-
L’informe “Finançament de les armes de la guerra del Iemen“, publicat pel Centre Delàs, guanya el Premi Desalambre al millor treball de documentació i investigació
-
Segons la publicació, diferents entitats financeres, com companyies asseguradores, han destinat 607 mil milions de dòlars a finançar empreses d’armament involucrades en el conflicte iemenita
Jordi Calvo, coautor de l’informe “Finançament de les armes de la guerra del Iemen” i coordinador del Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, va pujar el passat 15 de desembre a l’escenari del CaixaForum de Madrid per recollir el guardó al millor treball de documentació i investigació.
Els Premis Desalambre, organitzats per elDiario.es, volen reconèixer “la tasca de periodistes i organitzacions socials en defensa dels drets humans“.
Aquest guardó, que Calvo va dedicar a Arcadi Oliveres, un dels impulsors de la investigació sobre el cicle econòmic militar, ens obliga a posar la mirada sobre la guerra del Iemen. El conflicte armat, vigent des del 2015, ha generat una de les crisis humanitàries més importants dels últims anys. Segons ACNUR, el 80% de la població iemenita necessita ajuda humanitària i la guerra ha generat més de 4 milions de desplaçats interns.
Segons l‘estudi impulsat pel Centre Delàs, entre el 2015 i el 2019, 80 empreses armamentístiques han exportat material de guerra a l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrab, els dos països que lideren la coalició bèl·lica. Com es financen aquestes empreses d’armament?
“Tenim indicis que hi ha entitats financeres estan finançant una de les guerres actuals més cruels”, va apuntar Calvo durant l’acte. L’informe detalla centenars d’entitats financeres que han destinat més de “607 mil milions de dòlars a finançar les empreses d’armament que han pogut exportar armes amb destí a la guerra a Iemen”. Entre elles, destaquen les aportacions milionàries de diferents companyies asseguradores nord-americanes, franceses i alemanyes.
Les companyies asseguradores i el cicle econòmic militar
Malauradament, aquestes dades no sorprenen. El 2020 ens vam fer ressò de l’informe que el Centre Delàs va publicar i que analitzava el paper de les asseguradores i els fons de pensions en el finançament de les empreses d’armes a l’Estat Espanyol. Les conclusions eren contundents “la contractació d’assegurances i plans de pensions ajuden de manera determinant a l’expansió del sector armamentístic.”
I és que hem de tenir present que el sector assegurador juga un paper clau en el mercat financer amb la “mateixa rellevància estratègica i activitat que la banca i els grans fons d’inversió en els mercats financers”.
El segell EthSI, garantia de transparència i bones pràctiques
Davant d’informacions com les publicades per l’informe, el segell Ethical and Solidarity Based Insurance (EthSI) pren més importància que mai. Aquest certificat, que atorga anualment l’Observatori de les Finances Ètiques, acredita el grau de transparència i bones pràctiques d’asseguradores, corredories i productes asseguradors.
Per a les persones i entitats consumidores d’assegurances és fonamental conèixer quin ús fa dels diners el sistema assegurador. L’assegurança ètica i solidària forma part del sistema integral de finances ètiques.
Quan el finançament és ètic, les estalviadores exerceixen el dret a saber on s’inverteixen els seus estalvis. D’aquesta manera, les entitats financeres deixen de finançar activitats èticament reprovables i inverteixen només en projectes de contingut social i ambiental.
Una nova investigació del Centre Delàs
El Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs és una entitat independent d’anàlisi dedicada a realitzar investigacions i incidència política i social sobre els efectes negatius del militarisme i els conflictes armats.
Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs, va agrair la implicació de l’Observatori del Deute (ODG), Setem, Fundació Justícia i Pau, Alternativa Antimilitarista-MOC, Finançament Ètic i Solidari (FETS) i Fundació Novessendes per fer possible aquestes investigacions.
L’informe “Finançament de les armes de la guerra del Iemen” és una obra coral de la Gemma Amorós, l’Eduardo Aragón, en Jordi Calvo, l’Andrea Farrés, la Sara G. Verdú i l’Edgard Vega.
Fotografia de portada: Mr. Ibrahem (Wikimedia Commons)