Pot l’assegurança ètica ser una eina de reapropiació de recursos de l’economia convencional cap a projectes transformadors? Jordi Via i Alfonso B. Bolado, sòcies d’Arç Cooperativa, expliquen com el seu viatge a Itàlia el 2005 per conèixer CAES Italia va canviar per sempre com entenem les finances ètiques a l’estat espanyol. 

Article escrit per Albert Castillo i Sampedro (Arç Cooperativa – CAES). Publicat originalment al blog Me Cambio (El Salto)

En el marc del quarantè aniversari d’Arç Cooperativa, Alfonso B. Bolado i Jordi Via, socis de l’entitat, ens van explicar com, l’any 2005, un viatge a la capital de la Llombardia per conèixer el projecte Consorzio Assicurativo Etico Solidale (CAES) Italia els va influir per posar les bases d’allò que avui coneixem com el sector assegurador ètic i solidari. 

“Segons Hanna Arednt, la revolució suposa tornar a un estadi anterior i nosaltres volíem tornar a un punt en el qual les finances eren un instrument de cohesió, intercanvi i, per tant, de garantia de solidaritat d’una comunitat” comparteix l’Alfonso. “Aquesta convicció ens va portar a buscar referents que també haguessin arribat a la mateixa conclusió i només trobem a uns “bojos” [de manera afectuosa] a Itàlia.”

La proposta de CAES Itàlia era única a Europa i situava l’assegurança en el marc de les finances ètiques i solidàries, recuperant el seu sentit primigeni com una eina col·lectiva al servei de la comunitat. Aquella trobada fou la llavor d’un treball teòric posterior en el marc de FETS-Finançament Ètic i Solidari que va culminar en la creació de la certificació EthSI tres anys més tard per part de l’Observatori de les Finances Ètiques.

40 anys imaginant alternatives

Aquell viatge a Itàlia és una de les moltes anècdotes dels quaranta anys d’Arç Cooperativa. Actualment, la corredoria d’assegurances, part del projecte CAES per la promoció de l’assegurança ètica, és el sostén econòmic de 27 treballadores i més de 250.000 persones ja es troben protegides per les seves assegurances intermediades. Però, com ha arribat fins aquí una corredoria d’assegurances que es defineix com democràtica, autogestionada, ètica, solidària, igualitària i que promou l’ajuda mútua?

Foto de l’equip d’Arç Cooperativa el 2008

Un cas d’èxit d’intercooperació i de construcció del mercat social

Segons Via i Bolado, la fórmula d’èxit s’ha basat en el compromís de la cooperativa en la construcció del mercat social. “Ens vam adonar que, si no conreàvem l’ecosistema de l’economia solidària, el nostre projecte no seria viable” apunta Via, soci cofundador de la cooperativa.

L’entitat ha participat en la creació i articulació de diferents xarxes i projectes d’intercooperació. Alguns dels exemples més destacats són la XES, el Grup cooperatiu ECOS, FETS o Opcions.

I és que aquesta és la manera normal de treballar de les cooperatives i els projectes de l’economia solidària: teixir xarxes, crear sinergies positives i articular comunitats que potenciïn una altra manera d’entendre l’economia i la vida. Un model econòmic alternatiu que prioritzi el benestar de les persones i el respecte per als ecosistemes. 

Acords que potenciïn la transformació

Actualment, Arç Cooperativa manté més de setanta acords d’intercooperació amb diferents entitats i xarxes de l’economia solidària. En l’última dècada, l’entitat ha aportat, en concepte de retorns i patrocinis, 800.000 € a través d’aquests acords. A més a més, té més de 90.000 € en participacions d’organitzacions de l’economia solidària i projectes transformadors. Segons l’Alfonso B. Bolado, “entenem el projecte com un vehicle de reapropiació de recursos de l’economia convencional cap a projectes transformadors”.

Al cap i a la fi, l’estratègia de construcció del mercat social impacta en la comunitat i l’entorn. Potenciar un circuit de satisfacció de necessitats basat en la democràcia, la transparència i enfocat a les necessitats humanes, repercuteix en la creació de realitats transformadores. La intercooperació i el mercat social són les bases perquè avui en dia moviments transformadors com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, les comunitats energètiques locals o les cooperatives de mobilitat sostenible siguin realitats palpables.

Consumir conscientment, també en contractar una assegurança

Cada vegada som més les persones que defensem que el consum pot ser un acte polític. La resposta que donem per satisfer les nostres necessitats té un impacte en les persones i el medi-ambient. Això comporta plantejar-nos si és estrictament necessari consumir, si podem reparar, intercanviar o comprar productes de segona mà i, en última instància, comprar tenint en compte el producte o servei i les pràctiques socio-empresarials que arrossega.

Més enllà de la banca ètica i el crèdit, cada vegada va calant més la idea que podem practicar un consum conscient quan contractem una assegurança gràcies al segell EthSI de transparència i bones pràctiques. La certificació, que neix d’aquest viatge a Milà fa dinou anys, és una certificació que acredita la responsabilitat social i ambiental de les corredories i companyies d’assegurança.

Amb el pas dels anys, el segell s’ha consolidat amb un element més quan parlem de les finances ètiques. El 2024, deu entitats, entre corredories, companyies i entitats asseguradores, tenen el distintiu. Actualment, el volum total de primes amb entitats acreditades ja suposa gairebé un 2% del total del mercat assegurador de l’estat espanyol. A més a més, el total de les inversions realitzades des del sector assegurador ètic ja supera els 2.000 milions d’euros anuals. Una demostració que podem contractar assegurances amb corredories i companyies que tinguin en compte el medi ambient, l’entorn, les seves treballadores i les comunitats. 

Autoria de la foto de portada: IVAN GIMENEZ (CRÍTIC)