Avui en dia, el consum s’ha convertit en un acte quotidià i sovint necessari per viure. Consumim quan comprem els aliments que mengem, quan encenem la llum, quan escalfem la nostra llar o quan paguem amb targeta de crèdit en una botiga.
Però el consum no és un acte neutral. Impacta en el medi ambient i en les persones que hi ha a l’empresa darrera del bé o servei que comprem. Per això, cada vegada més persones adoptem decisions de consum conscient per tal de viure en consonància amb els nostres valors i principis.
El consum conscient
Anomenem consum conscient a aquells actes de consum que fem per satisfer una necessitat real havent-nos informat prèviament de les diferents opcions que tenim i escollint la que té un menor impacte ambiental i un major impacte social. Menjar productes locals i de temporada, moure’ns en transport públic o en bici i compartir i reutilitzar en són alguns exemples.
Si volem consumir de manera conscient, les entitats que promouen un consum responsable i crític com Opcions proposen seguir tres claus [1]:
- Consumir menys: replantejar-nos les nostres necessitats, reparar sempre que sigui possible i no consumir si no és estrictament necessari.
- Consumir sense comprar: intercanviar béns i serveis i practicar el préstec o el lloguer per tal de reforçar els llaços comunitaris i l’acció col·lectiva.
- Comprar amb criteri: quan la compra és inevitable, intentarem conèixer el tipus d’empresa i les característiques del bé o servei per, d’aquesta manera, afavorir aquelles iniciatives amb un impacte més positiu cap a les persones, la societat i el medi-ambient.
Comprar amb criteri suposa empoderar-nos com a consumidores i ser conscients de quina és la petjada ambiental i social que deixen les nostres decisions de consum. I és que, com defensa el col·lectiu Carro de Combate “consumir és un acte polític, ja que amb les nostres compres quotidianes estem donant suport a les empreses que hi ha darrere.” [2]
Al Principat de Catalunya, existeix Pam a Pam, un mapa i directori que recull projectes de tots els sectors d’activitat de l’economia solidària per tal de facilitar el consum responsable.
El consum conscient en el sector financer
Inversió en armament, participacions preferents, rescats bancaris, hipoteques sub-prime, acumulació de pisos buits procedents de desnonaments, greenwashing… Fa molts anys que el sector financer tradicional s’està guanyant a pols la desconfiança de la ciutadania.
Davant d’aquesta realitat, com podem dipositar els nostres estalvis, pagar amb targeta de crèdit o contractar una assegurança seguint uns criteris crítics i responsables?
Per sort, existeix un ric ecosistema de finances ètiques i solidàries. Són iniciatives que van des de projectes d’estalvi comunitari a cooperatives de serveis financers o entitats bancàries, entre moltes d’altres. Per facilitar la cerca, FETS, Finançament Ètic i Solidari va crear Diner ètic, un catàleg amb un ampli ventall de productes i serveis que ofereixen les entitats que operen en el sector de les finances ètiques. I és que, com diu n’Aitziber Mugarra, professora i investigadora de la Universitat de Deusto, “els diners per se no són dolents, ho és en tot cas l’ús social que se’n fa”. [3]
Totes les entitats de les finances ètiques són “pràctiques d’intermediació financera que combinen la rendibilitat social i la gestió democràtica i transparent“. [4] En altres paraules, són entitats que treballen amb els nostres diners i que es basen en criteris ètics, que incorporen valors com la participació i la transparència i que vetllen pel benestar social i ambiental. A l’Estat espanyol, gairebé 200.000 persones ja són usuàries de projectes d’entitats bancàries i parabancàries de les finances ètiques. [5]
El segell EthSI, un antídot contra l’opacitat del sector assegurador
Dins de l’àmbit financer, les assegurances són, probablement, el sector més opac i desconegut. Situat fora del focus mediàtic, es calcula que la facturació del sector supera el 5% del producte interior brut de l’Estat espanyol. En altres paraules, “el sector assegurador espanyol factura més que els vint països més pobres de l’Àfrica.” [6]
Aquests beneficis milionaris sovint provenen de la inversió, ja que les companyies asseguradores tenen múscul financer per invertir grans quantitats de diners. Aquestes inversions, que només en l’Estat espanyol superen els 300.000 milions d’euros, sovint cerquen la màxima rendibilitat. [5] Això porta moltes companyies asseguradores a fixar-se en negocis poc ètics i qüestionables. El 2020, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau va identificar 24 asseguradores que operen a l’Estat espanyol relacionades amb la indústria armamentista. [7]
Amb l’objectiu de reivindicar una mirada ètica i una voluntat transformadora que ja teníem incorporades algunes corredories i entitats asseguradores, el 2007 l’Observatori de les Finances Ètiques, un espai promogut i coordinat per FETS, va crear el segell EthSI (Ethical and Solidarity Based Insurance). Aquesta certificació ens permet identificar aquelles entitats més transparents, que disposen de polítiques de responsabilitat envers la comunitat i el territori i polítiques d’inversions amb un impacte positiu en l’economia i el medi-ambient. D’aquesta manera, el segell permet avançar en el desplegament de l’assegurança ètica i solidària.
Les bones pràctiques de l’assegurança ètica
El Baròmetre de les Finances Ètiques recull algunes de les bones pràctiques del sector assegurador ètic. Per posar només alguns exemples, en les entitats acreditades amb el segell EthSI, el 55% dels càrrecs directius estan ocupats per dones, xifra que disminueix fins al 30% en les entitats convencionals. En el cas de la forquilla salarial en les corredories ètiques – la diferència entre els sous més alt i més baix d’una plantilla – se situa per sota d’1 sobre 4 de mitjana. [5]
Pel que fa a les inversions, les entitats d’assegurances acreditades han incorporat criteris ètics de control. D’aquesta manera, en lloc d’invertir en empreses armamentistes o vinculades als combustibles fòssils o als jocs d’atzar, se cerquen inversions que repercuteixin positivament a les persones, les comunitats i el territori.
En el nostre cas, Arç Cooperativa som la primera corredoria d’assegurances europea certificada amb el màxim grau d’aplicació del segell EthSI. Aquest vol dir que un comitè avaluador independent ha comprovat que tenim una responsabilitat envers la comunitat i el territori; unes pràctiques d’equitat i transparència; una responsabilitat econòmica, ambiental i laboral; una governança democràtica; que funcionem segons un criteri ètic; que som una entitat usuària de la banca ètica; i que tenim una política d’inversions responsable i ètica. Tota aquesta informació la pots consultar al nostre Balanç Social i a la nostra memòria.
En definitiva, el segell EthSI és una eina que ens permet conèixer el grau de transparència i bones pràctiques de les corredories, les mutualitats i les companyies d’assegurances. D’aquesta manera, les consumidores podem adquirir una assegurança que s’ajusti als nostres valors. Així, en escollir una assegurança amb una entitat certificada contribuïm a revertir l’especulació financera, frenar la indústria armamentista, promoure els valors de l’economia social i solidària i recuperar la funció social de l’assegurança.
Referències:
[1] Tresserra, Laia (gener de 2019): “Les 3 claus del consum conscient”. Opcions. https://opcions.org/3-claus-del-consum-conscient
[2] Carro de Combate: “¿Por qué Carro de Combate”. Carro de Combate. https://www.carrodecombate.com/por-que-carro-de-combate/
[3] Opcions: (primavera/estiu de 202): “Entrevista a Aitzibier Mugarra”. Quadern 58 – On van els nostres diners? https://opcions.org/hemeroteca/num-58-finances-etiques/
[4] Grup ECOS (novembre de 2016): “Les finances ètiques, un sector en creixement”. Finances ètiques al dia. https://grupecos.coop/wp-content/uploads/2017/11/ecostransformadors2-web.pdf
[5] Observatori de les Finances Ètiques (2022): “Baròmetre de les Finances Ètiques 2021. Una radiografia del sector a l’Estat espanyol” https://fets.org/observatori/barometre/
[6] Santos Cardosa, Gerard: (primavera/estiu de 202): “El negoci de les assegurances: l’ombra i l’ètica”. Quadern 58 – On van els nostres diners? https://opcions.org/hemeroteca/num-58-finances-etiques/
[7] Centre Delàs d’Estudis per la Pau (setembre de 2020): “Assegurances i fons de pensions que financen empreses d’armes”. https://centredelas.org/wp-content/uploads/2020/09/informe45_BancaAsseguradoresArmades_CAT_DEF.pdf
