Parlem d’assegurances cooperatives a ‘Badalona Tres60’

El passat dilluns 7 de maig ens van convidar a participar en el programa ‘Badalona Tres60’ de Badalona Televisió. Van fer una entrevista al nostre soci Javier Gómez per parlar sobre les cooperatives d’assegurances avui dia i comparar-les amb les mutualitats de finals del segle XIX. Podeu veure aquest apartat en el vídeo que compartim.

Fa 35 anys que treballem per promoure les assegurances ètiques des del món de l’economia social i solidària. Som la única cooperativa pura que treballa en aquest àmbit. Parlem de les peculiaritats del món de les pòlisses i com, pas a pas, les estem transformant a través de les finances ètiques i la banca responsable.

També us convidem a veure el vídeo sencer en el web del programa.

Aquest abril vam participar en una jornada formativa per a membres de colles de foc. Més de 130 persones hi van participar! La trobada, organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, es va fer a la Sala Cabanyes de Mataró.

Com ja deveu saber si formeu part de la cultura del foc catalana, per poder dur a terme les manifestacions festives amb ús de pirotècnia calen persones formades i acreditades. Per això, recentment la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va organitzar una jornada formativa al Maresme. Aquesta jornada forma part dels programes de formació que la Direcció ha establert, conjuntament amb la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, i la Federació de Diables i Dimonis de CatalunyaLes jornades estan dirigides a membres de les colles de foc, siguin responsables de grups de consumidors reconeguts com a experts (RGCRE) o bé consumidors reconeguts com a experts (CRE).

Ens van convidar a participar i per això Arç Cooperativa va preparar una presentació sobre les assegurances per a activitats de caràcter tradicional, religiós i amb articles pirotècnics. La podeu consultar clicant en aquest enllaç, disponible per tothom. 

Hi va haver moltes preguntes i implicació del públic a la jornada. La majoria de les consultes fetes després de la nostra ponència anaven relacionades a tenir més informació sobre la legislació d’ocupació i ús d’espais públics educatius. D’altra banda, en relació a pòlisses per a colles, es van fer preguntes sobre assegurances d’accidents innominades. És a dir, són assegurances on no consten els noms de les persones associades.

En aquest cas, també va ser interessant poder explicar la practicitat d’un contracte anual. Des d’Arç Cooperativa aconsellem contractar assegurances anuals i no pas puntuals. Hem comprovat, donada la nostra llarga experiència treballant braç a braç amb tot tipus d’entitats i associacions de la cultura popular catalana, que val la pena no haver de contractar pòlisses per cada acte i/o activitat, sinó tenir una cobertura anual. 

Llarga trajectòria d’Arç Cooperativa amb les colles de foc

Jornades com aquesta ens permeten també retrobar amistats, com són el Bestiari Festiu i la Federació de Diables, amb qui fa anys que treballem. Recentment en vam parlar en una entrevista conjunta als seus representants, que podeu consultar aquí: #ConfienEnNosaltresAquestes dues entitats són exemple de les diverses i diferents organitzacions de cultura popular catalana amb qui treballem. Ens vam plantejar com a repte trobar les pòlisses i cobertures més indicades per cada col·lectiu cultural i ho estem aconseguint. Estem contents de veure que cada vegada tenim més lligams amb aquest món associatiu.

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) ha fet un vídeo que homenatja totes aquelles xarxes locals que, arreu del territori català impulsen l’economia social i solidària.

Una xarxa local és una agrupació d’entitats i persones en un territori concret (municipi, comarca, barri…) que s’articulen amb la voluntat d’impulsar l’ESS i esdevenir el referent territorial de l’economia solidària. Intercooperant, visibilitzant el teixit local, construint mercat social i fent incidència a les administracions públiques locals per tal de promoure una economia al servei de les persones.

La tasca d’aquestes xarxes locals permet que l’ESS prengui volada en molts àmbits i sectors. L’acosta al màxim de gent possible i serveix per crear referents. El suport mutu, la transparència, el benefici social per davant del benefici particular… tot plegat són valors intrínsecs del cooperativisme que es veuen reflectits en els projectes locals amb efectes al territori.

Ja ha passat i sabem que tornarà a passar: a partir de conèixer aquestes experiències locals, més gent s’anima a impulsar els seus projectes. Siguin projectes de consum responsable, de cohabitatge, d’associacionisme, de creació de llocs de treball i d’autoocupació, de trobades entre iguals i col·lectius… La xarxa de l’economia social i solidària creix cada dia!

OFERTA TANCADA

Obrim una nova convocatòria de feina per trobar una persona que gestioni l’equip de vendes per a Empreses i Organitzacions. Si voleu treballar amb Arç Cooperativa, podeu enviar-nos el vostre CV i la carta de motivació a jvia@arc.coop fins al 30 d’abril.

Fa 35 anys que vam començar el projecte d’Arç Cooperativa. Som una corredoria d’assegurances especialitzada en el sector de l’Economia Social i Solidària, el món associatiu (cultural, educatiu, lleure…) i les energies renovables. Formem part del grup cooperatiu ECOS i de CAES (Cooperació per l’assegurança ètica i solidària). Som el primer broker europeu certificat amb el segell Ethsi, que acredita unes pòlisses gestionades amb criteris ètics. Som membres de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).

La plaça a cobrir té les següents funcions: 

  • venda d’assegurances a col·lectius, empreses i organitzacions
  • gestió de Grans Clients
  • suport a les altres persones integrants de l’equip de vendes

Les característiques personals i professionals que valorarem són:

  • Coneixements i experiència
  • Formació en assegurances
  • Experiència comercial en el sector (corredories, companyies d’assegurances…)
  • Experiència comercial en empreses de servei
  • Experiència comercial en empreses de l’economia social i solidària

Competències que es necessiten per aquesta tasca:

  • Imprescindible
    • Català parlat i escrit
  • Es valorarà
    • Altres idiomes: preferentment anglès i francès
    • Capacitat d’organització
    • Capacitat de treball en equip
    • Capacitat de resoldre conflictes
    • Capacitat d’assumir responsabilitats
    • Capacitat de síntesi
    • Permís de conduir i vehicle propi
    • Persona amb iniciativa i dinamisme

Condicions de la plaça:

  • Jornada completa de 36 hores setmanals
  • Horaris de dilluns a dijous, de les 9 a les 14 hores i de les 15 a les 17.30 hores. Divendres des de les 9 fins a les 15 hores
  • Incorporació immediata
  • Possibilitat d’incorporar-se com a sòcia de treball de la cooperativa (a partir de l’any de contractació)
  • Condicions salarials: les establertes al Conveni vigent d’Empreses de mediació d’assegurances privades

Procés de selecció: 

Si voleu presentar-vos al procés de selecció, les persones interessades podran fer arribar el seu CV, amb fotografia recent i una carta de motivació al correu electrònic jvia@arc.coop fins al dia 30 d’abril de 2018. 

Parlem amb la Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i amb la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya sobre què són les festes de foc, quins elements són més importants i com es relacionen amb el cooperativisme a partir de la tria d’un consum responsable. Gràcies a totes dues perquè són part dels col·lectius que confien en nosaltres! 

Un dels pilars de l’economia social i solidària és fomentar i promoure la cultura popular, que forma part del teixit associatiu local. Sovint, les associacions són el germen per a crear un mercat social compromès, implicat en una forma de vida sostenible. Això es pot fer des de diverses formes: per exemple, protegir les llengües pròpies de cada territori, recuperar la història de les persones i dels col·lectius que hi han viscut, i també, mantenir vives les tradicions. En la cultura popular catalana hi ha un element comú que té una llarga trajectòria i que ha marcat les nostres festes populars però també la nostra forma de viure: les festes de foc. Conversem amb dues entitats d’aquest àmbit de la cultura popular catalana.

1. Quin projecte desenvolupeu a les vostres entitats?

BESTIARI FESTIU (BF): A grans trets, des de l’Agrupació del Bestiari vetllem per a la defensa i la dinamització de l’àmbit cultural del bestiari festiu, la representació davant les institucions i la societat, així com la seva promoció i difusió. A més, l’Agrupació ofereix un catàleg de serveis a les entitats federades que responen a les necessitats del col·lectiu.

FEDERACIÓ DIABLES (FD): El principal objectiu de la Federació de diables, és l’assessorament constant als nostres col·lectius pel compliment i adaptació de tots els canvis legislatius que estem subjectes en el desenvolupament del nostre element festiu amb materials pirotècnics i oferir de forma col·lectiva els requeriments que suposa aquests complements.

2. Com li explicaríeu a algú que no conegui la cultura popular catalana què són el bestiari i els diables?

BF: El bestiari festiu són aquells elements d’imatgeria festiva –figures– inspirades en formes d’animals reals o fantàstics, i que tenen una finalitat cultural i festiva d‘una comunitat. Tant poden ser carregades per una o més persones, com portar rodes i ser arrossegades; poden ser de protocol; poden llançar aigua, caramels o pirotècnia. Cada figura sol tenir els seus propis balls, amb acompanyament musical de percussió, mitja cobla… Tradicionalment Catalunya és terra de dracs. Però també ho ha estat des de fa molts segles d’àligues, de lleons, de víbries, de bous, de mulasses o mules guites, de cavallets, o de cucaferes. És ja a partir de l’últim terç del Segle XX que irrompen noves formes de figures de bestiari a l’imaginari cultural català, com ara figures mitològiques, prehistòriques…

FD: El Ball de Diables és una tradició de cultura popular i tradicional amb arrels de teatre medievals anomenat ball parlat amb representacions de la lluita del bé i del mal entre els diables i Sant Miquel. Els diables participen en seguicis de festa major, professons, trasllats de mares de Déu, carnaval, correfocs, etc. Ha evolucionat pels carrers amb ús de materials pirotècnics.

3. Com és la cultura catalana de foc avui dia? Creieu que està en un bon moment?

BF: Si mirem pel retrovisor, no estem tan malament. Les entitats de foc són dinàmiques, s’han sabut adaptar a les noves exigències i necessitats, i suportar una gravíssima crisi econòmica que ha tingut un impacte molt fort en la cultura popular. No obstant això, penso que no es pot abaixar la guàrdia, ja que cada cop s’exigeix a les entitats una major burocràcia i fiscalització. Si tenim en compte que la gran majoria de les entitats són portades per persones de forma altruista.

FD: Voldria afegir que, avui dia, podem considerar que les festes amb foc al nostre país, estan completament implantades en tot el territori català. És difícil avui no trobar un acte amb pirotècnia en les festes major del país.

4. Al Bestiari treballeu des dels 90 per protegir i promoure la cultura popular catalana. Què destaqueu d’aquests anys de feina?

BF: L’Agrupació del Bestiari es va federar l’any 1996 davant la necessitat d’agrupar entitats que estaven disgregades entre diferents àmbits i que necessitaven defensar i treballar les seves particularitats. La federació ha representat el col·lectiu davant la societat i les institucions, aconseguint fer-se un lloc de mica en mica en l’àmbit de la cultura popular.

La diversitat dels elements festius ha caracteritzat la nostra activitat organitzativa. Hem promogut trobades del tot originals i singulars: trobades de dracs, d’àligues, de bestiari de granja, domèstic, de ploma, de peu rodó, mitològic… A finals del 2015 s’inicià una nova etapa –liderada per l’aleshores president, en Sete Udina– en què es volgué potenciar la vocació de servei vers les entitats federades. Aquest projecte encara té continuïtat avui dia, i vetllem per a consolidar i ampliar els serveis. També destacaria la tasca conjunta d’ambdues federacions davant l’aplicació de la Directiva Europea que regulava l’ús d’artificis pirotècnics.

5.  A La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya sou 248 colles, distribuïdes pel Principat, les Illes Balears i la Catalunya Nord. Quins elements teniu en comú entre colles? Com avalueu la vostra trajectòria? 

FD: Totes les colles federades formem part del mateix element festiu i tenim les mateixes arrels, independentment de la seva història, origen o territori. Malgrat les nostres peculiaritats individuals (vestits, maces, amb civader o sense, etc.) els grups utilitzem els mateixos materials pirotècnics.

6. Recentment s’ha celebrat el primer concurs d’enceses de Catalunya. Devia ser un moment molt emocionant per les persones a qui us apassiona la cultura del foc.

FD: Naturalment el primer concurs d’enceses ha estat un repte per la nostra federació que podem considerar que hem superat satisfactòriament, tot i que hem de treballar per millorar i anar corregint els petits errors. Els principals objectius d’aquest concurs, fer visible la gran feina, planificació  i creativitat que realitzen els grups en la preparació de les seves enceses de lluïment, a poc a poc el públic podrà entendre i valorar.

7. Quins reptes teniu de cara al futur?

BF: Des de l’Agrupació del Bestiari apostem per a esdevenir un braç de les entitats federades, oferint facilitats en aquells àmbits en què sigui possible, com ara els serveis vinculats a les assegurances, en l’àmbit de la fiscalitat i comptabilitat, o en l’àmbit jurídic. També promovent i facilitant l’accés a recursos per part de les administracions. Tenim al cap diferents projectes enfocats als camps de la recerca, l’estudi i la difusió de bones pràctiques. Alguns d’ells ja estan en marxa, i d’altres estan en fase de definició.

FD: Els nostres reptes de futurs és seguir millorant els serveis que oferim als nostres grups federats. Els objectius d’una federació ha de ser la millora dels serveis que ofereix als seus membres per desenvolupar la seva activitat.

8. Des de quan sou clients d’Arç Cooperativa?

BF: L’Agrupació del Bestiari vam començar a treballar amb Arç Cooperativa l’any 2016, on els vam encarregar un estudi de la situació del mercat de les assegurances per als col·lectius de foc. I d’aquí, en sorgí l’oferta que actualment oferim a les nostres entitats federades.

FD: Vàrem començar a treballar amb ARÇ l’any 2017 tot i que hi hem tingut contactes des de l’any 2016.

9. Per què vau decidir-vos per la nostra cooperativa per la contractació de pòlisses?

BF: Vàrem confiar la contractació de pòlisses a Arç per la seva dilatada experiència en l’àmbit de l’associacionisme i les col·lectivitats, per la confiança que varen transmetre durant tot el procés d’estudi i contractació, i pel fet de ser una organització de l’economia social, amb criteris ètics i de transparència.

FD: Per part nostra, després de fer una anàlisi de les diferents opcions i corredories, vàrem decidir treballar amb Arç per complir amb les garanties i els requisits mínims que han de disposar les assegurances per les nostres associacions, peculiar pel fet de cobrir correctament les exigències legals i l’ús de materials pirotècnics.

10. Quins altres avantatges us ofereix la corredoria?

FD: En el nostre cas, el fet que les colles de forma automàtica disposin d’una eina de contractació i gestió de les seves assegurances millora considerablement les tramitacions.

BF: En el cas del Bestiari, disposarem ben aviat d’un portal web personalitzat per a poder contractar les pòlisses, així com per a obtenir els certificats de pòlissa de forma senzilla i actualitzada. Això simplifica i agilitza l’esforç de les entitats federades a l’hora de contractar les pòlisses.

11. Arç Cooperativa forma part de l’economia social i solidària, que promou el mercat social, el consum responsable i la producció pròxima. En el context actual, creieu que és un fet diferencial apostar per aquesta economia local?

FD: Naturalment considerem un fet diferencial treballar amb cooperatives d’aquestes característiques amb finalitats properes a les nostres associacions, sense afany de lucre i finalitats socials.

BF: Sens dubte es tracta d’un avantatge competitiu. Per una banda, no és fàcil parlar dels riscos dels actes amb pirotècnia si l’interlocutor no és coneixedor de la nostra cultura i com es desenvolupa. Per altra banda, les empreses sorgides de l’economia social coneixen de primera mà les col·lectivitats, els seus punts forts, però també les seves debilitats. En aquest sentit, la col·laboració ajuda a enriquir i enfortir ambdós projectes.

12. Com valoreu la unificació de preus i de cobertures que estem impulsant des d’Arç, en col·laboració amb les vostres federacions?

FD: Les associacions membres surten guanyant indubtablement amb millores de cobertures i preus. Aquest és un dels principals objectius compartits per la Federació de Diables i l’Agrupació de bestiari. És lògic que treballem plegats per millorar els serveis col·lectius.

BF: Els principals beneficiaris d’aquesta unificació de preus i cobertures són les entitats federades. Penseu que hi ha un munt d’entitats de bestiari festiu amb diables i que formen part d’ambdues federacions. No tindria sentit que ara ens poséssim a competir per un mateix servei que ens ofereix la mateixa corredoria. A la vegada, però, ens permet que cada federació pugui tractar i gestionar les pòlisses d’acord amb les seves particularitats i dinàmiques.

El llibre “Economies transformadores i cooperativisme. Oportunitats i riscos per al cooperativisme de treball” és un informe elaborat per la Revista Alternativas Económicas i una iniciativa de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Ens sembla una lectura imprescindible. Us en compartim un fragment i us convidem a que el llegiu sencer

L’economia col·laborativa no només està de moda, amb noves experiències que sorgeixen arreu, sinó que tothom l’assenyala com el gran motor de transformació econòmica i social, imparable, amb una capacitat disruptiva equiparable a les diferents onades precedents de la Revolució Industrial: tot pot quedar potes enlaire. Per bé (perquè té el potencial de canviar les dinàmiques actuals i definir-ne de noves, més democràtiques i sostenibles), o potser per mal perquè també pot endur-se per davant els drets laborals i els sistemes de benestar si s’imposa el que ja es coneix com uberització de l’economia, en referència a Uber, l’aplicació del taxi que millor simbolitza una part d’aquesta nova economia basada en plataformes digitals. El que ningú discuteix, ni els entusiastes ni els esgarrifats, és la importància d’aquest tsunami.

La consultora PwC preveu que els ingressos vinculats a experiències d’economia col·laborativa es multiplicaran per 20 en una dècada i la Comissió Europea l’ha identificada com un dels quatre pilars de creixement del Pla Juncker. Però a més del volum quantitatiu i de negoci, indiscutiblement a l’alça, el més important és el component qualitatiu i disruptiu: tots els models de negoci avui existents poden veure’s sacsejats, fins i tot els que encara semblen ben assentats.

“Les plataformes digitals tenen el potencial d’imposar-se al model industrial clàssic a pràcticament tots els sectors econòmics perquè són molt més eficients des de tots els punts de vista”, subratlla Albert Cañigueral, consultor de OuiShare, la plataforma sense ànim de lucre que monitoritza el desenvolupament d’aquest nou món, així com les seves implicacions econòmiques i socials. I afegeix: “Però la tecnologia en si és neutra i dependrà de l’ús que se’n faci. És com un ganivet, que pot servir per tallar els ingredients per preparar un dinar, però també per matar. No està escrit enlloc que el nou món digital hagi de ser necessàriament hipercapitalista”.

L’etiqueta d’economia col·laborativa ho engloba tot, des de l’aliança entre Sillicon Valley i Wall Street que empeny cap a un neoliberalisme extrem que autors com Trebor Scholz equiparen al “feudalisme digital”, fins a experiències
de transformació social en l’era digital que haurien pogut entusiasmar fins al mateix Lenin. Tot i agrupar experiències tan antagòniques, hi ha algunes característiques comunes que ajuden a entendre per què l’etiqueta val per totes: tenen com a eix una plataforma digital que posa en contacte oferta i demanda i, a més, en tots els casos l’oferta depèn de la participació de la gent, inclòs en els més relacionats amb Wall Street. Ni Uber ni Airbnb ni Deliveroo, per exemple, serien res sense les desenes de milers de persones que hi participen, formalment com a externs a l’empresa, des del cantó de l’oferta: aportant-hi cotxes, habitacions o bicicletes.

Els matisos importen

Tanta diversitat fa que en la pràctica l’etiqueta economia col·laborativa no serveixi ja per explicar quasi res i en els últims anys s’han anat definint matisos que ajuden a distingir entre almenys quatre variants: el fenomen més capitalista, impulsat per Wall Street i orientat a la generació de valor pel capital, com a unicorns cridats a  desembarcar a la Borsa, sol agrupar-se com a capitalisme de plataforma o economia sota demanda, a Espanya amb el paraigües patronal de l’associació Adigital. La que té estructura jurídica mercantil però es proposa també com a prioritat tenir un impacte social positiu (com La Colmena que dice sí) és l’economia col·laborativa responsable. 

La que connecta amb els moviments més polítics que aspiren a canviar d’arrel el sistema econòmic per fer-lo més democràtic i equitatiu s’identifica com a economia col·laborativa del procomú, com una branca més de l’economia dels comuns (no confondre mecànicament amb el moviment polític dels comuns, que ara dirigeix l’Ajuntament de Barcelona), que aspira a la gestió col·lectiva d’equipaments, terrenys o infraestructures que afecten a tots, ja siguin recursos naturals o instal·lacions, físiques o digitals. Finalment, la que té com a eix la fórmula cooperativa es coneix com a cooperativisme de plataforma.

En realitat, els valors cooperatius tenen bon encaix en tots els subgrups, excepte, òbviament, en el primer cas, que té dinàmiques clàssiques de Wall Street i representa, per tant, l’antítesi: un model on la inversió es dirigeix només al desenvolupament de la plataforma i del software i que prescindeix del treball, que es veu com una qüestió aliena. Tot el contrari, doncs, del cooperativisme, que gira precisament al voltant de l’eix del treball. Amb l’economia  col·laborativa responsable els contactes no només poden ser fluïds, sinó que, com recalca Cañigueral, “el  cooperativisme pot ajudar a impregnar-ne les dinàmiques per tenir un terreny de joc compartit que ajudi a influir en l’economia global”. I la relació amb l’economia col·laborativa del procomú és simètrica a la que l’economia social pugui tenir amb l’economia solidària: hi ha molt terreny compartit, sense que la fórmula jurídica sigui determinant.

Podeu llegir més sobre aquest informe a la pàgina web de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.