mereixedores d’una qualificació. És a partir d’aquesta voluntat que neix la proposta de FETS i de l’Observatori de les Finances Ètiques de situar aquestes pràctiques en processos de validació a través del segell EthSI, un certificat que ara està consolidat amb una dotzena d’entitats de referència certificades i que per a nosaltres ha sigut una eina fonamental.

JV: El febrer del 2005, l’Alfonso i jo, després d’estar a Itàlia, vam anar l’assemblea de la cooperativa i vam compartir amb la resta de companyes els motius de per què crèiem que havíem de començar a treballar en un concepte com l’assegurança ètica i solidària, que tingués en compte el sistema financer i que recuperés la missió primigènia del món assegurador que connecta directament amb el mutualisme.

Autoria: Ivan Giménez (CRÍTIC)

Alfonso B. Bolado: “Estàvem revolucionant les finances per tornar a un estadi anterior, en un punt on les finances eren un instrument de cohesió, d’intercanvi, de relació i, per tant, de garantia de solidaritat d’una comunitat.”

Sense intenció de fer-nos autobombo, sense Arç Cooperativa no existiria el concepte d’assegurança ètica i solidària que avui en dia s’està desplegant. Perquè el concepte de CAES Itàlia responia a un plantejament diferent. Elles no ho articulaven com una proposta amb ganes de fer implosionar en positiu el sector assegurador, sinó que es tractava d’una proposta fonamentalment orientada a la caracterització dels productes, pràcticament sense cap mena d’interpel·lació a l’actitud de les companyies asseguradores.

Som nosaltres que diem que el canvi ha d’interpel·lar a tot el sector assegurador (companyies, corredories i productes asseguradors) i vam començar a treballar en una primera proposta de variables que crèiem que calia observar. Sense aquestes aportacions, seria difícil entendre com està aflorant públicament la importància del sector assegurador com una pota financera més amb els seus 300.000 milions destinats a inversió cada any.

AB: L’articulació de l’assegurança ètica i solidària forma part d’una lògica d’anar avançant en trobar un sentit cada cop més coherent a les nostres pràctiques inicials. Hem anat incorporant pràctiques, propostes i innovacions que han reforçat aquest sentit inicial. D’alguna manera, l’èxit i la resiliència d’aquests principis fonamentals s’han anat apuntalant a partir d’aquestes pràctiques, d’aquests projectes i d’aquests salts d’innovació que han tingut molt de risc, però que la majoria d’ells, almenys els que han sobreviscut, tenien molt de sentit. I s’han incorporat de manera estructural en la cultura de la cooperativa. Davant el malabarisme conceptual i ideològic inicial de l’assegurança ètica, ara no ens podríem imaginar la cooperativa sense aquest eix.

JV: Hi ha fracassos que s’expliquen perquè la proposta era massa avançada als seus temps. Si nosaltres ens haguéssim mantingut únic i exclusivament en relació amb aquesta proposta, probablement haguérem fracassat. Vam tenir l’habilitat de generar un procés de coneixement i maduració de la proposta amb unes línies de contractació convencionals.

Davant la crisi ecosocial que vivim, l’ESS s’està articulant com un moviment clau en l’anomenada transició ecosocial. Quin paper creieu que pot desenvolupar Arç Cooperativa en aquesta transició ecològica, democràtica i justa?

AB: Resulta interessant constatar que el conjunt de pràctiques que hem estat explicant en relació amb aquestes necessitats continuen sent vàlides i necessàries. El compromís d’Arç Cooperativa amb la generació d’un triple excedent monetari, social i ambiental encara és totalment vigent en el context actual. Això em porta a pensar que d’alguna manera ja havíem incorporat pràctiques avançades. Unes pràctiques que s’han de fer extensives al conjunt de l’ESS si volem mobilitzar recursos de manera col·lectiva i significada. És molt petit el que representem des de l’ESS en el context de l’economia del país i mundial i la nostra influència en termes materials serà limitada. Ara bé, tenim la capacitat d’incidir i sensibilitzar en l’opinió pública i en les polítiques públiques i podem ser un altaveu del missatge.

JV: La capacitat que hem tingut d’alliberar algunes persones en relació amb l’activitat política institucional explica, en bona part, un abans i un després de les polítiques d’aquest país pel que fa a l’ESS. I en fases que tendeixen a un col·lapse socioecològic, Arç Cooperativa pot continuar tenint un paper important.

L’economista xilè Manfred Max-Neef defensava que el sistema col·lapsaria ja sigui a partir d’una crisi financera o ecològica o per la combinació de les dues. I comentava que quan això passi convé que ens agafi el més ben organitzades possible pel que fa a xarxes de resistència i autoajuda. En termes quantitatius, nosaltres som un granet de sorra dels milions de platges que hi ha al món, però alhora hem estat i podem continuar sent facilitadores de l’existència i consolidació de xarxes d’ajuda mútua. Més enllà de les aportacions i els retorns a col·lectius i moviments, no hem quantificat mai la xifra d’hores que hem destinat d’una manera militant a la construcció de l’ecosistema de l’economia solidària. Per tant, Arç Cooperativa pot tenir una dimensió facilitadora d’aquestes xarxes de resistència i ajuda mútua i d’extensió d’un relat i una estratègia de l’ESS.

Al final, l’ESS no s’explica per allò que la defineix, sinó per les pràctiques que la fan possible. I Arç Cooperativa n’és un exemple viu. Necessitem exemples pràctics associats al desplegament de valors com és el nostre cas. I això serà encara així perquè el projecte continuarà donant sentit a la vida de les persones concretes que en formen part, la qual cosa pren encara més sentit en èpoques de crisi.

Autoria: Ivan Giménez (CRÍTIC)

Jordi Via: “Arç Cooperativa pot tenir una dimensió facilitadora de les xarxes de resistència i ajuda mútua i d’extensió d’un relat i una estratègia de l’ESS.”

A més a més, independentment de l’opció política pel que fa al govern del país, Arç Cooperativa fa una aportació molt important a la dimensió republicana a l’hora d’entendre l’economia. La cosa pública en relació amb allò que concerneix les persones, independentment de la seva opció política. I és que despleguem la nostra activitat des d’una dimensió republicana pràctica i concreta. Tant des del punt de vista intern de la nostra activitat, posant les persones al centre, com des d’un punt de vista en la nostra aportació a la construcció de l’ESS. Recordo fa anys, en un viatge que vaig fer a València amb en Lluís Maria Xirinacs on parlàvem de la línia indefugible que connectava l’exercici de l’autogestió i l’autodeterminació col·lectiva. I algunes encara pensem que això té tot el sentit.

AB: El Jordi i jo mantenim un antic debat que deu tenir a veure de les tradicions de les que ens alimentem, però que acaben confluint en aspectes com aquest. Quan ell parla de república, interpreto que estem parlant de ciutadania. Arç Cooperativa vol ser una empresa ciutadana perquè reconeixem el caràcter de servei a la comunitat on estem inscrites i ens posem a la seva disposició. I com ho fem? A través de l’apoderament de la gent que formem part del projecte, del nostre treball i de les eines de producció que generen les condicions materials, no només per la nostra existència individual, sinó també de manera col·lectiva.

I comento això per lligar-ho a com sobreviure al col·lapse multifactorial. I és que, com planteja en Jordi Garcia, succeeixen dues coses. Per una banda, hem de fer el que sigui possible per retardar les conseqüències més violentes i més destructives de la crisi sistèmica que tenim a sobre i, per altra, cal anar creant espais i comunitats de resiliència, on trobar-nos col·lectivament, per generar aquestes condicions de continuïtat dels nostres projectes vitals o com a mínim de la nostra vida. I en aquest sentit, mirant cap endins, mola que les cooperatives en general i Arç Cooperativa en particular també constituïm aquestes comunitats de vida, de suport mutu, d’acompanyament, inscrites en un territori, en una comunitat. I que siguin espais no només de pràctica de drets i de supervivència sinó de construcció col·lectiva d’algun futur imaginable. L’articulació d’aquests drets practicats col·lectivament són el que fonamenta la república.

JV: Al final, al segle XXI és imprescindible el retrobament de diferents tradicions progressistes, com passa a Arç Cooperativa o al moviment de l’economia solidària, on confluïm diferents mirades, però que compartim la reivindicació de la capacitat d’autogestió i l’autodeterminació col·lectiva, també en el pla econòmic.

AB: I és important recordar que totes aquestes pràctiques que hem anat mencionant no haurien estat possibles sense una estructura i unes persones al darrere que han fet funcionar aquesta màquina, des d’un cert anonimat, i també moltes vegades des d’una certa alienació, sense aixecar la vista de la pantalla. Algun dia el moviment haurà de reconèixer la tasca d’aquestes persones.

JV: Més enllà dels lideratges compartits és imprescindible afirmar que Arç Cooperativa no hauria estat possible sense la participació fonamentalment silenciosa de moltes persones fent la seva feina. I em venen al cap moltes companyes amb una capacitat d’assumir un nivell de responsabilitat i implicació increïble respecte a la infinitat de tasques fetes de manera simultània. Dit d’una altra manera, una casa no es construeix sense els manobres que col·loquen els maons un a un. I aquesta funció de posar els maons l’han tingut persones amb poc protagonisme públic i que cal reconèixer.

Sòcies i treballadores d’Arç Cooperativa en el seu 40è aniversari