Cooperar: v. intr. [LC] Prendre part amb altres en una obra feta en comú. Cedir: f. [LC] Acció de cedir alguna cosa a un altre. [1] [2]
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús viu una fase de consolidació i creixement a Catalunya amb més de 21 projectes en fase de convivència o promoció. Volem aprofitar aquest moment per reflexionar sobre les capacitats transformadores d’aquest model per impulsar el mercat social i enfortir l’economia social i solidària (ESS). Alhora, reivindiquem el paper que juguem com a corredoria d’assegurances ètica especialitzada en l’ESS per ajudar a fer possible aquesta alternativa.
Per fer-ho, hem volgut comptar amb l’experiència de dues entitats referents d’aquesta proposta a casa nostra. Per una banda, Sostre Cívic, una cooperativa que des del 2004 treballa per la difusió i la promoció de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Per altra banda, Celobert, cooperativa multidisciplinària d’arquitectes, enginyeres i urbanistes constituïda el 2010 que ha participat en diferents projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Celobert té com a objectiu rehabilitar i construir edificis ecològics, saludables i eficients, i fomentar el dret a l’habitatge arreu del territori.
Mandi Domingo (Sostre Cívic), Cristina Sitjà Pi i Diego Carrillo Messa (Celobert)
Ambdues organitzacions, com és el cas d’Arç Cooperativa, formem part d’ECOS Grup Cooperatiu. ECOS és un grup empresarial que vol ser una alternativa al model socioeconòmic tradicional des dels valors de l’ESS. Una de les metes del grup és impulsar el mercat social a través de la intercooperació entre les organitzacions que en formem part.
Què és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús?
Primer de tot, cal definir què és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Es tracta d’un model a cavall entre el lloguer i la compra. Malgrat ser una fórmula incipient a casa nostra, aquesta alternativa està molt arrelada en altres països del nostre entorn com Dinamarca, Suècia o Alemanya.
Aquest model d’accés i tinença d’habitatge té dues característiques que el diferencien d’altres propostes: la propietat col·lectiva i el dret d’ús. Normalment, un agent públic o privat cedeix un solar o una finca en desús a llarg termini a la cooperativa, encara que també hi ha altres fórmules d’accedir al patrimoni com la compra de solars o immobles directament al mercat privat. La cooperativa d’habitatge s’encarrega de rehabilitar-lo o construir-hi un immoble. Les persones sòcies de la cooperativa fan una aportació de capital inicial, retornable si s’abandona el projecte, i després paguen una quota mensual equiparable a un lloguer tou. D’aquesta manera, poden disposar d’un lloc on viure de manera indefinida o durant un període llarg de temps, encara que mai en seran propietàries a títol individual. [3]
Inici de les obres de La Balma al barri de Poblenou de Barcelona el 2019 (Sostre Cívic)
Aquests trets fan aflorar el seu interès social del model, ja que la propietat col·lectiva evita l’especulació i alhora permet i fomenta la participació de les persones sòcies de la cooperativa. [4] A més a més, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es basa i promou una sèrie de principis i valors. Ens referim a l’autogestió comunitària, l’habitatge assequible i inclusiu, la sostenibilitat i l’enfortiment del mercat social a través de la intercooperació. [5]
Un model alternatiu a l’alça
“L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es troba en un moment de creixement i expansió” ens explica la Mandi Domingo, membre del consell rector de Sostre Cívic. “En pocs anys, aquest model ha passat de ser una anècdota a Catalunya a tenir 21 projectes en fase de convivència o promoció“, afegeix Domingo. Aquesta dada suposa al voltant de mig miler d’habitatges.
Segons Domingo, la situació de crisi econòmica i l’emergència habitacional són factors que han fet créixer l’interès tant de persones a títol individual com de l’administració pública per alternatives d’accés a l’habitatge més enllà de la compra o el lloguer.
En els últims anys, diferents projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús s’estan fent realitat arreu del país i estan atraient cada vegada més mirades. Al barri de la Bordeta de Barcelona, la Borda, un dels projectes referents a casa nostra, ha rebut diferents reconeixements els darrers anys. Alguns dels més importants són el Premi Ciutat de Barcelona 2018 o l’European Responsible Housing Awards 2019. Per la seva banda, aquest 2022 s’han acabat les obres del projecte Cirerers a Roquetes construït en sòl públic municipal, també a la capital catalana, convertint-se en l’edifici més alt construït en fusta de tot l’Estat espanyol.
L’edifici Cirerers en fase de construcció el 2021 (Guifré de Peray | Celobert)
Altres exemples que demostren la fase expansiva en la qual es troba aquest model és la creació de la Sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) formada per 13 comunitats d’habitatge, 7 entitats de suport i 3 entitats d’impuls. A escala estatal, el 2020 es va crear el grup d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de REAS Red de Redes impulsat per entitats catalanes, basques i madrilenyes.
Una aposta per l’apoderament col·lectiu i la sostenibilitat
Una de les característiques que diferencia l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús d’altres models de tinença i accés a l’habitatge és la participació activa de les persones usuàries que viuran a l’edifici durant totes les fases per les quals passa el projecte. Segons la cooperativa Celobert això té unes implicacions molt diferents comparades amb els sistemes d’habitatge convencionals.
La Cristina Sitjà Pi i el Diego Carrillo Messa, enginyera de l’edificació i arquitecte de Celobert respectivament, destaquen el “procés d’apoderadorament i d’aprenentatge de les persones usuàries que hi participen, ja que estimula la corresponsabilitat”. Segons Carrillo i Sitjà, la mirada de les usuàries abandona el curt terminisme i es posa el focus a aspectes de llarg recorregut. “Això ens permet parar més atenció en l’eficiència energètica, apostar per un manteniment més baix a través d’uns materials de més qualitat i tenir en compte la flexibilitat i adaptabilitat dels espais de cara al futur”. Des de Celobert afegeixen que aquest és un canvi de paradigma important, ja que va en contraposició amb el que sovint demana el lliure mercat, com ara els acabats dels elements més superficials.
L’edifici Cirerers en fase de construcció el 2021 (Guifré de Peray | Celobert)
Aquestes reflexions enllacen amb una altra de les característiques de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: el disseny de construcció o rehabilitació d’edificis que tinguin cura del medi ambient a través de projectes sostenibles que redueixin l’impacte ambiental i el consum de recursos.
Des de Celobert ens resumeixen quins són els principals avantatges de treballar amb fusta per construir un edifici més sostenible com és el cas de Cirerers, l’edifici de fusta més alt de tot l’Estat. “La fusta té una mínima petjada ecològica, és fàcilment reutilitzable i el volum de residus durant el procés de construcció és pràcticament inexistent”. Sitjà i Carrillo també destaquen alguns dels beneficis de la fusta un cop construït l’edifici: “és un material que contribueix a l’aïllament tèrmic i, per tant, millora l’eficiència energètica; permet reduir la quantitat de formigó de la fonamentació; i és transpirable i afavoreix uns interiors més saludables”.
La capacitat de fer créixer el mercat social i l’ESS
A banda de les seves particularitats arquitectòniques, el projecte Cirerers ha estat un exemple d’intercooperació entre diferents empreses i entitats de l’ESS i estímul del mercat social.
Des de Sostre Cívic reivindiquen aquest paper de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a motor del mercat social “de la mateixa manera que les promotores immobiliàries tradicionals ho són del mercat capitalista.” La Mandi Domingo, de Sostre Cívic, es mostra clara respecte a aquest assumpte: “fomentem la contractació a les cooperatives de l’ESS del nostre entorn en cada un dels projectes que impulsem.”
Reunió de treball cooperativa Cirerers (Sostre Cívic)
I Cirerers és un projecte en el qual s’ha aplicat aquesta premissa de contractar els diferents serveis a projectes que posen les persones, les comunitats i els ecosistemes al centre. Sostre Cívic i Celobert han participat en la promoció del projecte i en el disseny arquitectònic, l’eginyeria i la direcció d’obres, respectivament; La Constructiva en la construcció, Matriu en l’acompanyament grupal; el Col·lectiu Ronda en l’assessorament legal; Fiare Banca Ètica en el finançament i Arç Cooperativa en la gestió de les assegurances.
Agents participants al projecte Cirerers (Celobert)
Un altre exemple és Cal Cases (Santa Maria d’Oló, el Moianès), projecte pioner de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. Segons les dades del 2019, el 63% de les compres d’aquesta cooperativa, amb rodatge des del 2007, van ser a proveïdores de l’ESS. Això demostra que, més enllà de les fases de promoció o construcció, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús són agents impulsors del mercat social. [6].
El nostre compromís amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Arç Cooperativa som un projecte polític i socio-empresarial de gairebé quaranta anys d’història. Volem ser agents de transformació amb l’objectiu de continuar impulsant i construint el mercat social. Alhora despleguem l‘assegurança gestionada amb criteris ètics i solidaris. Aquestes metes no es poden separar de la nostra ètica cooperativa basada, entre altres principis, en la intercooperació. Treballem en xarxa amb entitats i col·lectius per fer de l’assegurança una eina col·lectiva de solidaritat generadora autònoma de recursos.
La generació de recursos autònoms per a projectes transformadors a través d’acords d’intercooperació també és vigent en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Un exemple d’aquests acords és el que mantenim amb Sostre Cívic. La Mandi Domingo, membre del consell rector de la cooperativa, destaca com aquestes aportacions econòmiques d’Arç Cooperativa serveixen per “engreixar el fons de solidaritat i fomentar projectes d’inclusió social en projectes d’habitatge cooperatiu com en el cas La Balma i Punt de referència“. “En la intercooperació hi ha la clau per créixer plegades”, conclou Domingo.
En paral·lel, des d’Arç Cooperativa fem ús de la inversió financera com una eina per materialitzar la nostra aposta social i econòmica i, d’aquesta manera, donar suport a iniciatives i projectes transformadors que consoliden el mercat social i l’ESS. En aquest sentit, en els últims anys hem adquirit títols participatius de la Borda i també de projectes d’habitatge cooperatiu impulsats per Sostre Cívic.
En darrer lloc, davant de l’augment de diferents projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb grans potencialitats transformadores, oferim la nostra experiència i especialització en la gestió de programes d’assegurances. Per això, posem a disposició dels diferents agents que treballen en cada una de les fases serveis d’assessorament en matèria asseguradora. D’aquesta manera, les podrem acompanyar per escollir la millor combinació entre la gestió dels riscos transferits al mercat assegurador, les garanties assegurades i el cost econòmic.
Des d’Arç Cooperativa posem la nostra expertesa i trajectòria al servei dels projectes i pràctiques transformadores. Volem acompanyar experiències que impulsin noves maneres de viure, més sostenibles i respectuoses amb les comunitats i els ecosistemes. I és que a Arç Cooperativa assegurem compromís.
Infografia: gestió de programes d’assegurances per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Referències:
[1] Cooperar (s.d.) A “Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (el DIEC2)” Recuperat el 2 de febrer de 2022, de https://dlc.iec.cat/Results?EntradaText=cooperar
[2] Cessió (s.d.) A “Gran Diccionari de la Llengua Catalana” Recuperat el 2 de febrer de 2022, de https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00029274.xml
[3] ECOS Grup Cooperatiu (2018): “Ecos de transformació 7. Habitatge cooperatiu: participar, construir, viure”. Barcelona. Recuperat el 3 de febrer de 2022, de: https://grupecos.coop/wp-content/uploads/2019/01/Ecos-Transformaci%C3%B3_7_habitatge.pdf
[4] Sostre Cívic, SCCL (s.d.): “Les claus de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús” Recuperat el 2 de febrer de 2022, de: https://sostrecivic.coop/biblio/biblio_5.pdf
[5] Grup impulsor per a una sectorial per l’habitatge cooperatiu i transformador de la Xarxa d’Economia Social i Solidària de Catalunya (s.d.): “Model per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús” Recuperat el 2 de febrer de 2022, de: https://sostrecivic.coop/biblio/biblio_61.pdf
[6] Font, Marc (25 de febrer de 2020): “L’habitatge en cessió d’ús, un àmbit estratègic per al mercat social”. Vist a CRÍTIC. Recuperat el 3 de febrer de 2022, de https://www.elcritic.cat/mes/sostre-critic/lhabitatge-en-cessio-dus-un-ambit-estrategic-per-al-mercat-social-50333
