Fa gairebé quaranta anys, un grup de joves vinculades als moviments socials, l’ecologisme i l’esquerra anticapitalista d’alliberament nacional van decidir autoorganitzar-se amb l’objectiu de crear una cooperativa de treball on poguessin desenvolupar-se professionalment i personalment. Els valors fonamentals de la cooperativa es basaven en els principis de l’ajuda mútua, la responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat. Volien que l’activitat socioeconòmica de la nova organització tingués un impacte positiu en la societat, el medi ambient i les persones.
Amb el pas dels anys, altres perspectives han complementat i enriquit el marc conceptual i d’acció del moviment cooperativista i de l’economia solidària. Les aportacions provinents d’altres àmbits ens han permès integrar continguts a les nostres pràctiques quotidianes i desenvolupar un marc teòric més ric i complex.
Les economies feministes ens han dotat d’eines per entendre la sostenibilitat de la vida com un conjunt de processos i recursos socials necessaris per satisfer les necessitats de les persones i crear les condicions per a una vida digna. Alhora, consideren que és essencial preservar la capacitat de reproducció de la pròpia vida, així com els seus aspectes socials, culturals i ambientals. [1] Les economies feministes també reconeixen la singularitat de cada persona, ja que tenen en compte “la diversitat de desitjos i necessitats” individuals. [2]
Per una altra banda, l’ecofeminisme ens ha aportat una visió interconnectada i interdependent del planeta, els ecosistemes i les persones. El discurs ecofeminista relaciona la crisi ecològica amb les injustícies i les opressions del sistema capitalista i patriarcal. Defensa una societat més respectuosa amb la natura i un món més just i saludable, lliure d’actituds opressores i patriarcals que afecten principalment els col·lectius més oprimits, com ara les dones. [1]
Situem les persones i les cures al centre de l’organització
La incorporació d’aquests marcs de pensament obliga a reubicar les persones dins les organitzacions i incorporar noves perspectives que tinguin explícitament en compte les cures. Això implica que les organitzacions esdevinguin espais on es doni suport emocional i es vetlli per un bon ambient, sense menystenir les tasques productives. [2] Com defensa l’Associació Col·lectiva Matriu, “cuidar-nos (…) implica, en primer lloc, posar la vida de les persones i del planeta com a eix de la nostra activitat i motiu de ser. És important que la cura sigui un objectiu i que busquem moments per reflexionar sobre com dur-la a terme.” [2]
Segons la cooperativa Fil a l’Agulla, les cures “impliquen una mirada cap a la vida interna de l’organització que inevitablement també suposa una mirada cap a l’interior de les persones que la formen. [Les cures] posen en qüestió ideologies i cultures organitzatives antigues, basades en un model enfocat bàsicament en la productivitat i racionalitat i, en canvi, suposen la incorporació de la subjectivitat i el món emocional, així com actituds d’obertura i curiositat cap a fenòmens no necessàriament agradables com ara el conflicte, la discrepància, el dolor, l’hostilitat o les emocions fortes i l’estrès.” [3]
I és que voler situar les cures al centre implica revisar molts dels aspectes interns d’un col·lectiu o organització: la cohesió, el treball en equip i les emocions; el lideratge i l’ús del poder; els conflictes; l’estrès; les dinàmiques de discriminació; o la governança, entre molts d’altres. [4]
Així, a Arç Cooperativa vam arribar a la conclusió que, una vegada consolidades les pràctiques fundacionals de democràcia, igualtat i paritat de gènere dins la cooperativa, havíem de fer un pas endavant en la gestió de les cures i adquirir noves eines i recursos.
Incloure mirades i pràctiques més feministes
D’aquesta manera, des del 2017, hem incorporat, de manera explícita, les cures de les persones dins dels nostres marcs estratègics amb l’objectiu de treballar certes dinàmiques de treball, l’enfocament dels conflictes i la cohesió de grup. Al mateix temps, hem millorat significativament la qualitat laboral i la conciliació personal i familiar. Hem optat per una jornada laboral de 36 hores setmanals i oferim flexibilitat horària per cuidar de nosaltres mateixes i de les membres de les nostres famílies.
Des de llavors, hem recorregut un important camí per millorar la gestió de les cures dins l’organització. Tot l’equip de treball hem participat en diferents acompanyaments professionals per aprofundir en les cures i la gestió de conflictes, i hem rebut assessorament específic per abordar conflictes concrets. A més, moltes de les cooperativistes ens estem formant en lideratge, cohesió de grup i gestió de conflictes.
En paral·lel, l’economia solidària en el seu conjunt ha avançat en l’adopció de pràctiques més feministes dins les organitzacions, especialment en relació amb la informalitat de les interaccions personals. L’any 2021, totes les entitats membres de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) vam adoptar protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere o preferència sexual. I aquest 2023, com a sòcies del Grup ECOS, hem subscrit protocol per a la prevenció, la detecció i l’abordatge de l’assetjament del Grup EOCS, que adapta les propostes de la XES a un conjunt de mètodes i pràctiques pròpies de les cooperatives del grupo cooperativo.
En resum, a Arç Cooperativa entenem el nostre projecte cooperatiu de transformació ecosocial com un espai quotidià de relacions professionals, vincles personals i suport mutu. Si volem construir una organització i unes relacions alternatives al capitalisme, basades en la democràcia, l’horitzontalitat i el benestar de les persones, necessitem examinar i replantejar els nostres privilegis i les relacions de poder, també dins de la nostra organització, per construir una cooperativa basada en la confiança, el lideratge participatiu i l’empoderament personal.
I és que la nostra aposta per la transformació social respectuosa amb les persones i els ecosistemes implica promoure una organització habitable, és a dir, una organització transparent i democràtica, amb uns lideratges cooperatius i que impulsi la participació, on, a banda dels resultats, el benestar de les persones i les relacions es trobin en un lloc central de l’organització. [1]
Referències
- Carlos Askunze, Yolanda Jubeto, Luciana Marcó y Zaloa Pérez (2020): “Diccionario feminista para una economía solidaria”. REAS Euskadi. https://reaseuskadi.eus/wp-content/uploads/Diccionario-Feminista-2020-cas.pdf
- Matriu i Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (2016): “Traçant vides dignes: cap a una economia feminista. Guia de recursos per aplicar la mirada feminista de l’economia als espais associatius”. https://matriu.org/sites/default/files/project/pdf/tracant_vides_dignes_cap_a_una_economia_feminista_1.pdf
- Fil a l’agulla, SCCL: “Les cures a les organitzacions” Fil a l’agulla. https://filalagulla.org/que-fem/les-cures-a-les-organitzacions/
- Fil a l’agulla, SCCL: “Manual d’autodiagnosi. L’estat de les cures a la nostra cooperativa” Fil a l’agulla. https://filalagulla.org/wp-content/uploads/2021/01/Manual_Autodiagnosi1.pdf
- Noemí Canelles i Mireia Parera (2022): “Manual de cures a les comunitats. Com podem aplicar l’ecofeminisme als projectes de vida en comunitat? Fil a l’agulla. https://filalagulla.org/wp-content/uploads/2022/06/Manual-de-cures-comunitats_OK-010622.pdf
Per redactar aquest article també hem consultat
- Mireia Duran Bruguera i Mariona Zamora Juan (2018): “Com incorporar l’ètica de la cura i la perspectiva feminista a la nostra entitat” Sentit Crític https://www.elcritic.cat/noticies/com-incorporar-letica-de-la-cura-i-la-perspectiva-feminista-a-la-nostra-entitat-14107
- Ecologistas en Acción (2022): “Guía de cuidados” Ecologistas en Acción https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2022/10/guia-de-cuidados.pdf
- Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global (2018): “Perspectiva feminista i ètica de la cura. Guia d’autodiagnosi per a organitzacions” Lafede.cat http://lafede.cat/eticadelacura/wp-content/uploads/2019/01/SembrantCures_Guia-1.pdf
