El 2026 continua marcat per conflictes i tensions geopolítiques: el genocidi contra el poble palestí, les guerres a Ucraïna, Veneçuela, l’Orient Mitjà i la guerra civil al Sudan o les tensions energètiques a escala internacional en són un exemple. Sota la capa dels interessos polítics, sovint hi trobem una dimensió material que pesa de manera decisiva: el control de l’energia, dels recursos estratègics i de les infraestructures que permeten sostenir el funcionament de l’economia capitalista global.
Vivim en un moment definit pels límits ecològics. La crisi climàtica, l’esgotament progressiu dels recursos més accessibles i la degradació ambiental global dibuixen un escenari en què el capitalisme continua depenent d’un flux constant d’energia fòssil cada cop més escassa.
Aquesta dependència genera tensions creixents: competència pels recursos, ampliació de fronteres extractives i militarització de territoris considerats estratègics. I això és així perquè la crisi ecològica no és només ambiental: sinó que és una cruïlla on conflueixen crisis econòmiques, socials i polítiques.
Malgrat l’expansió de les energies renovables, bona part del transport, la logística i la producció industrial a escala planetària encara depenen directament dels combustibles fòssils. Per això, conflictes com la guerra a Ucraïna han tingut una incidència directa en el subministrament de gas a molts països europeus, mentre que la guerra que aquest 2026 han iniciat els Estats Units d’Amèrica i l’Estat d’Israel a l’Orient Mitjà continua afectant directament el preu del cru.
Aquest escenari connecta amb una idea que diverses autores de l’economia crítica han formulat amb insistència: un sistema econòmic basat en el creixement permanent entra inevitablement en fricció amb els límits del planeta. Quan els límits biofísics es fan visibles, el sistema tendeix a intensificar l’extracció, obrir noves fronteres de recursos i augmentar la competència geopolítica a través de l’escalada de la violència per sostenir l’acumulació.
En aquest sentit, molts dels conflictes actuals poden llegir-se com a símptomes d’una crisi sistèmica més àmplia. Una tensió entre un vell model econòmic dependent de recursos finits i els límits ecològics del planeta.
Fotografia del 4t dia de la guerra entre Estats Units i Israel contra l’Iran (2026). Autoria: محمدعلی برنو
Quan la geopolítica baixa al carrer
Aquestes dinàmiques globals no queden confinades als telenotícies i als dispositius electrònics. Tenen impactes molt concrets a les nostres vides, més enllà de la pèrdua de vides humanes.
Quan en una regió productora de combustible fòssil esclata un conflicte armat o augmenta la incertesa geopolítica, el primer efecte acostuma a ser l’encariment del petroli o del gas. Aquest increment repercuteix directament el preu dels combustibles, i això es trasllada als costos de transport, de producció i de distribució. El resultat final el coneixem totes: augment de la inflació, encariment generalitzat i pèrdua de capacitat adquisitiva, especialment per part de les classes populars, on l’energia i la mobilitat ocupen una part significativa del pressupost mensual.
És una cadena econòmica aparentment abstracta, però molt tangible:
- Conflicte geopolític
- Pujada del preu petroli
- Augment del cost del transport
- Increment del preu de serveis i matèries primeres
- Inflació
- Augment del cost de vida
L’impacte en les assegurances
Aquest procés arriba de manera inevitable al sector assegurador. Quan augmenten els costos energètics, també ho fan els materials, el transport i els serveis tècnics. Reparar un vehicle costa més; substituir materials en una llar també; i qualsevol intervenció vinculada a un sinistre incorpora aquest encariment general.
El cost de la gestió dels sinistres puja i, per tant, augmenten els costos operatius de les companyies asseguradores. En conseqüència, les primes tendeixen a revisar-se a l’alça per poder mantenir la sostenibilitat del sector.
Això afecta les assegurances d’automòbil, de llar o també a les cobertures vinculades a activitats econòmiques, on la logística i la interrupció d’activitat tenen cada vegada un pes més rellevant.
Des d’Arç Cooperativa hem assenyalat en diverses ocasions que les assegurances s’han convertit en un indicador indirecte de la crisi climàtica i de les noves vulnerabilitats materials: no només pels fenòmens meteorològics extrems, sinó també per l’encariment general derivat del context energètic global.
La transició ecosocial com a marc de resposta
Davant d’aquest escenari, pren més força que mai la transició ecosocial com a possible resposta. No es tracta només d’una política ambiental, sinó d’un marc per repensar com sostenim les condicions materials de vida en un context de límits ecològics, desigualtats, inestabilitat geopolítica i guerres.
La transició ecosocial ens convida a imaginar escenaris on puguem eliminar els sectors més destructius, limitar les dinàmiques extractives i protegir les majories socials. Aquesta perspectiva planteja la necessitat de democratitzar sectors estratègics i garantir drets materials bàsics.
Això obre preguntes molt concretes: com regulem l’acumulació? Com reduïm les dependències energètiques? Com garantim subministraments essencials sense reproduir noves vulnerabilitats?
L’economia solidària forma part de la sol·lució
Aquí és on des de l’economia social i solidària oferim respostes. Cooperatives energètiques, entitats de les finances ètiques, projectes comunitaris, empreses i iniciatives locals arrelades mostren formes d’organització menys dependents de la lògica extractiva global amb pràctiques i valors que posen el planeta i les persones al centre.
A Catalunya i l’estat Espanyol existeixen centenars d’exemples que ens permeten reforçar la nostra capacitat col·lectiva davant crisis globals, reduir dependències i protegir les comunitats. No són solucions totals ni immediates, però sí eines de resiliència davant d’un present i un futur molt incerts.
En un món travessat per la crisi climàtica, per la competència pels recursos i per les guerres imperialistes, la transició ecosocial i l’economia solidària no són només respostes ambientals, són fórmules per defensar les condicions materials de la vida quotidiana.
Perquè, al cap i a la fi, allò que passa en els corredors energètics globals i en les guerres llunyanes acaba incidint en el rebut de la llum, en el preu de les reparacions, en la prima del contracte d’assegurança i, per tant, en la capacitat material per sostenir les nostres vides.
Per això, ara més que mai, necessitem avançar cap a una societat que respecti els límits del planeta i que defensi unes vides dignes per a totes les persones, sense conflictes ni guerres i que l’economia estigui al servei del conjunt de la comunitat.
Festival FESC 2025. Autoria: XES
Autoria de la foto de portada: Mohammadjavad Alikhani
