En la nostra aposta d’acompanyar els projectes alineats amb una transició ecològica justa i democràtica, estem oferint assegurances específiques per a cobrir les necessitats asseguradores de les comunitats energètiques. Aquests col·lectius, nascuts de la voluntat i la determinació de grups de persones per organitzar-se horitzontalment i autogestionada, treballen per un sistema energètic sostenible al servei del bé comú amb un accés just a l’energia de font renovable.
Hem volgut conversar amb entitats de referència que agrupen i promouen les comunitats energètiques per posar el nostre granet de sorra i fer, una vegada més, d’altaveu de propostes que entenen la generació i distribució d’energia des de la participació, l’apoderament i la justícia social.
Per redactar aquest reportatge hem comptat amb les aportacions de Francesc Casadellà, membre de l’equip tècnic de Som Energia i membre de l’equip impulsor de Som Comunitats; Gaia D’Elia, coordinadora de BATEC; Alfonso García Márquez, president d’Unión Renovables; i Moisés Martínez, responsable del segell CEL Coop de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).
Francesc Casadellà (Som Comunitats), Gaia D’Elia (BATEC), Alfonso García Márquez (Unión Renovables) i Moisés Martínez (CEL Coop)
Una primera aproximació a les comunitats energètiques
Un dels primers dubtes que sorgeixen quan parlem de comunitats energètiques és entendre exactament què són. Una primera aproximació seria la d’agrupacions de diferents actors amb l’objectiu d’aconseguir un model energètic 100% renovable i sostenible des de la transformació social democràtica. [1] Això es materialitza, en moltes ocasions, en grups de persones i entitats que s’organitzen per poder produir i distribuir energia de font renovable.
Però més enllà de l’accés just, proporcionat i assequible als recursos energètics, què més proposen les comunitats energètiques? La Gaia D’Elia, coordinadora de BATEC, ens explica com aquestes agrupacions “duen a terme una tasca monumental per l’alfabetització energètica, la formació i l’accés a la informació que comporta un procés d’apoderament.” Per a BATEC – projecte d’intercooperació socioeconòmica d’entitats cooperatives i associatives, que treballa per ser un referent en la transició energètica cap a un model sostenible, just i democràtic – una comunitat energètica “no només fa referència a la generació i distribució de kWh, sinó també al coneixement amb activitats de divulgació i foment de la participació.”
La Gaia ens comenta com les comunitats energètiques també aposten, per exemple, per la mobilitat elèctrica sostenible “des de l’urbanisme, la promoció del transport públic (o publico-comunitari) o l’impuls de compres col·lectives de bicicletes, la implementació de carregadors i vehicles elèctrics d’ús compartit.”
En Francesc Casadellà, membre de l’equip impulsor de Som Comunitats, comparteix que la qüestió de reflexionar sobre què aporten les comunitats energètiques va ser una de les preguntes que van voler respondre a la 1a trobada de la xarxa de Comunitats Energètiques de l’economia social: “Van sorgir tot un ventall de serveis que ja estaven duent a terme, des de compres col·lectives de llenya i pèl·let, fins a serveis intangibles com assessoraments energètics o compartir espais per a horts comunitaris.”
Autoria: BATEC
La capacitat transformadora de les comunitats energètiques
Sovint, quan parlem de comunitats energètiques, ens referim al seu potencial transformador. En Moisés Martínez, portaveu del segell CEL Coop que ha impulsat recentment Cooperatives de Treball, destaca aquesta capacitat de les comunitats energètiques “ja que ajuden a lluitar contra la pobresa energètica i promouen una sobirania energètica a escala local, permeten un aprofitament directe dels recursos propis i una millora en la democratització de la gestió de l’energia entre les seves participants amb un apoderament molt gran.” Des de CEL Coop opinen que “la proliferació de les comunitats energètiques ens permet fer un salt qualitatiu en la capacitació de la ciutadania per decidir com generar i gestionar els recursos col·lectivament.”
Gaia D’Elia: “Les comunitats energètiques, com a estructura d’organització popular, són una eina amb molt potencial transformador”
En aquesta mateixa línia es mostra l’Alfonso García Márquez, president d’Unión Renovables, la unió de cooperatives de persones consumidores i usuàries d’energies renovables vinculada a REAS Red de Redes. Per a García Márquez, quan un projecte realment funciona com una comunitat energètica “permet la presa de consciència de les persones i la socialització sobre el gran desafiament en el qual ens trobem de transició dels combustibles fòssils cap a les energies renovables.” L’Alfonso afegeix que, a banda de l’apoderament de la ciutadania en matèria energètica, les comunitats energètiques “generen un repte als territoris i sobretot un hàbit col·lectiu i de socialització de reptes diaris.”
Per a la coordinadora de BATEC, “les comunitats energètiques, com a estructura d’organització popular, són una eina amb molt potencial transformador, ja que parlem de la satisfacció de necessitats bàsiques.” La Gaia D’Elia ens comenta que “cobrir les necessitats bàsiques de manera comunitària, democràtica, participava i sostenible és un repte, però és definitivament la millor alternativa envers altres models en mans d’oligopolis que fan negoci a costa de les nostres necessitats.”
2a Trobada Comunitats Energètiques de l’Economia Solidària (Manresa, 2023). Autoria: Som Comunitats
Els vincles de les comunitats energètiques amb l’economia social i solidària
Algunes organitzacions i empreses de l’economia social i solidària (ESS) estan participant de manera molt activa en la promoció de comunitats energètiques. BATEC, per exemple, és un projecte d’intercooperació que neix de l’ESS. Som Comunitats, per la seva banda, és un projecte conjunt entre set entitats de l’ESS. El cas de Unión Renovables també és representatiu perquè funciona com a sectorial de les cooperatives de consumidores d’energia renovable de la xarxa de xarxes d’economia alternativa i solidària de l’Estat espanyol, REAS Red de Redes.
Segons Alfonso García Márquez, d’Unión Renovables, les comunitats energètiques tenen una sèrie de característiques com és el seu objectiu, la propietat compartida, la governança i la presa de decisions que fan que es “puguin establir connexions de forma molt natural amb els principis i valors de l’ESS com ho són l’equitat, el treball digne, la sostenibilitat ecològica, la cooperació, el repartiment just de la riquesa i el compromís amb l’entorn.”
Moisés Martínez: “La proliferació de les comunitats energètiques ens permet fer un salt qualitatiu en la capacitació de la ciutadania per decidir com generar i gestionar els recursos col·lectivament.”
Per la seva banda, en Francesc Casadellà ens comparteix com el salt d’escala de les comunitats energètiques “pot tenir un impacte molt gran en l’impuls del mercat social i l’ESS“, ja que són entitats jurídiques sense ànim de lucre, arrelades al territori, juntament amb el fet que el sector energètic és un sector tractor de l’economia.
2a Trobada Comunitats Energètiques de l’Economia Solidària (Manresa, 2023). Autoria: Som Comunitats
Les comunitats energètiques com a palanca per la transició ecosocial
Des d’Arç Cooperativa, com a part del moviment de l’economia solidària, entenem que les comunitats energètiques poden ser punta de llança d’una necessària transició ecosocial. Aquesta és una opinió compartida per totes les veus que han participat en aquest reportatge. Des del segell CEL Coop, en Moisés Martínez opina que “la governança interna, la descentralització de la generació, la gestió del consum i actuar des del món local són factors que potencien una transició energètica més coherent.”
Alfonso García Márquez: “Les comunitats energètiques possibiliten l’apoderament ciutadà i situen l’escenari fora del ‘Matrix’ que vivim”
En aquesta línia, des de Som Comunitats creuen que “la solució hauria de passar per les comunitats energètiques de l’economia social.” En Francesc Casadellà insisteix que “per tal que aquesta transició ecològica sigui justa i democràtica, hem de descentralitzar també el sistema de generació energètica, democratitzar l’accés i el consum energètic, apostar per una propietat col·lectiva que no deixi fora a ningú.”
Des d’Unión Renovables també coincideixen a dir que “les comunitats energètiques possibiliten l’apoderament ciutadà i situen l’escenari fora del ‘Matrix’ que vivim i proposen intentar pensar com fer front a situacions d’escassetat energètica en termes col·lectius des del món local, tenint en compte sempre a les veïnes, sigui quina sigui la seva situació personal i intentant repartir el que es tingui, potenciant, d’aquesta manera, el principi de solidaritat.”
Finalment, la Gaia D’Elia, de BATEC, remarca que, tot i que les comunitats energètiques “poden jugar un paper molt necessari en la transició ecosocial, també tenen el potencial d’interrelacionar-se amb altres elements transformadors per aquesta transició ecològica justa i solidària des del diàleg i la corresponsabilitat.”
Autoria: BATEC
Assegurances i finances ètiques al servei d’una transició ecològica justa i de base
Des d’Arç Cooperativa som coneixedores que actualment les comunitats energètiques poden ser una palanca per avançar cap a una transició ecològica que tingui en compte criteris de justícia i democràcia. Per això, continuarem acompanyant a aquests col·lectius, oferint productes asseguradors específics per a les seves necessitats. Altres entitats de les finances ètiques com Fiare Banca Etica i Coop57 també estan alineades amb aquesta aposta, oferint solucions financeres per acompanyar les comunitats energètiques.
Les entitats de les finances ètiques treballem amb la resta de l’economia solidària per consolidar un ecosistema financer al servei del bé comú controlat des de la base. Un ecosistema financer que redirigeix el flux del crèdit i la inversió cap a la resolució de les necessitats socials i ambientals. Oferir productes, serveis i acompanyament a les comunitats energètiques és una manera més d’estar al servei d’aquesta transició ecològica justa i democràtica en la qual estem participant.
Referències:
[1] Som Comunitats (2022): “Guia 1. Què són les Comunitats Energètiques”. Font: https://somcomunitats.coop/recursos/
