Compromís en moviment. 35 anys de transformació

Formem part de l’equip docent del títol d’especialització en Economia Social i Solidària que ha creat Ponent Coopera -l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de Lleida-  i la Coordinadora d’ONGD, homologat per la Universitat de Lleida. El nostre soci Javier Gómez participarà en la sessió sobre finances ètiques: “Els diners com a suport de la col·lectivitat”.

Com expliquen al seu web Ponent Coopera, aquest curs sorgeix de la cooperació entre l’àmbit universitari i el moviment cooperatiu i solidari. El seu objectiu principal és construir un marc conjunt d’aprenentatge, formació i debat sobre les economies transformadores. És a dir, sobre les potencialitats, els trets diferencials i també els reptes o limitacions de l’ESS. Aquesta formació posarà èmfasi en la construcció i consolidació de projectes econòmics del mercat social i/o cooperativistes, i també en la presentació de casos concrets i pròxims ja existents que siguin exemples de les estratègies de transformació de l’actual model socioeconòmic. 

El curs segueix una metodologia que combinarà pràctica i teoria. La pràctica consistirà en presentacions de propostes concretes de producció de béns, serveis i relacions socials alternatives, als àmbits i sectors on treballen i cooperen les ponents convidades. En acabar cada sessió, l’alumnat podrà disposar d’una aproximació precisa a cada projecte en relació als seus àmbits i/o sectors, i alhora conèixer de primera mà propostes de l’ESS que funcionen.

L’economia social i solidària és una proposta en creixement, tant per l’augment del seu volum econòmic, de la quantitat de persones que hi treballen o hi estan associades, i per l’interès social i polític cada vegada més ampli que genera. En part conseqüència de la darrera crisi econòmica i dels seus efectes encara plenament vigents, l’ESS ha posat damunt la taula la necessitat d’un canvi d’estratègia i l’aposta per una economia arrelada, pròxima, responsable, capaç de posar al centre la vida i les pràctiques democràtiques d’equitat i de sostenibilitat.

Aquesta formació s’adreça especialment a tres col·lectius. Primer, a totes aquelles persones que ja participen activament en el món cooperativista i de l’economia social i solidària, i a totes aquelles que estan planejant impulsar algun projecte en el teixit social. Segon, a totes les persones d’administracions públiques -locals o d’altres espais institucionals- que treballen en àmbits com l’atenció a l’exclusió social, processos d’intervenció comunitària, promoció de l’ocupació, impuls econòmic… Tercer, a persones amb graus universitaris que busquen una especialització i alhora la possibilitat de convertir en realitat els coneixements adquirits en els seus estudis superiors. Podeu trobar més informació en el díptic d’aquesta formació, descarregable en aquest enllaç.

Vam participar en el podcast de FETSCoopera per explicar què són les assegurances ètiques i quin impacte tenen en el món financer. Va ser-hi el nostre soci Jordi Via, conjuntament amb en Sergi Salabert, coordinador del segell EthSI, per parlar de com afrontar el repte de disposar d’un ecosistema d’assegurances compatible amb els valors de l’economia social i solidària. Us compartim el podcast i un fragment de l’article que l’acompanya. 

El món de les assegurances és una pota clau del sistema financer i cada any mou al món més de 290.000 milions d’euros. Les assegurances són una eina inevitable en el moment de dur a terme qualsevol activitat econòmica, ja sigui per disposar d’infraestructura (magatzems, vehicles, etc) o per gestionar l’entorn laboral (mútues, etc.). L’economia social i solidària necessita, d’una manera o d’una altra, d’assegurances accessibles compatibles amb els valors que promou.

La penetració de productes d’assegurança ètica a Catalunya és, ara per ara, escassa. Tot i així, i contra el que es podria pensar en un principi, l’ecosistema de les assegurances ètiques a Catalunya es troba força desenvolupat. Si bé a nivell europeu existeixen mecanismes per a certificar o destacar pràctiques concretes i o productes d’assegurança locals a diversos països, com són els casos de França o de la revista Ethical Consumer a Gran Bretanya, el model que s’està implantant aquí va més enllà i busca certificar globalment les empreses o entitats proveïdores d’assegurances.

És en aquest sentit que el segell EthSI és un pas ambiciós que permet fer entendre a l’usuari quin ús es fa dels diners. L’objectiu del segell és de recuperar la funció social de l’assegurança com a dispositiu d’ajuda mútua, i per aquest motiu inclou no només una sèrie de criteris bàsics -per exemple, certificar que els diners no s’inverteixen amb finalitats poc ètiques com la industria de l’armament- sinó que monitoreja l’impacte global de les asseguradores, corredories i assegurances en la societat. Estableix diversos nivells d’acreditació en base a criteris de responsabilitat social, impacte o medi ambient, entre d’altres, als quals les entitats acreditades es comprometen a aprofundir a mig termini mitjançant compromisos especifics. Aquest monitoreig no es limita al moment de la certificació, sinó que es realitza en permanència a través de l’Observatori de les Finances Ètiques.

Segons les previsions europees, les energies renovables hauran de créixer exponencialment en la pròxima dècada. Per l’any 2030 la Unió Europea ha posat com a objectiu que el 32% de l’energia consumida provingui de fonts d’energia renovables. Alhora, l’any 2050 té previst retallar les seves emissions un 80% per sota dels nivells del 1990.

Recentment Greenpeace ha publicat amb la Fundació Fiare el “Mapa de ciudadanía energética”, on recullen les alternatives energètiques renovables, ètiques i comunitàries en marxa a Espanya. Segons aquest informe, una de cada tres persones estaria disposada a ser més activa en la lluita contra el canvi climàtic. Així, més de 16 mil·lions de persones voldrien produir, finançar, intercanviar o emmagatzemar electricitat renovable. Si s’aconseguís aquest increment en les energies renovables, la factura energètica de les llars baixaria un 34%

Un exemple d’aquesta aposta ciutadana per les energies renovables és la cooperativa Som Energia. Té més de 48.000 persones sòcies i més de 77.000 contractes per abastir de llum a llars del territori espanyol. Les seves previsions per a l’exercici del 2017, que plantejaven donar cobertura a 60.000 llars i empreses, no solament s’han complert, sinó que s’han superat. Som Energia va facturar l’any 2017 31 milions d’euros i ha donat servei a 62.100 llars i empreses. Per al 2018, la cooperativa preveu passar de 30 a 50 milions d’euros de facturació. Cada any han anat complint les previsions de creixement pel que fa a facturació, però també a la prestació de servei: aquest any es preveu portar energia verda fins a 80.000 llars i empreses.

Davant la voluntat europea, manquen polítiques locals per impulsar les energies renovables

Actualment, l’estat espanyol no és autònom en termes de generació d’energia i n’ha d’importar més del 70% del seu consum. En canvi, la mitjana europea és d’importar un 50% de l’energia que es consumeix. Això mostra una enorme dependència energètica d’Espanya en combustibles fòssils, que comporta un alt impacte ambiental i greus problemes de salut per les persones. Només l’any passat les importacions de productes energètics van suposar el 12% del total d’importacions a Espanya. Les majors importacions van provenir de petroli i derivats, carbó, electricitat i gas.

En canvi, aquest 2018 han crescut les generacions d’energia a través d’energies renovables. Gràcies a les abundants pluges s’ha augmentat un 14% l’energia produïda a través d’hidràuliques, a comparació amb les xifres d’inici del 2017. També ha crescut, més moderadament, el pes de l’energia eòlica. S’ha sumat, per exemple, el projecte Viure de l’aire, el primer molí aerogenerador de titularitat compartida a l’estat espanyol. Per què no arrenca, doncs, la producció d’energies renovables en un país amb moltes hores de sol, milers de quilòmetres de costa i una situació idònia per emprar aerogeneradors?

Alemanya, per exemple, enguany ha tingut dues jornades històriques en què les fonts d’energia renovable han produït el 100% de l’energia consumida al país; quelcom que dóna enormes esperances per aconseguir fer la transició de les fòssils a aquestes energies menys perjudicials pel medi ambient. Aquest estat compta amb més de 23.000 turbines per a la producció d’electricitat amb energia eòlica i amb més d’1,4 milions d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaiques.

A Espanya, el principal obstacle segueix sent la legislació vigent i l’anomenat “impost al sol”. Només a Catalunya, per exemple, es pot trigar vora set anys a aconseguir superar els tràmits administratius per fer instal·lacions d’energies renovables. La UE ha marcat com a objectiu pel govern espanyol que l’any 2020 el 20% de l’energia generada sigui originada de fonts renovables; una xifra que, ara per ara, està lluny de complir. El 2016 el pes de la producció d’energia renovable era del 14% del total, una xifra que es queda curta.

La directiva de la UE és una oportunitat de transformació en diversos sectors i àmbits

D’altra banda, però, la Unió Europea també exigeix que els edificis públics estiguin adaptats a una directiva d’energia que obligarà a transformar-los en edificis de consum quasi nuls. Això implicarà una gran tasca de rehabilitació i adaptació climàtica dels espais públics tancats, per solucionar els problemes de confort tèrmic i de qualitat de l’aire interior. Per exemple, s’haurà d’aplicar a tots els centres escolars, per tal que es redueixi la seva demanda energètica en calefacció i/o refrigeració.

En aquesta línia, els estats membres hauran d’implementar mesures perquè des del 2020 tots els edificis de nova construcció siguin eficients energèticament. De fet, a la UE els edificis són responsables del 40% del consum energètic i del 36% de les emissions de CO². Si es millora l’eficiència energètica d’edificis privats i públics, es reduirà considerablement la necessitat de consum d’energia. Així, seria més fàcil aconseguir que el consum energètic provingui de fonts d’energies renovables, reduint les importacions i per tant rebaixant l’impacte mediambiental d’aquest sector. Malgrat l’enorme repte, també és una gran oportunitat per fer la transició a un model energètic més sostenible i responsable.

 

 

“Aprendre a cooperar” serà la tercera Escola d’Estiu de l’economia social i solidària de la XES. En aquesta edició es posa el focus en com el cooperativisme s’ha d’ensenyar a les noves generacions -i no tan noves- per tal de fer palès que una altra economia ja existeix. 

Com expliquen a la seva pàgina web la Xarxa d’Economia Social de Catalunya (XES), l’educació no es dóna només a escoles, instituts o universitats, sinó que ens acompanya al llarg de la vida. Podem ensenyar i aprendre en els cercles més pròxims de relacions, en el món laboral, en les nostres aficions… Per reapropiar-nos també de l’educació i deslligar-la d’un marc tancat en els centres educatius, necessitem una educació crítica, apoderadora i emancipadora.

Vinculada a la comunitat i present en els diferents àmbits i etapes de la vida, amb una perspectiva horitzontal: perquè si bé les persones més grans tenen molt a ensenyar, també la canalla i joventut tenen moltes idees a aportar. Així doncs, a l’escola d’estiu cooperativista d’enguany aprendrem a cooperar per tal d’aconseguir que l’economia social i solidària es consolidi com a alternativa real i transformadora davant l’actual model socioeconòmic. A més, per tenir un component descentralitzador, l’escola es farà a diversos municipis catalans.

Us podeu inscriure aquí i a continuació us llistem el programa:

  •  10.30 hores a Cafè de Mar de Mataró (Carrer Santa Rita 1)

Aquest mes de juny s’ha posat en marxa un projecte que anàvem preparant de feia temps. Parlem de Mutualcoop, fruit de la intercooperació entre Arç Cooperativa i Previsora General. A partir de la mutualitat i del cooperativisme, serà una eina per enfortir l’assegurança ètica.

Aquest projecte ofereix assegurances de conveni col·lectiu per a les empreses del sector de l’economia social i solidària. Com a cooperativa, coneixem de primera mà els reptes, les necessitats i les fortaleses d’aquest àmbit de transformació social i econòmica; fa 35 anys que som una empresa de l’ESS i hem col·laborat en molts projectes i col·lectius de tota mena. Per això volíem impulsar una eina que faciliti i doni cobertura a les obligacions asseguradores de les cooperatives.  

Alhora, MutualCoop es fonamenta en els principis de les finances ètiques i, per tant, és una alternativa real a les pòlisses convencionals de la banca i de les companyies que no han fet el pas a les assegurances ètiques. Com ja sabeu, les assegurances acreditades amb el segell europeu EthSI són gestionades amb criteris solidaris que reporten beneficis socials. Els criteris d’aquest segell es dirigeixen tant als productes com a les gestores i companyies asseguradores, que són avaluades cada any per l’Observatori de les Finances Ètiques a través d’un comitè independent.

Pensem que cal fer aflorar i introduir en el mercat assegurador les pràctiques pròpies de la banca ètica i del mutualisme, quelcom que es cristal·litza en Mutualcoop. Els valors que mouen aquest projecte són els de la mutualitat -l’assegurança és un instrument comunitari-; l’equitat -accés universal a aquesta forma de finançament-; i la transparència -relació entre iguals-.

Quins són els beneficis d’escollir la pòlissa ètica de Mutualcoop? En destaquem dos. Primer, ofereix una doble cobertura a les persones sòcies de treball. Tenen la possibilitat de contractar una assegurança amb les mateixes cobertures obligatòries del conveni col·lectiu per a treballadores del Règim General (d’alta al TC-2), però gaudint de totes les avantatges en la gestió i contractació d’aquesta pòlissa.

En segon lloc, hi ha un retorn mutual amb beneficis per al col·lectiu contractant. Les empreses l’economia social solidària que contractin aquestes pòlisses podran gaudir d’aquest retorn mutual en el moment de la renovació anual. El preu per aquesta assegurança es destina a cobrir les despeses de gestió i pagament de sinistres de tot el col·lectiu. Per això, l’excedent es repartirà entre tot el col·lectiu assegurat en forma de reemborsament. Esperem que ben aviat se sumin a Mutualcoop més cooperatives i organitzacions que vulguin apostar per les assegurances ètiques i responsables!

Una de les branques de les finances ètiques pretén combatre la Banca Armada. Coneixeu la campanya de SETEM Catalunya per denunciar la responsabilitat de les entitats financeres en el negoci bilionari de la guerra? 

La importància del finançament per al complex militar-industrial és vital. Les empreses d’armament necessiten els serveis bancaris, tant per efectuar les seves operacions comercials corrents, com per aconseguir fons extraordinaris que els permetin emprendre el desenvolupament de noves armes, exportar a nous mercats i, en definitiva, mantenir la seva puixança competitiva en un sector eminentment privat. Per tant, el suport financer és clau perquè les empreses d’armes i altres pràctiques rebutjades per la societat puguin aconseguir els seus objectius econòmics. És a dir, sense suport financer aquestes empreses es veurien obligades a produir menys armes, a emprendre menys projectes contaminants i altres pràctiques que denunciem en aquesta campanya.

El concepte Banca Armada fa referència a totes aquelles entitats financeres que participen en el negoci armamentista mitjançant un, diversos o tots els principals tipus de finançament del sector armamentista que existeixen. S’han identificat cinc formes de finançament a la indústria de les armes:

  1. La participació accionarial: les entitats financeres adquireixen accions emeses per les empreses de la indústria armamentista. Aquesta pràctica és de gran rellevància per diferents aspectes. Primer, perquè la possessió d’accions suposa tenir part de la propietat, i per tant, capacitat de decisió. Segon, aquesta és una forma de finançar la indústria armamentista perquè les empreses fan ampliacions de capital per a captar fons. A més, tenir accions d’una empresa implica donar-li valor a aquesta, confiar en la seva capacitat de generar beneficis i esperar que així ho faci.
  2. El finançament de les exportacions: el sector armamentista espanyol dedica aproximadament un 30% de les seves vendes a l’exportació. El finançament de les operacions de venda a l’exterior és molt important perquè els clients són governs que, en el millor dels casos, paguen còmodament a terminis, per això el seu finançament  és una pràctica habitual. Sense aquesta ajuda per part dels bancs, seria pràcticament impossible que existís comerç exterior d’armament.
  3. L’emissió de bons i pagarés: el mecanisme és molt senzill. Els bons i pagarés són títols que emeten les empreses a un preu determinat, amb la promesa que, després d’un temps, li retornaran al seu comprador el valor total del bo més un interès. Les entitats financeres es converteixen en gestores d’aquestes emissions, per la venda de les quals obtenen una comissió com a guany per la gestió feta.
  4. Els fons d’inversió: els fons d’inversió són aquells en què les entitats financeres ofereixen accions d’empreses d’armes. D’aquesta manera, els bancs ofereixen i/o gestionen aquests fons d’inversió en què els clients i les clientes del banc o caixa confien els seus estalvis amb l’esperança que, mitjançant les possibles fluctuacions de preu de les accions que composen el fons, aconsegueixin beneficis econòmics futurs.
  5. La concessió de crèdits i préstecs: la manera més directa que tenen els bancs i caixes d’ajudar les empreses d’armes és concedir-los crèdits i préstecs. Aquests se solen fer de manera sindicada entre diverses entitats financeres, assolint així quantitats més elevades.

D’aquesta manera, l’única alternativa a la banca armada és la banca ètica, perquè es compromet de forma integral a respectar uns principis que asseguren que no s’ajudarà amb finançament a les activitats que lesionin la dignitat humana i que vulnerin els drets humans, com passa amb el negoci de les armes. 

Com ja deveu saber, una de les potes de les finances són les pòlisses i assegurances. Quan s’aposta per triar assegurances ètiques, acreditades amb el segell EthSI, es contribueix a promoure unes finances responsables que primen el benestar comú per davant dels beneficis individuals. Des del consum responsable podeu transformar la societat i l’economia, per garantir que els nostres diners no siguin còmplices de les guerres.

“D’aquelles llambordes, aquestes alternatives” és el lema triat per la FESC 2018, que enguany arriba a la seva setena edició. La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és l’espai de trobada anual per excel·lència del cooperativisme català. Com cada any, serà al Recinte de la Fabra i Coats a finals d’octubre.

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que tindrà lloc del 26 al 28 d’octubre, ja té imatge gràfica i lema per la seva setena edició: “D’aquelles llambordes, aquestes alternatives”. La FESC2018 vol, d’aquesta manera, retre homenatge al maig del 1968 en el seu 50è aniversari perquè molts dels somnis d’aquella revolució són avui projectes, pràctiques i realitats concretes dins de l’àmbit de l’economia social i solidària.

Les sobiranies, en plural, seran el tema central de l’edició d’enguany. Si els recursos naturals, els mitjans de producció, els mitjans de comunicació, les xarxes socials… són controlats per unes poques persones, el poble mai podrà ser sobirà sobre la satisfacció de les seves necessitats i la cura del medi. Aquestes sobiranies, diverses, que defensem –la sobirania alimentària, tecnològica, energètica, financera, dels nostres propis cossos…– ens enfronten a un repte organitzatiu per fer possible que tota la societat participi i sigui corresponsable de tot allò que l’afecta. Els tres eixos principals de la fira seran la sobirania en la gestió de recursos, la sobirania econòmica i la sobirania relacional.

D’altra banda, les inscripcions per les expositores ja estan obertes. En aquesta edició hi haurà un preu especial per aquelles organitzacions i projectes que s’inscriguin abans del 15 de juliol. Del 16 de juliol al 15 de setembre el preu augmentarà així que des de l’organització ens animen a totes les cooperatives a aprofitar aquesta reducció. El formulari online de registre està disponible en aquest enllaç. Alhora, fins al 15 de juliol estarà obert el període per proposar activitats, xerrades i tallers que incloure al programa de la fira.

Aquest any, per tal que l’espai de les entitats expositores estigui menys atapeït, la comissió organitzadora de la XES ha decidit obrir una nova sala! Serà la Sala Micaela Chalmeta, per augmentar un 50% la superfície per a taules i circulació de visitants. Això va acompanyat de l’ús del gimnàs de l’escola per poder-hi fer xerrades i el sopar de dissabte. En resum, enguany la FESC creix!

Una FESC centrada en les sobiranies

A la VII edició d’aquesta fira es reflexionarà sobre els reptes de construir una economia col·lectiva i accessible que promogui les sobiranies. Una de les fites és donar visibilitat als models que ja funcionen. Aquests, però, sovint s’han d’adaptar a les realitats locals i globals de cada territori o àmbit; la FESC 2018 serà un espai per discutir com és possible replicar-los o escalar-los. La sobirania d’un territori, d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre totes i que van molt més enllà de la construcció d’un estat. Tot plegat, alhora, sent conscients que els àmbits sobre els quals volem ser sobiranes sobrepassen els límits de la mateixa economia social i solidària. Per això, els tres eixos de treball:

  • Sobirania en la gestió dels recursos: volem una sobirania alimentària, energètica i residencial i, també, en ple segle XXI, una sobirania tecnològica
  • Sobirania econòmica: l’economia solidària proposa que siguem les persones qui governem els mercats al servei del bé comú i la satisfacció de necessitats
  • Sobirania relacional: protegir i valorar allò que som i que construïm entre tothom; la cultura, l’educació, la manera com ens cuidem (a nosaltres i qui ens envolta), com ens relacionem…