Assegurances per l’activitat no castellera

Ens han convidat a participar a una jornada per explicar les assegurances per l’activitat no castellera. Es tracta de la Cinquena trobada de bones pràctiques de gestió castellera, on s’abordaren les obligacions dels equips directius. Serà el dissabte 1 de juliol, a la Fira de Reus. 

En Javier Gómez, soci d’Arç Cooperativa, farà una xerrada titulada “Les assegurances per l’activitat no castellera”. En aquesta explicarà el Mapa d’assegurances per a activitats culturals i associatives. Es tracta d’una eina que en Javier va compilar, en col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat, per clarificar les necessitats i obligacions en matèria de pòlisses per a les entitats associatives catalanes.

El mapa, (consultable en format pdf), defineix les normatives que inclouen obligacions pel que fa a la contractació d’assegurances,explica de forma clara i rigorosa la resposta asseguradora a la legislació vigent i les millor solucions per cada cas. També ofereix un ventall de situacions reals que permeten a les entitats i als agents públics visualitzar la seva realitat segons unes variables molt pràctiques i senzilles. Finalment, vol orientar les entitats sobre altres assegurances no obligatòries que poden ser del seu interès.

Aquesta Cinquena trobada de bones pràctiques de gestió castellera està organitzada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i pels Xiquets de Reus. La Coordinadora és una entitat que va néixer l’any 1989 amb l’objectiu de vetllar pels interessos comuns de les colles castelleres, fomentar el món casteller i, sobretot, per fer que els riscos inherents a l’activitat que duen a terme quedessin garantits sota la cobertura d’unes pòlisses adequades. Actualment, la Coordinadora -l’única entitat que agrupa les colles castelleres- està formada per més de seixanta colles. És regida per una Junta Directiva formada pels representants de dotze colles, repartides per tota la geografia catalana, elegits en Assemblea cada tres anys.

 

Arç i la Direcció de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural han impulsat la creació del Mapa d’Assegurances per a activitats culturals i associatives

Arran de la xerrada sobre “responsabilitats directives i assegurances de l’activitat associativa”, celebrada en el marc de la fira Mediterrània de l’octubre de l’any passat, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat va encarregar a Arç Cooperativa l’elaboració d’un mapa d’assegurances per a activitats culturals i associatives. Amb aquest document, les entitats del sector cultural podran conèixer amb detall quines pòlisses han de contractar en funció de la legislació actual.

El mapa, (consultable en format pdf), defineix les normatives que inclouen obligacions pel que fa a la contractació d’assegurances,explica de forma clara i rigorosa la resposta asseguradora a les normatives vigents i les millor solucions per cada cas. També ofereix un ventall de situacions reals que permeten a les entitats i als agents públics visualitzar la seva realitat segons unes variables molt pràctiques i senzilles. Finalment, vol orientar les entitats sobre altres assegurances no obligatòries que poden ser del seu interès.

Els autors d’aquest document de consulta són Javier Gómez, soci d’Arç i Oriol  Cendra, tècnic del Departament. Han treballat amb l’objectiu d’elaborar una eina útil, senzilla i viva, que pugui adaptar-se als canvis.

La Direcció General ha encarregat aquesta tasca a Arç Cooperativa per la seva trajectòria especialitzada en la gestió de programes d’assegurances per a la cultura popular. La voluntat és que aquest nou mapa esdevingui una eina de consulta clau per a les entitats, federacions, coordinadores, gestors i agents públics vinculats amb la cultura del nostre país.

Amb la finalitat de donar a conèixer la importància d’introduir els escacs com esport, art i educació, les escoles cooperatives d’ensenyament de les Illes balears han preparat una sèrie d’activitats especials. Des d’Arç Cooperativa hem volgut donar suport a aquesta activitat i en som patrocinadors.

Es farà una jornada d’escacs el pròxim 5 de maig entre les 9 del mati i les 12 hores, al Parc de les Estacions de Palma de Mallorca. Es preveu la participació de 400 nins i nines en aquesta diada!

Aquest esdeveniment és el primer en la història de l’illa, on centenars de jugadors al mig d’un lloc públic demostraran la importància d’utilitzar els escacs com una eina pedagògica.

Els escacs ajuden a desenvolupar qualitats tan importants com la concentració, la presa de decisions, la memòria, la tolerància, la resolució de problemes, el respecte entre les persones… Tot a través d’un esport mil·lenari, que també és una ciència i està obert a qualsevol persona, edat i sexe.

 

Realment, pot ser l’assegurança una eina de solidaritat? Per nosaltres la resposta és fàcil: ho pot ser i és necessari. Però no hi ha solidaritat si només depèn de l’altruisme individual. Parlar de solidaritat només té sentit si s’incorpora com a valor fonamental en la nostra activitat social, econòmica i política.

La indústria financera -i l’assegurança és una de les seves expressions- disposa de recursos per fer visible de manera continuada i evident la seva vocació solidària, programes de voluntariat social, mecanismes de conciliació, patrocini de nobles causes, nombroses convocatòries de “premis solidaris”…  No es pot negar que tot plegat té un impacte positiu: menjadors socials, programes de mobilitat, acompanyament a gent gran, infància en risc, rehabilitació, projectes de cooperació al desenvolupament, recerca i una pila més de projectes.

Certament, les pràctiques “solidàries” no són exclusiva de la indústria financera però pocs sectors econòmics han necessitat i utilitzat la fórmula amb tanta procacitat amb finalitats molt diverses. Ja sigui per diferenciar un producte, captar clients sensibles o millorar la confiança dels grups d’interès i, sobretot, fer visible una suposada missió social.

Però, com es fa compatible aquesta dimensió social amb una indústria que ha basat la seva conducta en la lògica de privatitzar el benefici i socialitzar les pèrdues provocades per la seva voracitat? Els mercats financers han desenvolupat mecanismes per desentendre’s del fet públic, de l’interès col·lectiu: desregulació del sector, comptabilitat opaca, evasió fiscal…

És evident que, malgrat els premis solidaris, l’obra social i els programes de voluntariat corporatiu, els índexs de desigualtat continuen creixent. A l’estat espanyol, entre 2004 i 2015 l’índex AROPE de pobresa ha crescut un 14,40% i l’índex de Gini, que mesura la desigualtat de renda, s’ha incrementat un 11,60%.

Quan la solidaritat és només una opció individual més o menys inspirada per la generositat, la realitat és implacable: no n’hi ha prou amb granets de sorra.

Si deixem la re-distribució de la riquesa en mans de corporacions financeres, tindrem un problema greu. La cohesió social seguirà depenent de la voluntat d’alguns i no de l’acció col·lectiva. La primera conseqüència és que, amb la consciència neta, oblidem que les relacions socials són un sistema en el qual totes som protagonistes i co-responsables.

És hora de canviar el paradigma de la solidaritat: cal superar les pràctiques solidàries concretes i entendre que la solidaritat és un valor i una norma social. Només així serem capaços de re-apropiar-nos de les eines per construir una societat més justa i sostenible.

En l’origen de l’assegurança hi trobem aquesta lògica. La comunitat acumula recursos per ajudar aquells d’entre els seus membres que pateixen una pèrdua. Es tracta de l’esperit de la mutualitat. Vista així, l’assegurança és una eina social només és solidària quan, inscrita en una comunitat, prioritza el fet col·lectiu per sobre del profit individual.

L’assegurança -i el sistema financer en el seu conjunt- es configuren així com a dret dels seus membres i com a mecanisme de cohesió social. Una societat justa i de progrés no limita l’accés de qui ho necessita als mitjans per desenvolupar els seus projectes vitals o econòmics.

I aquest és el repte.És per això que ens cal imaginar una assegurança fonamentada sobre els principis de la finança ètica, integrada en una economia social i solidària i al servei de les persones i les comunitats.

Necessitem un sistema financer que integri banca, crèdit i assegurança compromès amb una visió més justa, més solidària i més humana de la societat. I és urgent.

L’Institut Ramon Muntaner i Arç Cooperativa tenim un acord de col·laboració. A través del carnet Recercat, que garanteix avantatges als seus associats, nosaltres també oferim els serveis de la nostra cooperativa d’assegurances ètiques.

Per parlar sobre el paper de les pòlisses dins de les finances ètiques i del consum responsable, el dissabte 29 d’abril participarem a un vermut-presentació. Dins de les Jornades de cultura i recerca local a Reus, us convidem a assistir per compartir les activitats que s’hi duen a terme. Exposicions, presentacions, conferències, tallers infantils i debats, entre altres, estan programades pels dies 28, 29 i 30 d’abril a la Plaça d’Evarist Fàbrega i Centre de Lectura de Reus.

IRMU i cultura catalana

Hi ha més d’un centenar de centres d’estudi de parla catalana. L’Institut Ramon Muntaner els hi dóna suport i la Coordinadora de centres d’estudi de parla catalana agrupa 124, distribuïts per les illes Balears, la Catalunya Nord i el Principat. Arç Cooperativa som l’asseguradora de tots aquests centres, amb pòlisses de responsabilitat civil per a juntes directives i de responsabilitat civil per a activitats. També l’IRMU ha confiat en nosaltres per contractar les assegurances de responsabilitat civil. Aquesta col·laboració amb l’IRMU, dins del Rercercat, també la fem en cooperació amb Més Opcions. 

Ja fa temps que des d’Arç Cooperativa estem teixint aliances amb organitzacions referents de la cultura catalana, com són la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, la Federació de Bestiari de Catalunya, la Federació de Grups de Teatre amateur, esbarts i corals, per citar-ne alguns exemples. Som especialistes en assegurances per entitats vinculades a la cultura popular catalana.

Manifest de l’ESS a Euskadi, en el II Congrés ESS Kongresua d’Euskadi, titulat «El desplegament de l’Economia Social i Solidària: És l’hora de transformar l’economia!». Dut a terme al novembre de l’any passat, va aglutinar experiències de cooperativisme i mercat social d’arreu del territori espanyol. 

En cadascun dels eixos del Congrés es van seleccionar tres idees força que resumien el treballat durant les sessions en les quals es van estructurar els continguts. Aquestes van ser recollides en un manifest, llegit de forma coral per participants del Congrés en l’acte de clausura. A continuació, en reproduïm el contingut:

Reunides a Bilbao a 12 de novembre de 2016 a l’II Congrés d’Economia Social i Solidària, sota el lema «El desplegament de l’Economia Social i Solidària: És l’hora de transformar l’economia!», volem manifestar les següents idees força:

EIX 1. ECONOMIA INCLUSIVA I DEMOCRÀTICA

  • Impulsar com a Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària juntament amb altres agents socials una nova política d’ocupació pública i privada de qualitat.
  • Treballar per l’existència i l’aplicació d’una fiscalitat internacional per al repartiment equitatiu dels recursos.
  • Impulsar el suport públic, és a dir, tant per part de persones i entitats com d’Administracions públiques, a iniciatives que visualitzin, comuniquin i reconeguin la dignificació de les cures per generar una nova cultura del treball.

EIX 2. L’ECONOMIA SERÀ SOLIDÀRIA SI ÉS FEMINISTA

  • Reconeixent que moltes vegades venim de processos dolorosos, creiem que la revolució està en el quotidià i que el futur és nostre perquè ho estem construint en el present.
  • Cal fer del divers, el comú. Que la diversitat no ens separi, sinó que ens uneixi. Generar pràctiques diverses des dels comuns.
  • L’Economia Solidària i Feminista ja està sent, però per transformar les nostres organitzacions necessitem el compromís i la responsabilitat de tots i totes.

EIX 3. DESBORDANT POTÈNCIES I LÍMITS. CREACIÓ, DESENVOLUPAMENT I TRANSFORMACIÓ DEL TEIXIT PRODUCTIU DE LA ESS

  • Créixer té coses bones i competir amb esportivitat és divertit.
  • Invertir en confiança genera cohesió i resulta rendible.
  • Una nova forma de créixer basada en idees atractives, obertes i acollidores posant les nostres estructures i recursos a la disposició de noves persones i iniciatives, és a dir, ser còmplices i contaminar-se. La cola és que el treball ens transformi i sigui transformat.
  • Per volar contra el vent és millor anar en esbart a relleus, l’important és fer l’oca.

EIX 4. BÉNS COMUNS I ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

  • Transitar del canvi en els models de consum cap a la transformació dels estils de vida, la creació de llaços socials i comunitaris, al costat de la defensa del territori.
  • Explorar, sense perdre l’autonomia, les potencialitats que poden oferir els governs locals i les polítiques públiques per legitimar les pràctiques comunitàries, enfortir-les i propiciar salts d’escala.
  • Resignificar la ESS a través de noves gramàtiques que interpel·lin des de la quotidianitat a la necessitat de canvis amb criteris de justícia social i sostenibilitat.

EIX 5. AGREGACIÓ CIUTADANA I ECONOMIA SOLIDÀRIA: ESTRUCTURES COOPERATIVES ÀMPLIES EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA ESS

  • Perdre la por a fer el salt i a créixer a través de la intercooperació sectorial i intersectorial i a través de la generació d’aliances amb altres moviments germans i l’Administració.
  • Anem ja a treballar-nos les cures i a tenir en compte la perspectiva feminista en les macroestructures de l’Economia Social i Solidària.
  • Anem ja a sortir als carrers, a seduir i a fer accessibles tots aquests productes i serveis que oferim des de l’Economia Social i Solidària al gran públic.

EIX 6. TRANSICIONS CAP A UNES NOVES ECONOMIES EN UN MÓN SOSTENIBLE

  • Escometre la transició personal d’hàbits, passant del consum més o menys compulsiu a la cura mútua de tot el viu, havent constatat que l’abundància percebuda i sostinguda entre totes al llarg de la transició mereix les penes derivades de la pèrdua de privilegis del consumidor i consumidora.
  • Escometre la transició alimentària, passant de la ingesta ignorant a la sobirania nutricional; participant en el tancament de tot el cicle des de la labor agroecològica fins al compostatge del residu orgànic, mostrant els múltiples beneficis a la salut humana i dels ecosistemes.
  • Escometre la transició energètica, passant del balafiament de combustibles fòssils a la sostenibilitat de l’energia renovable produïda i distribuïda localment, exercint lliure, conscientment i responsablement el decreixement energètic en tots els rols personals.

Podeu consultar el dossier sencer que resumeix el II ESS Kongresua clicant en aquest enllaç.