Diverses organitzacions de segon grau de l’economia social i solidària han posat en marxa campanyes en què demanen mesures i fan propostes per marcar el camí cap a una sortida justa, solidària i sostenible de l’actual situació de crisi. Fem un recull d’aquestes reivindicacions.
Com diu Jordi Via, soci fundador d’Arç Cooperativa, a la revista Nexe: “la crisi sanitària fa evident una crisi de caràcter sistèmic: descobreix i amplifica els desequilibris econòmics i els seus efectes socials i ecològics. Una crisi que es manifesta de forma simultània en els àmbits econòmic, energètic, ecològic, social, de valors i que fa imprescindible continuar experimentant noves formes d’entendre l’empresa i l’economia orientades a la construcció d’un altre model socioeconòmic”.
La construcció d’aquest nou model implica assumir una concepció plural de l’economia, on càpiga el conjunt de les economies transformadores i els moviments socials que lluiten per la justícia social, com ara el feminisme i l’ecologisme. Per visibilitzar les aportacions d’aquests agents transformadors, REAS Red de Redes va llançar la setmana passada la campanya #PerUnaEconomiaSenseVirus.
Mesures necessàries des de l’Administració Pública
Situar l’economia social i solidària com a peça clau per a la construcció d’un nou model econòmic és l’objectiu de la iniciativa que ha llançat la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), de la qual forma part Arç Cooperativa. El Pla d’Acció de l’Economia Solidària s’adreça en una primera etapa a les Administracions Públiques i posa de relleu la importància d’allò públic i comú per garantir les condicions de vida de les persones.
Des d’aquesta perspectiva, planteja una bateria de mesures concretes que les administracions haurien d’implantar en diferents àmbits: fiscal, laboral, econòmic financer i de seguretat i salut pública. Aquestes propostes pretenen, d’una banda, fer front a les dificultats que la crisi de la COVID-19 presenta a curt termini per a l’ESS i, d’altra, blindar la política pública de suport a l’ESS i crear mecanismes que situïn l’ESS a la base d’una nova matriu productiva en el mitjà termini.
Pacte de país i cultura cooperativa
Una altra iniciativa és el Pacte Català per una Economia per la Vida, impulsada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, entitat representativa del cooperativisme català, i la Fundació Roca i Galès, entitat de foment del cooperativisme. El punt de partida d’aquesta proposta es situa també en la fragilitat del model actual, que prioritza l’acumulació privada de riquesa per sobre de la vida humana i del planeta, i en la necessitat d’erigir un nou model basat en una economia plural i transformadora.
La proposta fa una crida múltiple:
- al conjunt de l’economia social i solidària,
- al sindicalisme i moviments socials, veïnals, feministes, ecologistes i antiracistes
- i a les forces polítiques, al municipalisme, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat,
per treballar plegats cap a un nou model econòmic plural, sobirà, democràtic i relocalitzat per Catalunya.
L’àmbit de la cultura cooperativa també ha volgut manifestar les seves demandes enfront de la crisi de la COVID-19. A través de la campanya #SomCulturaCoop, ha fet públic un document que articula una proposta conjunta de mesures de xoc necessàries a curt i mitjà termini, elaborada col·lectivament per gairebé una vintena de cooperatives culturals.
Per continuar reflexionant sobre les vies de futur que s’obren des de l’ESS, us convidem a veure aquest vídeo de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre, en el qual Jordi Garcia i Ivan Miró, tots dos cooperativistes i membres de diversos moviments socials, reflexionen sobre les propostes de l’economia social per fer front a la crisi que vindrà.
* Font de la imatge de portada: Àlbum FESC 2019
