Entrevista a Txell Collelldemont, directora de la Fundació Mambré, i Xavier Mauri, director general de la Fundació Habitat3
Davant la greu situació d’emergència en l’àmbit de l’habitatge, diferents entitats estan prement l’accelerador perquè el màxim nombre de persones vulnerables tinguin accés a un habitatge digne. Dues de les entitats referents que promouen l’habitatge social a casa nostra són la Fundació Habitat3 i la Fundació Mambré. La seva manera de treballar en xarxa i l’aposta per l’economia social i solidària les converteixen en un paradigma de les capacitats transformadores del tercer sector social. Hem tingut l’oportunitat de conversar amb la Txell Collelldemont, directora de la Fundació Mambré, i en Xavier Mauri, director general de la Fundació Habitat3.
Com descriuríeu l’actual situació de l’accés a l’habitatge a casa nostra?
Txell Collelldemont (T.C.): El dret a un habitatge digne és un dret no garantit a la pràctica a Catalunya. Els fenòmens del sensellarisme i els desnonaments en són la conseqüència més extrema que veiem des de fa molts anys. El fet que les polítiques públiques d’habitatge de les últimes dècades s’hagin basat a considerar l’habitatge com un bé d’inversió i no com un dret, junt amb l’escàs parc d’habitatge públic, protegit i social, i la precarització del mercat laboral i dels salaris, han provocat que l’accés a un habitatge digne esdevingui impossible per a cada vegada més persones.
Xavier Mauri (X.M.): Si abans de la crisi del 2008 moltes persones tenien molts problemes per poder disposar d’un habitatge, amb l’esclat de la crisi aquests problemes es van agreujar. Avui en dia, en ple 2021, hi ha molta gent que està exclosa perquè es fan incompatibles els preus tan elevats dels habitatges amb sous baixos o persones que directament no tenen ingressos. Es tracta d’una situació molt greu i és molt preocupant que el nostre país no disposi d’habitatge social. A Catalunya, com a la resta de l’Estat, menys del 2% del parc d’habitatge està destinat al lloguer social quan, en el nostre entorn europeu, aquesta xifra es troba al voltant del 15%. Per tant, tenim molta feina per fer i hem d’impulsar polítiques per revertir aquesta situació.
De quina manera creieu que el context de crisi sanitària, social i econòmica que ha generat la pandèmia de la COVID-19 pot afectar el dret a tenir un habitatge digne?
T.C.: La crisi sanitària, social i econòmica actual empitjorar encara més la situació. La pèrdua de llocs de treball i d’ingressos fa que moltes més persones i famílies tinguin problemes greus per fer front a les despeses d’habitatge i acabin essent-ne expulsats. La xifra de persones dormint al carrer ha augmentat al llarg d’aquest últim any. El parc d’habitatge públic ha crescut molt poc en aquest temps. Les meses d’emergència en l’habitatge i els pisos d’inclusió social ja estaven saturats o plens abans de la pandèmia.
X.M.: La pandèmia ha exclòs a moltes persones que es trobaven en una situació molt complicada des del punt de vista econòmic. A més a més, moltes persones que no estaven bé, però que podien anar tirant, ara es troben en una situació molt difícil. Al mateix temps, aquesta pandèmia genera una situació una mica paradoxal. Arran de totes les normatives de paralització de desnonaments, la situació de pèrdua d’habitatge està aflorant però no de manera excessiva. Per tant, és molt probable que quan s’aixequi l’estat d’alarma i la suspensió de desnonaments tinguem un problema molt greu que no sabem com el podrem abordar.
Com treballa la vostra fundació i quines accions dueu a terme per tal d’oferir una alternativa habitacional a les persones més vulnerables?
X.M.: Treballem sempre en col·laboració amb ajuntaments o altres entitats socials per oferir habitatge a les persones més necessitades. Habitat3 busquem habitatges a través de diferents fórmules: la compra, sessions temporals d’habitatges particulars, la rehabilitació d’habitatges com el que hem fet a Casa Bloc… També ens estem plantejant la construcció d’edificis. Per tant, tenim una estratègia profunda i complexa de cerca d’habitatges per poder-los transformar, sigui temporalment o definitivament, en habitatge social.
T.C.: Des de Mambré treballem en xarxa amb les 4 entitats socials que ens van crear (Arrels, Sant Joan de Déu, Filles de la Caritat i Assís). En aquesta xarxa tenim la funció de buscar i gestionar habitatge per a les persones sense llar que les altres entitats atenen de manera integral. La nostra tasca consisteix a mobilitzar habitatge i fer-lo assequible per a les entitats socials o persones que el necessiten. Per això treballem des de dos fronts. Per una banda, la captació i adequació de l’habitatge que suposa arribar als propietaris i establir relacions contractuals o de col·laboració. L’altre front consisteix a posar a disposició de les persones ateses aquests habitatges amb la fórmula més adient: individual, compartit, amb suport social o no, amb l’entitat o directament amb la persona resident… tot buscant i gestionant vies de finançament sostenibles per a tots els fronts.
A banda de promoure un habitatge digne per a les persones més necessitades, de quines altres maneres acompanyeu aquestes persones?
T.C.: La incorporació al món laboral és una de les claus per aconseguir una estabilitat social i poder cobrir necessitats bàsiques com l’habitatge. Per això, també disposem d’un Servei d’Inserció Laboral que ofereix orientació i recursos perquè persones sense llar puguin accedir a una feina. A més a més, es preocupa per la prospecció i intermediació laboral amb les empreses.
X.M.: Igual que passa a la Fundació Mambré, totes les persones que viuen als nostres habitatges reben un acompanyament social per part de professionals. Malgrat que estem especialitzats en els habitatges d’inclusió per a les persones més vulnerables, aquestes no només necessiten un habitatge digne i assequible, sinó que, en general, també els cal un acompanyament social, sigui indefinit o temporal. Per aquest motiu, una part molt important de la rehabilitació dels nostres edificis la duem a terme amb entitats socials i empreses d’inserció. D’aquesta manera, intentem que la nostra activitat també tingui un impacte econòmic per a les persones més vulnerables i així ajudem a la creació d’ocupació per a persones amb situació d’exclusió social.
Les iniciatives d’habitatge social sovint suposen el treball coordinat de diferents agents, des de fundacions com les que representeu, les administracions públiques, els propietaris particulars i altres entitats. Com descriuríeu aquestes relacions?
X.M.: Nosaltres sempre hem defensat, i ho demostrem amb la pràctica, que per intentar resoldre el problema de l’habitatge és imprescindible el treball en equip, el treball en xarxa i la suma d’esforços per part de totes les parts implicades. En el nostre cas, treballem amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, propietaris particulars, empreses que, com Arç Cooperativa, que ens doneu suport i ens oferiu serveis, i també amb altres entitats socials. Creiem que cadascú ha de desenvolupar la seva tasca i nosaltres intentem ser un vector, un eix que relacioni aquests diferents agents.
T.C.: L’experiència des de Mambré és que són relacions positives i necessàries. Positives perquè es tracta de col·laboracions en què tothom hi guanya alhora que es basen en la sensibilitat social i comunitària. Necessàries perquè porten solucions concretes a un problema real i urgent. A més a més, són relacions basades en la confiança, la flexibilitat i la creativitat atès que el fet de treballar conjuntament ens permet trobar solucions adaptades a cada necessitat i oportunitat.
Sou fundacions que treballeu en xarxa amb altres entitats del tercer sector i de l’Economia Social. En quina mesura, aquesta forma de col·laborar és clau per tirar endavant els vostres projectes?
X.M.: Aquesta manera de treballar és clau per la suma d’esforços. El problema de l’habitatge és molt complex i seria impossible arribar a tot arreu si cada entitat treballés de manera aïllada. Per això, busquem la unió i la col·laboració entre diferents agents, siguin públics, socials o privats, per tal de sumar recursos i esforços entre tots. Al final, cerquem la millor manera per poder assolir l’objectiu que compartim, i que és la missió d’Habitat 3, fer possible el dret a l’habitatge a les persones amb situació més vulnerable.
T.C.: En un món cada cop més globalitzat i alhora especialitzat, la col·laboració amb altres entitats amb les quals ens complementem fa que la resposta i la incidència social sigui més eficient i tingui un major impacte. El treball conjunt permet acompanyar a les persones sense llar en totes les seves necessitats, d’una manera integral, i cada entitat pot aportar la seva expertesa i finalitat específica. D’altra banda, des de Mambré apostem i prioritzem treballar amb proveïdores de l’economia social i solidària com seria el cas de la contractació d’assegurances amb Arç Cooperativa.
Teniu contractades totes les assegurances de llar dels projectes d’habitatge social amb Arç Cooperativa. Per què ens vau escollir com a corredoria?
T.C.: Des de Mambré hem apostat de forma conscient, des dels nostres inicis, per l’economia social i solidària per coherència. Tenim clar que les nostres opcions de consum determinen el model de societat que impulsem i que, per tant, la nostra forma de consumir té un impacte amb les problemàtiques socials que precisament volem abordar. Per això, a l’hora d’escollir la provisió de béns i serveis tenim establert que sempre que es pugui treballarem amb proveïdors d’aquest àmbit. Arç Cooperativa no sou una corredoria més en el món de les assegurances. Com a projecte cooperatiu que treballeu amb assegurances ètiques i en el marc de l’economia social, per a nosaltres sou el proveïdor adequat per a les nostres finalitats socials.
X.M.: Vam decidir treballar amb vosaltres per dos motius. En primer lloc, en una escala més filosòfica, volem relacionar-nos amb empreses i entitats amb qui compartim valors, que tinguin una visió d’impacte social i que estiguin vinculades amb l’economia social i solidària. Per altra banda, més enllà dels vostres lligams, estem a gust amb vosaltres perquè el servei que ens oferiu ens interessa i això ho tenim en compte a l’hora d’adquirir béns i serveis. Les assegurances que poseu a la nostra disposició, tant pel que fa a les cobertures com el preu, són interessants i això ho valorem. A més a més, sabem que demanem coses diferents d’allò que podem trobar al mercat assegurador i estem contents que Arç Cooperativa ens ofereixi un producte fet a mida.
Per acabar, voleu compartir algunes xifres que ens permetin tenir esperança i creure en un futur millor?
X.M.: Malgrat som conscients que el problema de l’accés al dret a l’habitatge és tan gran i complex que Habitat3 no el solucionarem completament, sí que hi ha alguns elements que ens permeten ser optimistes. Nosaltres en som un exemple. Vam començar ara fa una mica més de sis anys. Actualment, entre els pisos que gestionem directament i l’acompanyament a ajuntaments, treballem en més de 700 habitatges on viuen més de 2.000 persones. Aquestes xifres, malgrat que són petites amb relació al volum total de necessitats, ja comencen a ser rellevants. I si les sumem amb les d’altres entitats socials, el sector de l’habitatge social començar a ser un sector emergent. Per tant, malgrat la difícil situació, s’estan fent passes importants que, com a mínim, ajudaran a fer que hi hagi més habitatges dignes per a les persones més vulnerables. A més a més, reconeixements com el Premi d’Or dels Word Habitat Award que l’ONU-Habitat ens va entregar el 2020 com a millor iniciativa innovadora d’habitatge, ens va donar un impuls molt important perquè es reconeix l’esforç tan complex que estem fent.
T.C.: En el marc de la nostra entitat, una xifra que ens dona esperança són els 315 habitatges que hem pogut posar en marxa des dels nostres inicis el 2007 i les 868 persones que vam poder atendre el 2020. Ens fa creure que les solucions són possibles i que les que aportem des de l’entitat són útils.