Fa anys que les Finances Ètiques i l’Economia Social i Solidària reivindiquem la Compra Pública Responsable com una palanca de transformació que permet incorporar pautes de consum conscient dins les administracions. Pot el segell EthSI de gestió ètica i solidària del sector assegurador convertir-se en un aliat d’aquestes pràctiques més sostenibles i respectuoses?
Article publicat originalment a Me Cambio (El Salto)
“Una gran desconeguda i una eina molt potent.” Així descrivien la Compra Pública Responsable (CPR) l’Armanda Ortega i l’Onditz Portabella, tècniques d’Opcions especialitzades en aquest àmbit, en un reportatge publicat el 2020. I ho és sense cap mena de dubte. Es calcula que la compra de béns i serveis per part de les administracions públiques representa el 20% del PIB de l’Estat espanyol.
Actualment, la Llei de Contractes del Sector Públic 9/2017 suposa un marc legal favorable per a la CPR, ja que obliga a les administracions a “incorporar de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals, sempre que mantinguin alguna relació amb l’objecte del contracte.” En altres paraules, les persones tècniques i les responsables polítiques estan obligades, per llei, a tenir en compte criteris socials i ambientals en els processos de contractació pública.
El conjunt de l’Economia Social i Solidària (ESS) i les Finances Ètiques tenim molt clar que aquest marc legal i la incorporació d’aquests criteris en la contractació pública suposa una gran oportunitat per avançar cap a una societat més solidària i respectuosa amb les persones i el medi ambient. Al cap i a la fi, la ciutadania tenim el dret (i el deure) de demanar una rendició de comptes a les administracions públiques, fiscalitzar els contractes que es fan amb els diners públics (els nostres diners) i exigir a les persones responsables un clar compromís amb la sostenibilitat.
A més a més, la CPR suposa una conjuntura favorable per a l’ESS. Tenim una finestra d’oportunitat per reivindicar-nos com una xarxa d’empreses i organitzacions que oferim béns i serveis de qualitat (també) per a les administracions, situant sempre la cura de les persones i els ecosistemes al centre de les nostres activitats socioeconòmiques.
Som capaces d’imaginar-nos un petit percentatge de la cinquena part del PIB (que representa la compra pública) circulant dins dels mercats socials? De quina manera repercutiria a la societat? I si aspirem a aconseguir que una petita part d’aquests diners serveixin de motor per a projectes transformadors, solidaris i sostenibles?
Amb aquest objectiu, l’ESS hem impulsat diferents iniciatives que promouen les bones pràctiques en la contractació pública. El portal Contractació Pública Responsable de REAS Red de Redes (REAS RdD), la col·lecció de guies per a la CPR de REAS Euskadi o el banc de recursos de pràctiques de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària en són alguns exemples.
L’ESS hem estat capaces d’articular un sistema integral de Finances Ètiques que abraça el servei bancari, el crèdit, l’assegurança i un conjunt d’instruments de divulgació, educació i validació de les pràctiques financeres èticament orientades.
En aquesta línia, Finançament Ètic i Solidari (FETS) va publicar a finals del 2021 la Guia per a la contractació pública de serveis financers ètics i solidaris amb l’objectiu que les administracions públiques incorporin pràctiques ètiques i compromeses amb la sostenibilitat a través de la contractació pública de serveis financers.
El segell EthSI i el seu paper en la CPR
I les assegurances ètiques i solidàries? Quins instruments ja existents podem facilitar perquè el sector públic practiqui un consum més conscient i responsable? Onditz Portabella recordava en aquest article al blog Me Cambio (El Salto) que si la CPR es complica, tenim l’obligació de fer-la més fàcil. Per sort, en el cas de les assegurances ètiques i solidàries ja disposem d’una eina útil i amb un llarg recorregut que serveix per identificar les bones pràctiques dins del sector assegurador: el segell EthSI (Ethical and Solidarity Based Insurance).
Aquest segell és un certificat amb més d’una dècada de trajectòria. El 2008, l’Observatori de les Finances Ètiques (promogut per FETS) va desenvolupar aquesta certificació i des d’aleshores un comitè independent format per persones expertes i vinculades a l’ESS i la societat civil avalua si entitats i productes compleixen els requisits per ostentar el distintiu. Els aspectes que el comitè té en compte estan relacionats amb el comportament ètic de les organitzacions, la responsabilitat social, la inversió ètica, així com la transparència i el seu lligam amb l’ESS i amb les entitats de les Finances Ètiques, entre d’altres.
L’any 2020, alguns ajuntaments catalans com Monistrol de Calders (el Moianès) i Capafonts (el Baix Camp) ja van contractar assegurances gestionades èticament a través de contractes menors. Però no va ser fins a finals del 2021 quan una administració pública, en aquest cas l’Ajuntament de Mataró, va incorporar el segell EthSI com a criteri puntuable en dues licitacions. A finals de febrer de l’any 2022 es va notificar la resolució d’aquests contractes públics en els quals la gestió ètica i solidària dels serveis d’assegurança va ser determinant i Arç Cooperativa vam passar a ser la corredoria que gestiona aquests contractes.
Aquesta aposta es tracta d’una petició històrica del segell EthSI que demanava “incorporar més enllà dels criteris tècnics, criteris ètics, socials i ambientals” puntuables a les pautes d’adjudicació. Des de l’Observatori de les Finances Ètiques es valora aquest fet com una fita històrica per a una certificació que va néixer de la societat civil organitzada. “Que el distintiu serveixi per fomentar el consum responsable dins de les administracions públiques i contribuir a donar més coherència a les polítiques va ser una molt bona notícia”, declara en Sergi Salavert, coordinador del segell.
Al cap i a la fi, aquesta resolució demostra que, amb la voluntat política necessària, es poden valorar aspectes ètics, socials i ambientals en les pautes d’adjudicació d’un contracte d’assegurança durant l’elaboració d’un concurs públic.
Si reivindiquem les assegurances gestionades èticament i promovem que persones, entitats i organitzacions practiquin un consum conscient en escollir un producte i entitat asseguradora, també podem exigir que l’administració pública tingui en compte aquests mateixos criteris per al desenvolupament de projectes de contractació.
Assegurances gestionades èticament per a un projecte social i cooperatiu
Un dels altres aspectes més rellevants de la resolució d’aquestes dues licitacions de l’Ajuntament de Mataró és que suposa la quadratura d’un cercle virtuós entre administracions públiques, ciutadania, ESS i empreses mercantils disposades a avançar en matèria de sostenibilitat social i ambiental.
Les assegurances adjudicades corresponen al projecte Lloguem! Yes, We Rent! Es tracta d’una iniciativa impulsada pel consistori mataroní per promoure l’habitatge de lloguer assequible a la ciutat. Amb aquest projecte, l’ajuntament fa de pont entre persones propietàries i llogateres, aquestes últimes organitzades a través del Bloc Cooperatiu, la primera cooperativa de llogateres de tot Europa, facilitant així la rehabilitació de finques antigues, establint mecanismes de seguretat per al cobrament dels lloguers i incidint en el mercat del lloguer de la localitat promovent uns preus més assequibles.
El procés de creació de la cooperativa va comptar amb l’acompanyament d’altres entitats referents de l’ESS i el cooperativisme a casa nostra, com la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, el Col·lectiu Ronda o la càtedra d’Economia Social del TecnoCampus.
L’Ajuntament de Mataró demostra com una administració pot exercir d’agent econòmic teixint xarxes entre empreses i entitats de l’ESS, ciutadania i empreses convencionals a través de polítiques públiques que tinguin com a objectiu el benestar de la ciutadania.
Per altra banda, les entitats de les Finances Ètiques, en aquest cas Arç Cooperativa, ens integrem com un element més d’aquest engranatge format per la ciutadania organitzada, l’ESS i les administracions per promoure habitatges de lloguer assequibles a través d’una gestió ètica i solidària de les assegurances a partir de criteris de CPR.
Com defensen Portabella i Ortega, la CPR suposa un canvi de paradigma per tal que la “contractació pública ocupi el lloc que li correspon com un instrument polític per aconseguir la sostenibilitat econòmica, social i ambiental”. D’aquesta manera, s’estableix una coherència entre la gestió de les decisions de contractació i els objectius de la política pública.
Tal com reconeix en Luigi Carinci, conseller de Contractació Pública de REAS RdR, “aquesta incorporació de criteris ètics representa un avanç significatiu cap a una contractació més responsable i una fita en la presa en consideració de la certificació EthSI com una referència per a l’administració.”
Més enllà d’estar orgulloses d’aquesta fita, les entitats de les Finances Ètiques i l’ESS tenim l’obligació de llegir fets com aquest en clau d’oportunitat. Hem de continuar traçant estratègies de difusió i sensibilització i mantenir la nostra aposta formativa al màxim d’espais possibles.
Si les assegurances ètiques són una palanca de canvi i existeix una oportunitat d’impulsar-les a través de la CPR, és la nostra responsabilitat liderar aquesta empresa amb l’objectiu que les institucions públiques, conscients del seu paper com agent socioeconòmic, activin polítiques amb caràcter transformador. Al cap i a la fi, es tracta d’enfortir una economia solidària que situa les persones, les comunitats i els territoris al centre del circuit econòmic com a única alternativa viable per avançar cap a la sostenibilitat.
